El conflicte dels diputats presos i la separació de poders
BarcelonaL'existència de diputats presos per qüestions polítiques està fent grinyolar l'arquitectura jurídico-política de l'Estat. Sobre el paper, el relat dels seus representants sempre ha sigut que "cal respectar la llei". Però què passa quan, com és el cas dels diputats que estan sent jutjats al Suprem, el poder judicial no es posa d'acord amb el poder legislatiu sobre com procedir? Doncs que resulta que Madrid acaba de descobrir que les coses no són blanques o negres i que el poder judicial li ha agafat un cert gust a immiscir-se en el poder legislatiu. Ho ha pogut comprovar el Parlament, en primer lloc, però a Madrid ningú no va dir res perquè es tractava d'una cambra autonòmica, i per tant de segona. Però ara els ha tocat a ells, al Congrés de Diputats. I ja veurem què passa quan el cas arribi al Parlament Europeu, quan surtin elegits tant Oriol Junqueras com Carles Puigdemont.
La decisió de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, de demanar un informe als lletrats per obtenir "més seguretat jurídica" és la prova evident que no les té totes en un tema complex. I la irada resposta del Suprem a l'aclariment que li va reclamar dimecres és la prova que el poder judicial és plenament conscient que trepitja un terreny pantanós i no vol tacar-se les mans. Recapitulem. La llei estableix que quan una persona obté l'acta de diputat automàticament gaudeix d'immunitat parlamentària i, per tant, per ser suspès necessita que la cambra voti el que s'anomena un suplicatori, és a dir, un permís perquè aquest diputat deixi de ser-ho i pugui ser jutjat.
Per tant, segons nombrosos juristes –entre els quals l'ex lletrat major del Parlament Antoni Bayona en un article a l'ARA–, el Suprem hauria d'haver demanat al Congrés aquest suplicatori abans de continuar el judici del Procés. Però resulta que l'alt tribunal, en la seva interlocutòria del 14 de maig, va negar que fos necessari el suplicatori i va instar directament les cambres perquè suspenguessin els quatre diputats i el senador independentistes que estan sent jutjats. És a dir, una incongruència, perquè sense suplicatori la cambra no està autoritzada a suspendre ningú. És per això que Batet va reclamar al Suprem que fos ell qui, directament, suspengués els diputats, ja que si ho fa la mesa amb una votació es veurà clarament que es tracta d'una decisió política i no jurídica (que és curiosament el mateix que argumenta la Fiscalia). L'embolic encara és més gros si tenim en compte que Podem ja ha anunciat que els seus dos representants a la mesa del Congrés podrien votar-hi en contra.
Batet lluita perquè la decisió de suspendre els diputats sembli només jurídica i no política, però és un esforç inútil des del moment en què el poder judicial ha entrat fins a la cuina del poder legislatiu, alterant majories sorgides d'unes eleccions i privant diputats electes dels seus drets. La presidenta del Congrés, en defensa de la democràcia i la separació de poders, en coherència amb el to del seu primer discurs, hauria de defensar la immunitat parlamentària en aquest cas dels presos catalans i forçar una votació a la cambra en contra del que diu Marchena.
