'Sweet 40': com celebrar que has fet 40 anys i oblidar-ho per un dia

BarcelonaAls 40 s’hi pot arribar de dues maneres. De forma digna, és a dir, amb els deures fets: nòvios varis, amors i desamors, separacions i reconciliacions; aventures, desventures i històries per no dormir. O bé, s’hi pot arribar amb els deures per fer, que vol dir amb tot l’anterior pendent de fer i amb les ganes i necessitat física (i intel·lectual) de recuperar el temps perdut. La primera és la bona opció; la segona, és l’alternativa que et porta a estar una mica fora de lloc. Perquè segons quines actituds en segons quins contexts fan que alguna cosa grinyoli i no acabi d’encaixar. Dit això, arribar als 40 no té res de dur ni depressiu més enllà d’incorporar el número 4 davant del doble dígit, un fet que sona fort i imposa perquè ens han venut que és el principi del declivi definitiu.

Però la veritat és que als 40 estàs al màxim esplendor. No físic, això segur, perquè el cos no perdona ni tira de la mateixa manera que el cap. Però a nivell intel·lectual, d’autoestima, de carrera professional, de maduresa, de relacions, de rapidesa, de conviccions i de benestar, estàs en el teu punt més alt. No hi ha moment millor. Et sens segur, tens energia, feina, la vida per endavant, i una família que fa que entenguis què vol dir relativitzar. A més, s’hi afegeix un aspecte important que seria aquell popular “estar de tornada de tot”. O el que en anglès vindria a ser (i que potser expressa millor el que vull dir) aquell don’t give a damn o el més contundent don’t give a fuck. Desapareixen les tonteries, les preocupacions inútils, l’energia dedicada a preocupar-se per coses que no tenen cap importància. Als 40 ets capaç de prioritzar, de focalitzar, de marcar-te objectius i d’aconseguir-los.

Els sweet 40 (o els damn 40) són la dècada de la llibertat. La dècada de la confiança. La dècada de l’explosió. Us recomanem cinc llocs per celebrar-ho, sempre amb la màxima seguretat que requereix el context del covid. Celebrar-ho de forma segura i divertida. I si cal, oblidar que n'has fet 40 durant uns moments. És a dir, per tornar a sentir-te com quan en tenies 20 i sonava la teva cançó preferida. Perquè, com deia abans, un dia és un dia i en el fons, això acaba de començar.

Frankie Gallo Cha Cha Cha

Un magatzem reconvertit en una pizzeria canyera que ha revolucionat el barri del Raval. Pura màgia. El restaurant Frankie Gallo Cha Cha Cha (l'última aventura dels germans Colombo) és irreverent, canyer, ravaler. Música bona, il·luminació tènue, barres secretes, mobiliari amb guerra i pizzes espectaculars són la fórmula per a una nit segura i divertida. La carta de pizzes és llarga, i va de les més clàssiques a les més imprevisibles. La massa sempre és prou densa per aguantar tot el que porta a sobre, però a la vegada lleugera i digerible, i la joia de la corona és la pizza trufada. Un must. Sens dubte, Frankie Gallo Cha Cha Cha és una de les millors pizzeries de Barcelona, no només per les pizzes sinó també per tot allò que acaba provocant el passar per allà. Els seus creadors tenen la intuïció, la imaginació i la creativitat hiperdesenvolupades. Un sisè sentit. I cada embolic en què es fiquen els acaba sortint bé: tots els seus locals respiren una personalitat i un caràcter que, combinats amb una oferta gastronòmica de gran qualitat, acaben convertint els seus restaurants en els llocs imprescindibles de la ciutat.

Velissima

Música, llums, vistes al mar i cuina italiana. El Velissima acaba d’obrir les portes al Marina Vela de Barcelona i anar-hi promet una vetllada ludicofestiva divertida. Un DJ, un set d’actors que en el moment menys pensat comencen a fer la conga desfilant per tot el restaurant, un tarotista que intenta endevinar-te el futur, un malabarista. En fi, un grapat d’improbables que generen un ambient tan estrany, entre kitsch i impensable a Barcelona, que fa que el sopar i l’aniversari es converteixin en memorables. Els diumenges, l’opció brunch és una mica més mesurada però igualment divertida. El producte gastronòmic és molt important, però menjar és un acte social i, al marge de menjar bé, t’ho has de passar bé. El Velissima ha aconseguit escapar-se de la formalitat dels restaurants amb el convenciment que no cal ser seriosos per oferir qualitat. I amb aquesta declaració d’intencions ha dignificat la informalitat però mantenint l’exigència al plat.

Paradiso

Nope. Ja no fa falta morir per anar al paradís. Ni tampoc tenir la butxaca plena. Només cal saber el secret, baixar fins més avall del Museu Picasso i obrir –amb fermesa– dues portes. La primera correspon al bar de pastrami; el primer local no pop-up dels del Rooftop SmokeHouse. Així que ja us ho podeu imaginar. Productes fumats únics, cerveses artesanes i el pastrami com a rei de la carta. Seguim. Next step? Estirar una nevera de fusta que ocupa mitja paret. Aquí hi ha l’entrada al Paradiso: un speakeasy en forma de cova –íntima, càlida, hiperelegant– dirigida per Giacomo Gionotti, considerat el millor cocteler del país. És un fet. El local destil·la un encant especial i màgic que augura la millor de les nits. Per la música, les olors, la decoració, el servei, els contrastos. Per la –suau– il·luminació i, òbviament, també per l’oferta: copes d’una originalitat digna de veure/beure. Només un consell: aneu-hi amb la ment oberta. I que això sigui el record d’un gran aniversari.

Negro/Rojo

Un dels meus locals preferits de Barcelona, de la mà del grup Tragaluz. Dos colors, dues plantes, dos estils gastronòmics molt diferents entre ells. La garantia de menjar bé i de passar-t’ho millor. Perquè sempre és divertit. A dalt, el Negro, no tan negre, amb cuina internacional i ambient distès, informal, simpàtic. A baix, el Rojo, la taverna japonesa que recentment ha canviat la carta i que proposa un servei ràpid, amb cuina vista, taules compartides però amb la seguretat que correspon. Un local per imaginar, riure i, sempre, acabar gaudint. Ves-hi a sopar, de nit, deixa que es faci fosc i que l’ambient et transporti a celebrar com es mereix una festa que obre les portes de la millor dècada de la teva vida. La dels 40.