Tan llestos i mosseguen la poma

Tan astuts políticament que es consideren a ells mateixos el líder i la lideressa de Ciutadans. Tan bé que havien utilitzat els discursos de l'ordre i el liberalisme a Madrid quan es tractava d'acusar el sobiranisme de pagerol i fanàtic. La que es venia com la nova, jove i prometedora dreta espanyola s'ha dirigit a l'infern amb l'entusiasme d'una papallona nocturna davant una bombeta penjada d'un fil. Albert Rivera ha sucumbit al guany a curt termini, i ha sorprès només una part del Madrid periodístic progre i el seu candidat a Barcelona, cada dia més irritat amb la complexitat d'un país on les coses no són tan fàcils com semblen. A Espanya no hi haurà cordons sanitaris per aïllar l'extrema dreta sinó acords entusiastes que permeten arribar al poder al preu que sigui amb uns companys de viatge que deixen Orbán com un aficionat. Principis? Els que calguin per arribar al poder. Ara no es tracta de fer un lleig al PP de Casado, quan ha decidit suïcidar-se llançant per la borda la centralitat de dretes que havia intentat Mariano Rajoy i condueix els seus electors com zombis en el trànsit electoral de la còpia del PP a l'original de Vox. Andalusia ha aconseguit la que hauria de ser una sana alternança democràtica gràcies a un tòxic pacte de govern en què el PP farà de frontissa entre Ciutadans i Vox. A Andalusia les disfresses i les màscares ja han començat a caure. Ningú podrà dir que no es veia a venir el pèndol de la reacció.