Esprint per tenir a punt la zona de baixes emissions

BarcelonaLa denúncia de la Unió Europea contra Espanya per la resposta massa tèbia al problema de la mala qualitat de l’aire va arribar ahir, cinc mesos abans que Catalunya implanti la que és, fins ara, la seva política estrella per lluitar contra la contaminació atmosfèrica a Barcelona i el seu entorn: una zona de baixes emissions que entra en funcionament l’1 de gener del 2020. Es prohibirà la circulació a dos de cada deu vehicles que avui circulen per l’àrea de les rondes que comprèn Barcelona i els municipis de Sant Adrià de Besòs, l’Hospitalet de Llobregat, Esplugues i Cornellà. En números rodons, Generalitat, Ajuntament i Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) calculen uns 50.000 cotxes diaris menys i, segons el consistori, això reduirà un 15% la contaminació de l’aire, que incompleix els límits permesos per Europa.

Amb menys de mig any al davant, les administracions es proposen tenir-ho tot a punt. El reforç del transport públic, per assumir els viatgers que hauran de modificar els hàbits de mobilitat, serà un dels punts crítics. “La restricció afectarà Rodalies i FGC, però també el metro i la xarxa de busos interurbans”, reconeix el vicepresident de Mobilitat i Transport de l’AMB, Antoni Poveda. Es fa difícil pensar en ampliar la capacitat de línies de Rodalies -el túnel d’accés a Barcelona ja està al màxim de circulació, amb el 90% dels trens a doble composició- i de les línies de FGC al Vallès, també amb la circulació quasi a màxims. Poveda insisteix que es preveuen “reforços puntuals” del transport els pròxims mesos, però reivindica que les ampliacions de serveis -especialment de busos- que s’han fet els dos últims anys “han de poder absorbir els nous passatgers previstos”.

La vigilància i la capacitat de sancionar qui circuli incomplint la normativa de la zona restringida recauran en la Guàrdia Urbana i les policies locals dels municipis, que abans hauran d’aprovar una ordenança. Això fa difícil pensar en avançar la posada en marxa de les restriccions, tal com demanen entitats ecologistes, segons la directora de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Govern, Mercè Rius.

La xarxa de càmeres de vigilància ja s’està desplegant en els accessos de les rondes. “Algunes ja estan instal·lades i la resta ho estaran els pròxims mesos”, afegeix Rius. No caldrà lluir l’etiqueta de la DGT que autoritzarà a entrar a l’àrea restringida perquè les imatges que captin les càmeres de les matrícules i les comprovacions dels agents ajudaran a pescar infractors.

Govern, Ajuntament de Barcelona i AMB -aquí tots coincideixen- veuen les maniobres del nou govern de Madrid -que ha fet passos enrere en la zona de restricció al trànsit- com l’autèntic detonant de la denúncia de la UE a Espanya. Malgrat tot, reconeixen que cal fer una lectura del toc d’atenció de Brussel·les i explorar futures mesures contra la contaminació més enllà de la zona de baixes emissions, que la UE ja dona per descomptada. Per abordar-les, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha convocat dilluns que ve tots els ajuntaments de l’AMB i de la segona corona, que inclou els Vallesos, a una reunió.

La trobada servirà per repassar el full de ruta pactat fa dos anys, quan el llavors conseller de Territori, Josep Rull, ja va plantejar que les restriccions al trànsit contaminant haurien d’estendre’s progressivament. Un cop s’implantés la zona de baixes emissions, va apuntar llavors, la prohibició s’hauria d’estendre als municipis del Vallès i de la resta del Baix Llobregat -una zona assenyalada per Brussel·les per la contaminació-.

La directora de Qualitat Ambiental insisteix que el missatge que la Generalitat transmet a la UE és que el 2020 es complirà la legislació comunitària. “El 2018 incomplien dues estacions, a Gràcia i a l’Eixample, i no es va produir cap incompliment a l’àrea Baix Llobregat-Vallès”, assegura Rius.

Brussel·les vol multar Espanya: ara, per la protecció de dades

Espanya s’exposa a una nova multa europea, en aquest cas per no aplicar les normes de protecció de dades personals per facilitar l’intercanvi entre les autoritats policials i judicials. La sanció que es demana és de més de 21.000 euros diaris amb un mínim de 5,29 milions d’euros, a la qual podria sumar-se una altra multa diària de prop de 90.000 euros si arriba la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i encara no s’ha corregit la normativa. La directiva que Brussel·les obliga a aplicar a l’Estat garanteix que les dades de les víctimes, testimonis o sospitosos estiguin protegides quan hi ha una investigació penal. Per això, la Comissió creu que no aplicar la normativa crea “un nivell de protecció diferent dels drets i les llibertats dels ciutadans” i obstaculitza l’intercanvi de dades entre Espanya i la resta d’estats membres.