La supèrbia té un preu molt alt

Sebastian Vettel va esborrar el somriure de la cara de Hamilton, tot i les paraules en sentit contrari de l’anglès, el dia abans, just després d’obtenir la primera pole de l’any. Però, qui va riure més a l’Albert Park va ser Iñaki Rueda, el responsable de l’estratègia guanyadora de Ferrari. Els problemes de l’equip Haas als canvis de rodes van ser determinants per al desenllaç d’una cursa més interessant que entretinguda, perquè el valor de l’estratègia va pesar més que els pocs avançaments que hi va haver. I això que, novament, el conservadorisme de Pirelli amb els neumàtics (els equips només es van aturar un cop per canviar-los) va estar a punt de carregar-se la cursa.

Vettel va repetir el triomf de l’any passat (ja en suma 48) de nou gràcies a la tàctica. A Mercedes van caure en el parany que els havien parat els de Maranello: Hamilton va estar tan pendent de Räikkönen que, quan se’n va adonar, no podia fer res per aturar un Vettel que va aprofitar molt bé el cotxe de seguretat virtual que va provocar l’aturada de Grosjean en un lloc perillós de la pista. A Ferrari van sacrificar el finlandès, que estava fent un cap de setmana magnífic, per potenciar les opcions de l’alemany i els va sortir bé.

L’excés de confiança de Mercedes a l’inici el van pagar molt car. Hamilton anava tan refiat, tan sobrat, que fins i tot es va permetre estalviar gasolina al començament del GP, rodant molt per sota del ritme que podia demostrar. Aquells segons de relaxament de l’inici són els que després li van faltar al final per desactivar el liderat de Vettel, que va irrompre a l’escena sense que Hamilton se n’adonés. Aquest triomf tindrà conseqüències al Mundial, perquè el millor Hamilton apareix quan més emprenyat està. Millor per a tothom, ens divertirem.

Austràlia ens ha aportat moltes claus, però ens les hem d’agafar amb reserves. Melbourne sempre és diferent, i tot just ha sigut la primera cursa. Està bé analitzar-la amb lupa, de prop, però no en podem treure conclusions gaire definitives perquè la temporada serà molt llarga. Esclar, riu bé qui riu darrer. Sempre que no ho faci abans d’hora. D’això últim, ara Hamilton en podria fer tota una conferència.