Sobre el parlar clar i les falses expectatives
BarcelonaA Elsa Artadi li han enviat el llibre de Carles Puigdemont en castellà! No és que tingui cap problema de comprensió, però se li fa estrany llegir el relat de l’expresident en una llengua que no sigui el català. La que va ser consellera de la Presidència de Quim Torra està llegint La lucha en el exilio. Té la seva gràcia. Artadi els hi explica a Maria Rovira i Eulàlia Reguant, de la CUP, mentre els arriba el torn per fer-se la foto davant d’una de les innumerables lleixes rebotides de llibres de l’Ateneu Barcelonès. Contemplen l’escena volums amb solera, història del pensament tancada dins d’una vitrina: Un caballero cristiano, Mil obres mestres, Vides paral·leles, les Comèdies de Plaute i La Divina Comèdia. Tots servirien per titular aquesta crònica.
Artadi, a l’arribar, fa un “Hola” general amb l’afegit d’un “Hola, Maria!”, adreçat a la representant de la CUP. Marta Pascal, del PNC, s’ha donat per saludada. L’exdirigent del PDECat porta una crossa i explica que en té per mesos de recuperació, encara. Montserrat Candini és la representant del PDECat i assegura que no li han agradat mai les pel·lícules de ciència-ficció. Ho diu per referir-se a certs ambients urbans desolats fruit de la pandèmia, però també se’n podria fer alguna altra extrapolació interessada. Marc Parés, dels comuns, ha sigut previsor i ha portat un ventall per espantar la calor i, si de cas, alguna incongruència, no menys sufocant, que li puguin retreure.
El debat es dirà Parlem clar, tota una declaració de guerra en un debat entre polítics. Antoni Bassas ho recalca amb la intenció que faci efecte. Pascal comença amb un clàssic: “No fer-nos trampes al solitari”. Comencem bé. Parés parla de JxCat, ERC i el PDECat per referir-se al govern de la Generalitat. Home, vols dir que no s’ha malfixat? El concepte purga apareixerà més endavant. Candini diu sense embuts que la consellera Chacón va ser purgada. “Els que han entrat són tan bons com els que van sortir”, diu Artadi defugint la pregunta de Bassas. La regidora de JxCat a l’Ajuntament també recorre als clàssics: “Lliçons, les justetes”.
Un concepte va guanyant terreny fins a convertir-se en el rei del debat: les falses expectatives. Candini les posa sobre la taula i van apareixent, com un leitmotiv, per mostrar en carn viva les desavinences entre JxCat, el PDECat i el PNC. Els dos últims, al seu torn, no desaprofiten ocasió per burxar en les friccions dels dos socis de govern. Candini: “El 27-S ningú va abaixar la bandera espanyola”. Pascal: “Alguns segueixen instal·lats en el simbolisme”. Candini: “Ja n’hi ha prou d’assenyalar els mals patriotes”. Artadi fa elogis a la unilateralitat i exhorta a no autoflagel·lar-se i Vilalta fa giragonses per justificar el diàleg per arribar a un referèndum pactat. “Omplir-nos de raons per si no funciona, llavors sí que...” Quantes vegades deu haver posat ja ERC el comptador a zero? Parés assegura que s’està avançant en l’horitzó dels indults, i el PDECat i el PNC parlen com si el 27-S ells no formessin part del desori. Tacticisme també és un mot recurrent de la xerrada. És eloqüent i alhora estrany comprovar que ja no s’han de guardar les formes quan les desavinences internes del passat s’han convertit en escissions i purgues. La rematada final la fa Pascal parlant de la més que probable inhabilitació de Torra: “Va ser Torra qui va reconèixer que el Govern està esgotat. Potser hauria estat bé no posar la institució per davant del país per no voler retirar una pancarta”.
“Però ¿després de les eleccions vostès s’entendran?”, pregunta Bassas a JxCat i ERC. Rovira, en aquest sentit, està molt interessada en saber si es podrà pactar la data dels comicis. “Restituir confiances i complicitats entre persones”, la resposta d’Artadi.