Suècia nacionalista, Catalunya, acordionista

Periodista i escriptorAra tothom vol ser suec. I crec que a la gent ja li seria igual ser suec de la província de Jämtland o de Gävleborg. Com més suec provincià, millor. Fins i tot hi ha persones que desitjarien ser un cérvol daltònic suec amb banyes fosforescents. O un tros de fusta d’Ikea abandonada en un abocador de residus suec. Tothom vol ser suec perquè s’han tret de la màniga sueca el miracle de la vida. Un model propi, autòcton, contra el coronavirus: menys confinament i més civisme. A Suècia tot ha continuat igual: empreses, escoles, serveis... Tot obert. Tot confiant en el compromís dels ciutadans. La responsabilitat individual fa la col·lectiva. Fàcil: se’n diu nacionalisme.

Suècia és nacionalista. Els suecs són nacionalistes. També les guineus, els salmons i les musaranyes sueques. Suècia és nacionalista perquè pensa i actua pel benestar dels seus ciutadans. Vol el millor. No pas el pitjor. Té cura d’ells. No els tracta com a analfabets existencials de parvulari de caca-cul-pis matriculats en un curs vegetal de per vida. Ciutadans. Éssers humans. Una pàtria de persones reals i espirituals. Suècia és nacionalista. I Noruega. I el Camerun. I Hondures. I Moçambic. I Sri Lanka. I Birmània. Tots els països són nacionalistes. Quin país no és nacionalista? El nacionalisme es preocupa i salva persones com a Suècia. El nacionalisme també mata persones a l’Alemanya nazi. Un ganivet serveix per tallar el pa o per obrir en canal algú. Quina lliçó de Barri Sèsam es van perdre alguns? Perquè a l’únic lloc del planeta i la galàxia on no es pot ser lliurement nacionalista és a Catalunya. Aquí, la policia real i moral sempre t’espera per tancar-te a la garjola i acusar-te de crims no comesos en nom del nacionalisme. Per exemple, la mort d’Elvis Presley ballant un vals coix, fet que va aprofitar una semicorxera catalana obsessiva amb el tupè rítmic del cantant per apunyalar-lo. Els nacionalistes dolents poden ser, i els nacionalistes bons, no. Catalunya no pot ser Suècia. Catalunya sempre ha volgut ser Suècia. Som Suècia. Com Suècia és Catalunya. No és que hi vegi doble. Veiem.

Llum d’aurora boreal de principis de segle XX. El nacionalisme dit estereotipadament de dretes dels homes de la Mancomunitat de Catalunya, com va dir el seu president, Enric Prat de la Riba (de la Lliga), lluiten perquè “tots volem per a Catalunya un cos d’estat”. El principal mirall és el de la gran Escandinàvia: Dinamarca, Noruega i Suècia. Una Europa de pobles il·luminats per la llibertat del nacionalisme de futur. Foscor de postguerra de búnquer causada pel nacionalisme dolent. El nacionalisme feixista espanyol agafa el ganivet per pelar el nacionalisme català a partir de 1936. Catalunya esfumada o tancada. Els catalans s’estan asfixiant. Ni es veuen. Ni es reconeixen. No hi ha un nosaltres. Els nacionalistes catalans fan una crida a tots els catalans del món el setembre de 1943. La fa Carles Pi i Sunyer (ERC), president del Consell Nacional de Catalunya a Londres. Són les Primeres paraules : “La ideologia del nacionalisme català, que els catalans sostenen i defensen, són els mateixos principis de dignitat humana que també es debaten en la guerra actual, i són els que triomfaran al capdavall [...]. Els catalans han de perseverar en la seva fe i lleialtat envers Catalunya [...]. Les Nacions Unides que lluiten per la seva reafirmació han promès donar a tots els pobles que són honestos, i han manifestat la seva voluntat, la llibertat que se’ls va arrabassar”. El nacionalisme és llibertat. El nacionalisme de vida contra el nacionalisme de mort. Aquestes “primeres paraules” comportaran el diàleg de crits de tortures, empresonaments a la Catalunya ocupada pel nacionalisme espanyol de Franco. És aquest el futur?

El passat i el futur és el nacionalisme suec. La proximitat, la realitat. Suècia és i vol ser Suècia. S’és o no s’és. Què és el que no s’entén? A un ciutadà del món, a un patriota de la humanitat global sideral, no li poden portar una carta o un paquet d’Amazon. A quina adreça? A quina casa? Som perquè tenim casa. Des d’on la gent surt i entra lliurement. Som perquè cadascú fa el tot. Per això, en aquests dies de desgràcies, veiem davant els nassos de la veritat països nacionalistes que volen viure, que són exemple, i d’altres països nacionalistes que no, que només volen morir i morir matant. Res de nou sota el sol crepuscular de l’existència. Els suecs ho tenen clar. Els catalans, no. És la diferència entre ser i no ser.