La supressió d’actes de les Fires colpeja sectors ja molt castigats
Músics, firaires, venedors ambulants i restauradors esperaven l’esdeveniment per trampejar la crisi
GironaGirona va encetar ahir a la nit, amb un concert de Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic a l’Auditori de Girona, l’edició de les Fires de Sant Narcís més reduïda i menys festiva de la seva història. Durarà cinc dies en lloc de deu, i s’hi faran només una trentena d’activitats (en lloc de les prop de 200 habituals), totes de caràcter cultural, amb aforament limitat i entrades amb reserva prèvia. El pressupost per a les Fires s’ha reduït dels 530.000 euros de l’any passat als 131.000 d’aquesta edició.
La pandèmia ha fet saltar de la programació les activitats més multitudinàries, com el pregó, les atraccions, el castell de focs artificials, la Fira de Mostres, els correfocs o les fires d’artesans i d’alimentació. La supressió d’aquestes activitats representa un cop dur per a sectors que porten gairebé un any aturats o amb l’activitat sota mínims.
Sense atraccions a la Devesa
Les atraccions que s’instal·len a la Devesa són l’ànima de les Fires de Girona per a molts gironins i veïns de poblacions properes. Durant deu dies unes 170 atraccions, a més de parades de xurros, castanyers o algun estand de restauració, omplen la Devesa, que bull d’activitat des del matí fins ben entrada la nit. El president de l’Associació de Firaires de les Comarques Gironines, Joan Bagó, lamenta que finalment s’hagin anul·lat les atraccions, malgrat que l’Ajuntament estava disposat fins a l’últim moment a mantenir-les. “Sense atraccions, les Fires de Sant Narcís no són una festa major”, diu Bagó, que explica que el sector està molt tocat per culpa de la pandèmia. “Portem gairebé tot l’any parats i esperàvem les Fires de Girona per recuperar-nos una mica, ja que aquesta és una cita important per a nosaltres, perquè ens permet uns bons ingressos, llevat dels anys que el temps no ens acompanya”, explica Bagó.
El covid-19 ha obligat a suprimir pràcticament totes les festes on els firaires plantaven les seves atraccions. “Començàvem per les Fires de la Santa Creu de Figueres, al maig, i continuàvem durant la primavera i estiu a les festes de Llagostera, Cassà de la Selva, Palamós, Maçanet de la Selva, etc. Tot això aquest any ho hem perdut”, lamenta Bagó, que explica que molts firaires s’han hagut de buscar noves feines o han demanat ajuts, tot i que n’han rebut “poquíssims”.
A més de firaires de les comarques gironines i de la resta de Catalunya, les festes de Sant Narcís atrauen empresaris del sector de la resta de l’Estat, que solen portar les atraccions més grans. Les taxes que paguen a l’Ajuntament per instal·lar-se a la Devesa permeten uns ingressos al Consistori d’uns 500.000 euros, una quantitat que s’inverteix en la contractació d’espectacles, inclosos els concerts de gran format de la zona de la Devesa, que aquest any no es faran.
Segon any sense barraques
Per segon any seguit, les Fires de Sant Narcís se celebraran sense dues de les activitats més ben rebudes pel públic jove: les barraques i els concerts a la zona de la Copa. L’any passat ja es van suspendre les dues cites per motius de seguretat, ja que dies abans s’havien produït greus disturbis a la ciutat, concretament pels voltants de la Copa, després de fer-se pública la sentència del Procés. Les barraques, que s’instal·len al voltant de la plaça de la Copa, se sortegen entre les entitats de la ciutat perquè hi venguin begudes i entrepans. Cada nit de Fires s’apleguen en aquesta zona entre 6.000 i 10.000 persones, majoritàriament joves de la ciutat i de poblacions veïnes. La supressió de les barraques l’any passat va indignar la comissió per a les activitats de la Copa. D’una banda, acusaven l’Ajuntament de “criminalitzar un espai i la gent que hi assisteix” descrivint-lo com un “polvorí”. D’altra banda, recordaven que les barraques permeten a entitats sense ànim de lucre ingressar uns diners “que al final acaben revertint en la ciutat”.
400 empreses sense aparador
La fira multisectorial, en què empreses de diversos àmbits presenten els seus productes, els venen o tanquen negocis amb clients, ha rebut en les últimes edicions més de 80.000 visitants i té un impacte econòmic del voltant d’un milió d’euros (entre despeses directes, indirectes, negoci que fan les empreses, etc.)
En aquesta edició, des de Fira de Girona, organitzadora de l’esdeveniment, ja treballaven en el muntatge d’una edició reduïda de la Fira de Mostres quan, el dia 15, es va aprovar el decret que obliga a tancar bars i restaurants i que també impedeix la celebració de tota mena de fires i congressos. “Si l’any passat eren prop de 400 les empreses de diversos sectors que van ser presents a la Fira de Mostres, en aquesta edició comptàvem amb 120. Hauria estat una fira més petita que de costum, però de qualitat i segura, i hi havia molta il·lusió per fer-la perquè significava un retrobament per a les empreses i una motivació per a l’equip organitzador de Fira de Girona, una institució que ha estat aturada des del març, amb la primera declaració d’estat d’alarma”, explica la directora de Fira de Girona, Coralí Cunyat.
Un estiu per oblidar
Una altra de les activitats suspeses són els espectacles amb ball a l’envelat de cada any a la plaça Salvador Espriu, on s’hi fa també el sopar popular. S’hi programen actuacions de les cobles més prestigioses, com La Principal de la Bisbal, la Maravella, la Selvatana i els Montgrins.
Gerard Serrat, representant de La Principal de la Bisbal i músic d’aquesta orquestra, explica que la supressió dels espectacles a l’envelat per Fires és “un revés molt dur” que s’afegeix als cops que ja “fa temps que entomem”. Després d’un estiu per oblidar (al juliol i l’agost van fer només una desena de les prop de 60 actuacions concertades abans de la pandèmia), La Principal de la Bisbal esperava les habituals actuacions de les Fires de Girona. També s’ha anul·lat la ballada de sardanes a la plaça del Vi, però es manté la tradicional actuació de La Principal de la Bisbal a l’Auditori de Girona, prevista per avui, dia de Sant Narcís.
Unes fires sense foc
Aquest any no només s’ha suprimit el tradicional castell de focs que sempre posa punt i final a les festes de Sant Narcís, sinó també el correfoc, que fan els Diables de l’Onyar. “Des de l’Ajuntament manteníem converses per almenys fer un espectacle de foc en una plaça amb aforament limitat o bé un espectacle aeri, semblant a un castell de focs, però finalment tot es va anul·lar”, diu Berta Llenas, membre dels Diables de l’Onyar.
El fet que no es faci pregó també anul·la la participació dels diables en el ball del Drac Major a la plaça del Vi, que es fa després del pregó, i en l’encesa simultània de nou castells de focs en nou punts de la ciutat per assenyalar l’inici de les festes. Tampoc hi haurà la Dracofarra, espectacle de foc a les escales de la catedral, que s’ha substituït per un vídeo que han gravat les entitats que hi participen i que es passarà per TV de Girona el dia 30 al vespre. Llenas lamenta que els Diables de l’Onyar porten més d’un any sense fer cap actuació per culpa de la pandèmia, i tem que quan es puguin fer activitats el grup no disposi de prou membres, “ja que molts s’han buscat altres feines”.
Restauració: plou sobre mullat
Aquestes Fires seran especialment dures per al sector de la restauració de Girona, que durant aquestes dates treballa al màxim, especialment per la festivitat de Sant Narcís i la de Tots Sants. Tot i el format reduït de les Fires, esperaven poder recuperar-se aquestes festes de mesos molt dolents, però els ho impedirà el decret que des de fa quinze dies els prohibeix obrir i redueix la seva activitat a servir menjar i begudes per emportar. “Alguns establiments salvaven l’any gràcies a les Fires”, assegura Josep Carreras, president de l’Associació d’Hostaleria, Turisme i Restauració de Girona. La supressió de les barraques i concerts a la zona de la Copa ja els va afectar l’any passat. La davallada d’ingressos serà aquest any del 70%, assegura Carreras.
Les activitats que es mantenen
Entre les propostes que es mantenen a la programació hi ha la del Circ Raluy, que ha plantat la seva carpa a la Copa, on habitualment se celebren els grans concerts de nit i s’instal·len les barraques. L’Auditori de Girona acull alguns dels concerts de Fires, com els de Doctor Prats, Ana Tijoux i Ciudad Jara. També el concert de La Principal de la Bisbal avui al migdia, el ball de la imatgeria popular de la ciutat, el concert del Cor Maragall i la cantada d’havaneres. Els centres cívics i La Marfà acolliran mitja dotzena d’actes de caire familiar, i a l’Auditori La Mercè tindrà lloc l’audició de sardanes, el concurs de revesses i l’espectacle L’Amàlia i les ombres Lunars.
Per la seva banda, actes de cultura popular com els gegants, els capgrossos, la Mulassa i els dracs a càrrec de la Colla Gegantera Fal·lera Gironina i els Diables de l’Onyar es podran seguir per streaming o per TV Girona. Es mantindrà la Fira del Dibuix en format reduït, però en canvi s’anul·len les fires d’artesania i d’alimentació.