Supremacistes blancs, ultradretans i conspiranoics: l’avantguarda de Trump
PeriodistaL’home que va ser fotografiat amb els peus sobre l’escriptori de Nancy Pelosi, la presidenta demòcrata de la Cambra de Representants, va ser detingut divendres al seu estat natal, a Arkansas, on havia pogut tornar tranquil·lament després d’haver participat en l’assalt al Capitoli de dimecres. Es diu Richard Barnett, però es fa dir Bigo, té 60 anys i al sortir del Capitoli mostrava orgullós a les càmeres un sobre personal de Pelosi que s’havia endut del despatx: “No l’he robat, he deixat una moneda de 25 centaus a l’escriptori, tot i que ella no s’ho val”, va dir al New York Times.
Segons diversos mitjans, Bigo s’identificava com a “nacionalista blanc” a les xarxes socials. Una definició que comparteixen molts dels que van irrompre aquell dia a la seu de la democràcia nord-americana, alguns fortament armats. Lonnie Coffman, un veí d’Alabama, va ser detingut amb dues armes a sobre i 11 còctels Molotov al cotxe, i Christopher Alberts, de Maryland, portava dues pistoles de calibre mitjà i nombrosa munició, segons ha informat el departament de Justícia nord-americà.
Entre els primers càrrecs imputats per la Fiscalia federal a 13 dels detinguts no hi ha de moment el de terrorisme. La majoria estan acusats d’entrada il·legal, disturbis violents i, en el cas de Barnett, per exemple, de robatori de propietat pública. Amb tot, des del mateix dia de l’assalt, experts i polítics dels dos partits demanen tractar els fets com un cas de terrorisme intern, tenint en compte no només la violència utilitzada per alguns dels assaltants sinó la seva connexió amb grups supremacistes.
“El supremacisme blanc i l’extrema dreta són ara les amenaces terroristes transnacionals més creixents que afronta el nostre país”, advertia fa més d’un any al Congrés el professor Brian Levin, del Centre per a l’Estudi de l’Odi i l’Extremisme de la Universitat Estatal de Califòrnia San Bernardino. En declaracions a l’ARA, Levin defineix els assaltants del Capitoli com “una barreja d’individus” que inclou seguidors de Trump, negacionistes dels resultats electorals, seguidors del moviment Liberate (la insurrecció instigada pel mateix Trump al seu compte de Twitter contra les restriccions pel covid-19 al crit d’“Allibereu els estats!”), alt-right (dreta alternativa), nazis, neoconfederats, conspiracionistes, seguidors de Proud Boys i de QAnon, insurreccionistes de la Segona Esmena (la que defensa les armes) i groypers (activistes d’ultradreta i supremacisme blanc que actuen com a trols a internet).
Els Proud Boys -a qui el president Trump va dir “reculeu i quedeu-vos a l’espera” durant un debat presidencial durant la campanya- són un “grup neofeixista intolerant que abans enfocava els seus prejudicis contra els musulmans, els immigrants, els progressistes i les dones, però que recentment ha derivat cap a un cada cop més obert antisemitisme i racisme antinegres”, diu Levin. El grup va néixer formalment el 2016, l’any que Donald Trump va guanyar les eleccions, i va ser creat per Gavin McInnes, cofundador del grup Vice Media, del qual havia sortit el 2008 arran de “diferències creatives”. Aquest grup d’ultradreta i exclusivament masculí va participar en la manifestació neonazi que el 2017 i sota el lema “Unim la dreta” va acabar a Charlottesville amb una dona morta, atropellada deliberadament per un supremacista blanc, uns fets a què Trump va respondre dient que hi havia “gent molt maca en els dos bàndols”. Els Proud Boys tenen un nombre creixent de membres que, segons l’expert, oscil·la entre “els molts centenars i els pocs milers”.
Un 8% donen suport a l’assalt
Però les milícies d’ultradreta potser més perilloses són els Boogaloo Boys, que busquen el conflicte armat i que també han crescut recentment d’una forma preocupant: “Un 10% dels nord-americans s’identifiquen com a part de Boogaloo en busca d’una Segona Guerra Civil, i aproximadament una quarta part coneix algú que ho és, segons un estudi de novembre-desembre de 2020”, deia ahir David Malet, de l’Escola d’Afers Públics de l’American University, en un tuit on afegia que “això concorda amb l’enquesta de Marist que diu que un 8% [de nord-americans] donen suport a l’atac al Capitoli”.
Alguns dels protagonistes més visibles de l’assalt, com l’home del barret viking i la cara pintada de blau o el que lidera la torba que entra a l’edifici desafiant un solitari i impotent policia negre, són seguidors declarats de QAnon, una teoria segons la qual Donald Trump lidera una batalla contra un cercle de seguidors de Satan i traficants sexuals de nens format per membres del Partit Demòcrata, de l’elit de Hollywood i magnats com George Soros. Una teoria conspiratòria àmpliament difosa a internet amb l’ajuda de trols russos i que “s’assembla a antigues mentides que afectaven els jueus, tot i que molts dels adeptes a QAnon porten l’antisemitisme a l’extrem”, explica Levin.
El MAGA, moviment massiu
Però el moviment MAGA (acrònim de Make America Great Again), que dona suport al president Trump i que va nodrir la gran marxa que va acabar al Capitoli dimecres passat, és molt més gran i va molt més enllà de l’extremisme ultradretà. Uneix una gran diversitat de votants que se senten abandonats per Washington, que es defineixen com a “patriotes” i que ara s’han cregut les denuncies de frau electoral de Trump (el 66% dels republicans donen suport al discurs postelectoral del president, segons Pew Research).
MAGA és el trumpisme fet moviment de masses i està format tant pels adoradors de Trump com per simples defensors de les seves polítiques de proteccionisme econòmic i aïllacionisme polític. Segons una enquesta d’Ipsos Reuters, la gran majoria de votants de Trump identifiquen MAGA amb una “millor economia i fronteres més fortes”, un 23% diuen que simplement vol dir “Donald Trump” i un altre 10% el defineixen com a moviment “antiimmigració”. Evangelistes, membres del Tea Party i defensors dels símbols confederats confirmen també aquesta base trumpista, com va quedar patent en la gran bandera confederada que van fer onejar dins del Capitoli.
Fins i tot un legislador estatal de Virginia, Derrick Evans, va formar part de la torba que va entrar al Capitoli i va penjar el vídeo del seu passeig a les xarxes, emocionat d’haver envaït el Congrés. Evans va eliminar el vídeo poc després, però el van detenir divendres. Un altre detingut és el directiu d’una empresa de Chicago, Bradley Rusktales, que s’ha disculpat per carta: diu que va seguir “altres centenars de persones que travessaven les portes del Capitoli” i es lamenta d’haver pres “la pitjor decisió personal” de la seva vida.
Els mitjans nord-americans debaten si han de definir els assaltants com a insurrectes, colpistes, terroristes o simples esvalotadors. Molts estan sent encara identificats i detinguts, perquè, com Bigo, van poder marxar tranquil·lament a casa després de l’assalt. HRW i altres organitzacions demanen “una investigació independent sobre l’actuació policial d’aquell dia i la de l’estiu passat contra les manifestacions de Black Lives Matter” a la vista que, clarament, hi ha dues vares de mesurar policials.