Suspenent l’autonomia, cremant l’estat de dret
Filòsof I HistoriadorLa decisió del govern central d’aplicar l’article 155 de la Constitució espanyola amb el contingut que ha presentat en roda de premsa el president espanyol, Mariano Rajoy, està caracteritzada per dos trets bàsics: d’una banda, suposa una suspensió pràctica de l’autonomia política de Catalunya i, de l’altra, suposa un aprofundiment definitiu de la voladura de l’estat de dret.
La suspensió pràctica de l’autonomia és clara. Es pretén substituir el Govern i el president de la Generalitat escollit pel Parlament d’acord amb els resultats de les últimes eleccions (setembre de 2015) per persones i òrgans nomenats pel govern central vinculats als ministeris espanyols. L’administració catalana es posa també en mans de persones alienes al país. El Parlament perd la funció de control, la de votació d’investidura del president, així com capacitat legislativa. Queda vinculat al Senat espanyol. També es recentralitza la capacitat de dissoldre el Parlament, una capacitat que l’Estatut reserva en exclusiva al president de la Generalitat, i es convoquen eleccions des d’institucions espanyoles. És una suspensió de l’autonomia en tota regla. Resulta alhora fals i cínic dir que no s’ha suspès l’autonomia.
L’estat de dret a Catalunya ha estat definitivament dinamitat. En qualsevol democràcia liberal totes les decisions dels governs han de poder ser recorregudes davant dels tribunals de justícia perquè s’hi garanteixi el principi de legalitat. Això queda en suspens. No es podran recórrer al Tribunal Constitucional les mesures decidides pel govern central quan els òrgans que ho podrien fer han estat cessats i substituïts des del mateix govern central. D’altra banda, ¿on queda la possibilitat del Parlament de presentar recursos d’inconstitucionalitat?
L’article 155 de la Constitució no permet rellevar el govern de la Generalitat, se’n faci la lectura que se’n faci. L’article parla d’“obligar al compliment forçós de les seves obligacions”, no de la substitució d’òrgans autonòmics. És una decisió, de fet, inconstitucional.
Estem davant d’una conculcació flagrant de l’estat de dret que comportarà molta més inestabilitat política i institucional que la que pretesament pretén corregir.
Estem anant de l’ estado de derecho a l’ estado de desecho. La decisió també comportarà mobilitzacions ciutadanes en defensa de les institucions del país, i allunya molt les ja de per si difícils solucions del tema de fons nacional-territorial plantejat, davant del qual el govern espanyol es comporta com un grup d’aficionats autoritaris superats per les circumstàncies, i que afegeix més benzina al foc que ells mateixos han anant alimentant els últims anys.
Estem davant d’un cop d’estat antiliberal i antidemocràtic perpetrat des de dins del mateix Estat.
