Supercampiones amb un festival de gols que aixeca polseguera
El Barça fa miques la Reial Societat, a la qual derrota per 10-1. Al descans el marcador ja era de 6-0
BarcelonaBarça, 10 - Reial Societat, 1. El marcador de l'Helmántico era tan impactant que va entelar el que també deia: que el Barça va proclamar-se campió de la Supercopa d'Espanya jugada a Salamanca després d'un festival de gols. "La diferència no és tan gran entre els dos equips", rebaixava el tècnic Lluís Cortés a la sala de premsa. "Però quan nosaltres estem bé, som un equip que fa moltes ocasions i avui ens han entrat". Des de l'altra banqueta, el 10-1 havia fet mal. Molt de mal. "És el dia més dur com a entrenador", deia Gonzalo Arconada. "Estàvem il·lusionades, però hem encaixat dos gols en els primers minuts i se'ns ha fet una muntanya". L'entrenador guiposcoà va apuntar cap a la Federació Espanyola, a qui va demanar que fes alguna cosa per impedir "humiliacions" i igualar les forces entre el Barça i la resta de clubs. Per al·lusions, Cortés va tirar d'experiència pròpia: "Aquesta sensació que avui potser tenen elles, la vam tenir a la Champions davant del Lió, i entre tots vam decidir que la solució era entrenar més i entrenar millor. Això, i alguns fitxatges, és el que marca la diferència".
I la diferència va ser abismal a l'Helmántico. La Reial Societat no sabia on posar-se per aturar el súperBarça, que va rematar un onze ple d'internacionals espanyoles amb el trident ofensiu format per Hansen, Oshoala i Martens. A les donostiarres li sortien jugadores del Barça per la dreta, per l'esquerra, per dins i per fora. Les defenses txuri-urdin no podien ni refusar lluny, perquè la pilota queia sempre a les botes d'una culé. No era casualitat, les catalanes arribaven abans. I també eren les primeres en caçar les centrades enrere, perquè la Reial quedava emmirallada per tapar Oshoala i no s'adonava que, per darrere, venien més potencials rematadores. No hi havia manera de frenar el Barça. L'equip blaugrana era una piconadora imparable, tot resolució i gols. Als vuit minuts de partit, el marcador ja era de 2-0, i superada la mitja hora, la golejada va ampliar-se fins al 6-0, un set de tenis. "Teníem clar que havíem de sortir a pel títol des del minut 1", va aclarir Cortés.
Marta Torrejón és qui millor va entendre el missatge. Va obrir la llauna, va participar en pràcticament totes les accions ofensives, fent un binomi excepcional amb Hansen per la dreta i, amb quatre gols, va acabar premiada com la millor de la final. La de Mataró viu una de les seves temporades més dolces. També la viu Alexia Putellas, que va fer el segon gol i va acabar amb dos la final.
L'avantatge va engreixar la maquinària blaugrana, que va seguir amb un ritme de pilota altíssim i trobant companyes lliures a cada salt mal medit per les donostiarres. La Reial mirava de reenganxar-se a la final amb alguna cavalcada de Marta Cardona, però les ganes de títol mantenien un to molt ambiciós del Barça, que hi replicava amb Hansen i Martens desbordant per fora. Torrejón, Oshoala, Hansen i Alexia, novament, van marcar per liquidar la final abans del descans. A la represa, l'exhibició va continuar i, amb el gol de l'honor de la Reial, va seguir per acabar coronant el Barça.