Talent per a l’anomalia
Aquest estiu ens ha situat dolorosament davant del mirall. Finalment ha arribat la certesa que costarà competir en el nou ordre mundial del futbol. Quan hàgim acabat de metabolitzar el cop per la marxa de Neymar ens adonarem, segur, que el Barça està davant d’un moment històric més que decisiu. Ens enorgullim d’esdevenir una anomalia al món del futbol. Resulta que el Barça té un museu ple de Lligues de Campions sense tenir un propietari. Una entitat ingovernable, immersa permanentment en lluites fratricides, que respon a la voluntat política de més de 100.000 propietaris en un entorn de competidors multinacionals i multimilionaris. Al món real seria inversemblant que una cooperativa competís de tu a tu amb Apple, Amazon o Google. Que el PSG s’hagi endut Neymar i el Barça hagi ingressat 222 milions ens imposa un nou ordre. I només es pot aspirar a sobreviure competint amb talent i lideratge.
Talent. Serà impossible per a un club com el Barça sortir a un mercat inflacionat com el d’aquest estiu. En els últims dos anys s’han gastat més de 50 milions, tirant curt, per cobrir la plaça de lateral dret. I hem llençat una fortuna en jugadors que no s’ho valen. Cal posar els millors a pilotar el cor de la fàbrica, l’àrea esportiva. El balanç de la planificació esportiva dels dos últims anys és catastròfic. Si no som capaços de fabricar laterals drets, migcampistes, porters i defenses centrals des del planter, serà materialment impossible sortir al mercat amb garanties d’obtenir jugadors de qualitat. Només si es concentren els recursos per completar plantilles fetes a casa i garantir-se valor afegit es podrà seguir sent competitius. I no serveix excusar-se dient que el mercat ha embogit. Que ningú hagi previst aquests escenaris alternatius per sortir a comprar ni hagi tingut informació del que es cuinava a l’entorn de Neymar és greu.
Lideratge. Cal una estratègia, un pla. Un horitzó cap on caminar per seguir sent una cooperativa de luxe en un món de taurons financers. En l’última campanya electoral tots els programes eren curtterministes. Va guanyar la proposta que girava entorn del 3 del trident i del triplet. El trident ja no hi és i el triplet és passat.
Unànimement els propietaris del Barça volen seguir sent una anomalia però també volen competir. Si no s’actua amb talent a l’àrea esportiva i s’esmena el rumb d’aquests dos anys, i si no hi ha un lideratge i una estratègia molt ben marcades, ens pot passar com a l’Athletic Club. Van seguir apostant per la seva essència amb jugadors bascos però van deixar d’aspirar a estar entre els millors.
