"M’ha sortit del cor. Això no pot continuar així"

BarcelonaComparat amb els quatre mesos que va durar el judici de la nostra vida al Tribunal Suprem, i fins i tot comparat amb el del president Mas en aquesta mateixa sala, una vista oral en què les parts ja eleven les seves conclusions a definitives abans d’anar a dinar sembla poca cosa. Per no parlar de l’èpica que hi ha entre penjar una pancarta i posar les urnes contra 10.000 policies. Sembla un judici de faltes, però estan jutjant al president de la Generalitat en exercici. S’hi juga la inhabilitació, i això no ho havíem vist mai.

La sala està mig buida, matí i tarda. El president està sol a la banqueta. Fent-li costat, a primera fila, la seva dona Carola; el seu fill Guillem; el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, i l’assessor presidencial Pere Cardús. A la tarda apareixerà la diputada Laura Borràs, a temps de sentir l’advocat de Vox dient "Síndico de agravios" [sic]. Torra ho escoltarà tot amb els dits de les mans creuats sobre els genolls, lleugerament encorbat d’espatlles, amb posat pacient. Ja li tocarà parlar.

No hi són ni Marchena, ni Zaragoza, ni Ortega Smith, ni tan sols Sánchez Ulled, però hi ha Gonzalo Boye, que no ha repartit crispetes entre els escassos presents, però sí que els reparteix mirades satisfetes de confirmació cada cop que canta la seva veritat a la sala. Boye sembla un d’aquells cowboys de les pel·lícules que va repartint plantofades a dreta i esquerra, incansablement: "¿El llaç groc no representa el 100% dels catalans? La foto del rei tampoc, i bé que ens presideix". L’advocat defensor de Torra aconsegueix que les acusacions renunciïn als seus testimonis just després del quart interrogatori a policies nacionals perquè el fiscal comença a veure que encara prendran mal. A la tarda, un Boye crescut dirà: "Primer contestaré a les acusacions i després ja parlarem de dret".

Semblaria que el subjecte del judici és Joaquim Torra i Pla, però és evident que Torra només és la persona necessària. Quan li arriba l’ultim torn de paraula, l’acusat deixa anar el discurs que ha assajat i escurçat a casa. No es guarda res. Hi surt tothom: des la Gestapo que va detenir Companys fins a "la violència policial de l’1 d’Octubre emparada pel rei d’Espanya", moment en què els dos magistrats que flanquegen Barrientos es miren el president de la sala perquè talli el discurs.

Però Barrientos deixa seguir. El judici és sobre una pancarta, però estan tornant a jutjar un president de Catalunya. Per això, quan Quim Torra acabi, surti de la sala i l’ARA li pregunti si li ha costat gaire dir al Tribunal coses com ara "No sou un tribunal imparcial" i "La meva condemna serà la vostra condemna", contestarà: "No, no m’ha costat. M’ha sortit del cor. Tenia necessitat de dir-ho. Això no pot continuar així".