Una Supercopa amb calçador en ple debat sobre els models de gestió a la Primera Iberdrola

BarcelonaA Salamanca es juga la primera edició de la Supercopa d'Espanya femenina, que de moment ja té un finalista, la Reial Societat, que ahir va desfer-se del Llevant per 0-1. El conjunt txuri-urdin s'enfrontarà diumenge al migdia contra qui guanyi la segona semifinal, que disputen dijous a les 20 h (Esport3 i Teledeporte) el Barça i el campió de Lliga, l'Atlètic de Madrid. La nova competició que s'ha inventat la Federació Espanyola de Futbol, i que l'ha obligat a canviar dates de la Copa de la Reina per fer-li lloc, pretén aprofitar el moment mediàtic que viu el futbol femení, que encara beu de l'impacte que va deixar el Mundial de França a l'estiu. Dimarts, en la presentació de la primera semifinal, la capitana del Llevant, Ivana Andrés, assegurava que aquesta Supercopa els "donarà visibilitat" i celebrava l'oportunitat de veure un parell de partits entre els rivals més en forma de la temporada. Barça, Atlètic i Llevant són primer, segon i tercer a la Lliga, i la Reial Societat està a un punt de la quarta posició. Són, amb permís de l'Athletic i el Dépor, quatre dels equips que estan més en forma del campionat.

La sensació general és que aquesta Supercopa té un candidat clar: el Barça, líder destacat a la Lliga amb nou punts d'avantatge sobre el seu rival, l'Atlètic. En la prèvia, Lluís Cortés i Vicky Losada s'han afanyat a rebaixar les exigències. "No podem ser les favorites quan no hem sigut les campiones dels últims dos tornejos", matisava el tècnic. La capitana Vicky Losada admet que són l'equip a batre i s'espera que les rivals tinguin un extra de motivació per derrotar-les, però recorda que són semifinals a partit únic i no es poden "relaxar". Per això és especialment positiu per a les blaugranes que a Salamanca hi hagin pogut anar algunes de les lesionades, com Jenni Hermoso, Van der Gragt, Mariona Caldentey i Caroline Graham Hansen. Tot i que no tenen l'alta mèdica, el club confia poder disposar d'elles uns minuts. Hamraoui i Melanie Serrano són les úniques que es miraran la Supercopa des de Barcelona.

Les matalasseres, animades amb el canvi d'entrenador i amb l'empat a zero de l'últim precedent de Lliga, tindran com a única absència la de Kenti Robles, convocada amb Mèxic.

Cada cop més estrangeres

L'estímul de la Supercopa ha aconseguit que el focus es torni a posar en la part estrictament esportiva després d'unes setmanes en què la mirada s'havia apartat de la competició per centrar-se en el que passava als despatxos. S'ha viscut el mercat de fitxatges més caòtic que es recorda, amb moltes incorporacions d'estrangeres, fruit d'una professionalització accelerada que està reconfigurant els models de gestió dels clubs que volen seguir competint a la Primera Iberdrola. I tot plegat amb el ressò d'un conveni col·lectiu que s'ha tornat a quedar sense la signatura definitiva quan semblava que tot estava ben lligat.

Amb tot, en aquest mercat d'hivern s'han fet 32 fitxatges, amb un total de 31 jugadores estrangeres. El Madrid CFF és l'equip que s'ha reforçat més, obligat pels resultats i les lesions, i ha fitxat tres brasileres, dues africanes, una noruega, una nord-americana i una jugadora de Corea del Sud. No és l'únic que ha hagut d'ampliar la plantilla d'urgència. Altres clubs com el Granadilla, el Betis, el Logronyo o l'Sporting de Huelva també han incorporat tres o més jugadores aquestes setmanes. L'Espanyol, enfonsat a la cua de la classificació, també ha confiat les opcions de permanència als reforços d'hivern i ha portat la central colombiana Manuela Vanegas, la davantera brasilera Raiza Santos i la portera estatunidenca Kelsey Eileen Dossey. A més, i a última hora, ha repescat Anair Lomba, l'únic fitxatge espanyol de la Lliga i que estava sense equip.

L'exemple de l'Espanyol representa el model més repetit en els equips de la Primera Iberdrola. Hi ha tres procedències preferents quan es busca un fitxatge: jugadores dels Estats Units, el mercat llatinoamericà o la potència brasilera o africana. L'Atlètic de Madrid ha sucumbit a aquesta moda i, entre l'estiu i l'hivern, s'ha configurat una plantilla amb almenys una jugadora d'aquests tres mercats. El Barça també ha mirat més enllà de l'Atlàntic per fer la seva única incorporació, la suïssa Ana Crnogorcevic, que ve de jugar als Portland Thurns, però avalada per una àmplia experiència a Europa. L'autoritat que han adquirit les blaugranes quan van a fitxar els ha permès pujar de gamma els últims anys i només incorporen jugadores contrastades dels grans clubs d'Europa, com Hansen aquest estiu. L'era de les Roddik, Koko o Andonova ja ha passat per a les culers, que segueixen forjant l'esquelet de la seva plantilla amb el millor del mercat espanyol (captant fins i tot jugadores de projecció com Falcón o Cata Coll).

El producte més fiable

En aquest sentit, és significatiu que, a banda del Barça, dos dels altres tres aspirants a la Supercopa d'Espanya siguin clubs amb una política de fitxatges poc experimental. El Llevant i la Reial Societat segueixen el patró que, en altres cicles, ha ajudat els clubs a fer-se grans (sense anar més lluny, va construir la columna vertebral del primer Barça campió de Xavi Llorens o, recentment, del millor Atlètic de Madrid), amb inversions per jugadores contrastades de la Lliga o apostes per les noves generacions. Al bàndol valencià hi ha els casos d'Alba Redondo, Gemma Gili, Rocío Gálvez o Esther González (comptant-hi Eva Navarro l'any anterior), mentre que entre les donostiarres els esforços s'han centrat en Bárbara Latorre, Lucía Rodríguez o Ana Tejada. Producte conegut i producte que garanteix present i futur. El pols a Salamanca serà igualat i atractiu.