Un ‘Supervivents’ amb la magnífica música de Bizet

BarcelonaEls reality shows televisius del segle XXI apleguen sense vergonya l’artifici més palmari i les passions més desfermades. Si fa no fa, com algunes òperes del segle XIX adscrites a l’exotisme; per exemple, Les pêcheurs de perles, de Bizet, estrenada a París el 1863. Per tant, no és estrany que la directora d’escena holandesa Lotte de Beer decidís convertir la primera òpera del compositor de Carmen en una mena de Supervivents, però amb cantants d’òpera interpretant un paper en comptes de famosos arrencant-se els ulls sense maquillatge. “El llibret és bastant ridícul i difícil de creure, però la producció de Lotte de Beer el fa creïble”, assegura la directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann. “Els mateixos autors del llibret, Eugène Cormon i Michel Carré, van dir que si haguessin sabut que la música seria tan bona haurien fet un llibret millor”, explica Dorike van Genderen, assistent de De Beer i responsable de la reposició de les deu representacions de Les pêcheurs de perles que es faran del 13 al 25 de maig al Liceu, on l’obra no s’ha vist des del 1964.

Els espectadors del teatre escoltaran la música de Bizet i podran seguir la història de Nadir i Zurga, dos pescadors de Ceilan que acorden anteposar l’amistat entre ells a l’amor que senten per la Léïla, una noia que ha jurat castedat a instàncies del gran sacerdot Nourabad. Això no canvia. La intervenció de De Beer és afegir un deus ex machina escènic: l’acció forma part d’un reality show, i fins i tot hi ha càmeres i micròfons a l’escenari. “Són micròfons falsos; els cantants no canten amplificats”, diu Van Genderen per tranquil·litzar. En aquesta producció del Theater an der Wien, De Beer crea un artifici segons el quan les coses passen perquè les decideix el públic, però no el del teatre, sinó els membres del cor, que ocupen uns cubicles al fons de l’escenari i representen els espectadors del reality que miren l’acció a través de la televisió i, amb els seus vots, hauran de decidir si Zurga és el líder dels pescadors i si Nadir i Léïla han de morir o no. Per cert, el públic televisiu canvia lleugerament en funció de la ciutat on es representa l’òpera, i al Liceu hi haurà espectadors que portaran bufandes del Barça i de l’Espanyol.

La disposició escènica afavoreix l’espectacle, tot i que dificulta determinats aspectes musicals. “Els cubicles on hi ha el cor estan molt lluny de l’orquestra. A més, el cor hauria de ser més gran, però a causa del decorat està limitat”, adverteix el director musical Yves Abel, que torna al Liceu nou anys després de dirigir La fille du régiment, de Donizetti. En tot cas, Abel, molt satisfet amb l’evolució que ha experimentat l’Orquestra del Liceu, “sobretot els solistes”, recomana amb entusiasme una partitura “bellíssima” amb grans moments com el duo Au fond du temple saint i l’ària per a tenor Je crois entendre encore.

Les pêcheurs de perles arriba amb un doble repartiment, amb Ekaterina Bakanova i Olga Kulchynska com a Léïla, John Osborn i Dmitry Korchak com a Nadir, Michael Adams i Borja Quiza com a Zurga, i Fernando Radó i Federico De Michelis com a gran sacerdot. “És una fita important recuperar aquesta òpera, que durant molt de temps va ser esclava d’un llibret molt pobre però que té una música meravellosa”, diu el baríton gallec Borja Quiza. Per a la soprano russa Ekaterina Bakanova, que debuta al Liceu i que a l’agost cantarà La traviata a Peralada, el rol de Léïla és “molt exigent i bonic alhora” i també la demostració que “Bizet era un geni” -va compondre aquesta òpera amb només 24 anys-. Ho comparteix el tenor nord-americà John Osborn, l’inoblidable Benvenuto Cellini del 2015 al Liceu. Per a Osborn, que debuta com a Nadir en versió escenificada, és tot un honor cantar aquest paper al Liceu, 55 anys després que ho fes “el gran Alfredo Kraus”.