“Tinc la sospita que dues persones, quan parlen, no s’entenen”

Barcelona“A mi el que em salva és l’escriptura; l’escriptura em permet irritar els enemics i complaure els amics”. Aquestes paraules no són de Marc Cerdó, sinó del Damià, el professor de secundària que protagonitza Cor mentider (Club Editor, 2014). Però l’escriptor les comparteix: “Quan era petit, una vegada que estava de campaments recordo que, jugant a llançar-nos pedres, vaig rebre un impacte fort al cap, que em va començar a sagnar de manera abundant. En comptes de posar-me a plorar em vaig plantar al davant de l’adversari i li vaig cridar: «No m’has fet mal!» -recorda-. La felicitat de l’adversari depenia de la meva desgràcia, i no li vaig voler donar aquesta satisfacció”.

Cerdó fa memòria de l’anècdota perquè ha viscut una situació laboral semblant a la d’en Damià, que a l’institut on treballa és sotmès a una “atmosfera putrefacta” en part per culpa de la cap d’estudis. “Volen que el Damià sigui un treballador dòcil, però ell té consciència i no es farà enrere -resumeix-. Com ell, jo m’he sentit aïllat, però la meva resposta ha estat escriure una novel·la amb voluntat de ser bella, profunda i intensa”. Al principi de Cor mentider, el Damià arriba a Alcúdia (Mallorca), disposat a passar-hi l’estiu per fer tabula rasa del malestar a l’institut, però també per deixar enrere la separació de la Queralt, la dona que ha deixat a Barcelona amb una filla. “El Damià no ha pensat mai pel seu compte. Era un bon fill: dòcil, absolutament respectuós amb els desitjos dels pares -resumeix-. Amb els anys s’ha convertit en un bufanúvols, un home que no toca de peus a terra, que és víctima d’una extorsió de la dona a través de la filla”.

Amagar veritats amargues

Instal·lat en un pis de lloguer, el professor entra ràpidament en contacte amb els veïns del costat, que es dediquen a fruir dels beneficis de tenir un hotel. Una de les filles del senyor Botanch, la Catalina, és l’altra gran protagonista de la novel·la: “Na Catalineta pateix un retard mental, però no sabem exactament de quin tipus ni si és tal com pensa la família, perquè és capaç de dir coses molt assenyades en moments molt puntuals i adequats, justament el que li és vedat al Damià”. Tots dos personatge es complementen, però comparteixen l’estrangeritat respecte a un món que no gira al mateix ritme que ells. El millor dels recessos és el bar d’Adonis Cid, un dominicà amable i sabrosón que amaga una veritat amarga dins seu, igual que la major part de la família Botanch -tret de “na Catalineta”- i també el Damià. “Ell havia crescut tenallat per un instint repressiu i no havia fet certes coses a l’edat que li tocava -diu-. Arriba un moment en què el desig se li manifesta en un entorn que la societat considera tabú, i es decideix a satisfer-lo”.

Un dels punts forts de Males companyies, llibre amb què Cerdó va debutar el 2010, era l’estil. A Cor mentider aconsegueix una prosa llaminera i alhora concisa, amb diàlegs en mallorquí, dominicà i gadità que funcionen a la perfecció. “He fet un esforç per desposseir l’estil de faramalla -explica-. Moltes vegades et trobes llegint novel·les en què t’has d’empassar pàgines sobreres. A mi m’interessava atacar l’assumpte d’una manera tan directa com pogués. Si descrivint la samarreta d’algú en tenia prou, em quedava només amb això”. La bona vista i oïda de Cerdó li han permès localitzar turistes que ostenten l’eslògan Mallorca Triathlon. Drinking. Eating. Fucking. A la rebotiga del llibre hi ha la fragilitat de les relacions humanes: “Tinc la sospita que dues persones, quan parlen, no s’entenen”. Seguint aquesta premissa, la convivència és gairebé impossible. Per això, el Damià només pot recuperar l’equilibri estant sol.