Misc16/04/2020

El suplicatori de Puigdemont, Comín i Ponsatí s’allarga

La crisi del covid-19 ha paralitzat els tràmits a l’Eurocambra i ha donat més marge a la defensa dels eurodiputats, que continuen tenint immunitat

Júlia Manresa Nogueras
i Júlia Manresa Nogueras

Brussel·lesEl jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, es va afanyar a activar el procés de suplicatori a l’Eurocambra per aixecar la immunitat parlamentària de Carles Puigdemont i Toni Comín (i després de Clara Ponsatí) tan aviat com van ser reconeguts eurodiputats. El procés de tramitació d’aquesta sol·licitud va arrencar a finals de gener, quan es va nomenar un eurodiputat ultraconservador búlgar com a ponent de l’informe, i ja es preveia llarg. Però la crisi sanitària amb motiu del coronavirus l’ha aturat de ple i ha allargat encara més el període durant el qual els tres eurodiputats de JxCat podran exercir com a parlamentaris amb plena immunitat parlamentària sense preocupar-se per Llarena.

A principis d’any ja es preveia que el procés durés, com a mínim, fins al juny i que en funció de com s’allargués fins i tot quedés per concloure a principis del següent curs polític, és a dir, al setembre. Ara, com explica una portaveu de l’Eurocambra, la comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu no té previst reunir-se com a mínim fins al maig, cosa que retarda encara més la posada en marxa del procés. L’Eurocambra ha reduït l’activitat considerada no essencial i es focalitza en donar resposta legislativa a les iniciatives per afrontar la pandèmia del coronavirus. Consultat per l’ARA, l’exconseller de Salut Toni Comín explica que efectivament està tot aturat i no han rebut cap mena de notificació sobre el procés. Per tant, encara que es reactivés el procés al maig, és pràcticament impossible que pugui concloure abans d’acabar aquest curs polític.

Cargando
No hay anuncios

Un ponent ultraconservador

El tràmit pel suplicatori va començar a l’Eurocambra el 16 de gener. Després, el 27 de gener es va assignar l’eurodiputat ultraconservador búlgar Angel Dzhambazki com a ponent de l’informe tant de Carles Puigdemont com de Toni Comín. És a dir, com la persona encarregada de redactar el text que conclourà si és pertinent o no aixecar-los la immunitat parlamentària com demana el Tribunal Suprem. En el cas de Clara Ponsatí, el seu procés va començar al febrer, arran del Brexit, i no hi va haver temps d’assignar-li cap ponent, tot i que s’esperava que previsiblement s’ajuntés amb el dels seus dos companys de partit. També a causa del Brexit el president d’aquesta comissió d’Afers Jurídics va passar a ser l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez.

Cargando
No hay anuncios

Més temps per preparar-se

Però, en tot cas, l’equip d’advocats dels exiliats, que feia un any que es preparava per afrontar el procés del suplicatori i convertir-lo en un judici al judici que es va fer al Tribunal Suprem, està tenint més temps encara per preparar-se perquè no ha començat cap dels tràmits previstos, més enllà de l’elecció del ponent. L’informe que aquest equip elabori haurà de portar-se a debat pels membres de la comissió parlamentària i després s’hauria de decidir si és pertinent que Puigdemont, Comín i Ponsatí compareguin en la comissió. Però, encara que no es considerés necessari, els tres eurodiputats tenen el dret a fer-ho, i ja han anunciat que ho faran acompanyats dels seus advocats i altres assessors. Aleshores és previsible que hagin de respondre a les preguntes dels diputats de tots els grups polítics. També poden aportar documentació. Un cop hagin sigut escoltats, el ponent conclourà l’informe, la comissió el votarà i després encara ho farà el conjunt del ple de l’Eurocambra. El 92% dels suplicatoris són acceptats pels eurodiputats, però n’hi ha que s’han allargat fins a dos anys. Es tracta d’un procés a porta tancada que els europarlamentaris espanyols que formen part de la comissió (Esteban González Pons, del PP; Ibán García, del PSOE, i Adrián Vázquez, de Ciutadans) volien mantenir en un perfil polític baix per fer poc soroll. Tot al contrari que els eurodiputats exiliats, que confiaven en convertir en una mena de judici polític el judici del Procés. Per ara, però, tot està aturat.