Targeta opaca

Que el rei Joan Carles tingués una targeta opaca s’entén, perquè és un home que tenia de tot (per exemple, un apartament per rebre Bárbara Rey). Que en fessin ús els nets també em sembla molt lògic, perquè n’espero molt, del goig de viure que sembla sentir Froilà. Però que també en fes ús l’esposa, la reina Sofia, em sembla molt més bo. La idea d’una targeta opaca és que vas tirant de beta (de Visa, vaja) sense retre comptes a ningú. Iots, tòfona, viatges, caviar, pernil, joies, roba interior... Que la reina Sofia també la fes servir li treu tot l’encant.

La gràcia és aquesta. Que te’n vas als Emirats Àrabs i et passes una setmana en un hotel d’aquests de polsereta (que als Emirats Àrabs és una polsereta d’or) i no has de mirar si et queden fons o no te'n queden o si ho pagaràs a terminis. Però trobo que alguna cosa es devien haver de dir, el matrimoni infeliç, sobre el preuat objecte. “Joan Carles, faràs servir la targeta aquest cap de setmana?”, potser preguntava ella. “Sí, per? He quedat”, potser contestava ell. I ella, llavors, potser li deia: “És que tinc un viatge a Londres” (ella es veu que la feia servir per anar a Londres).

Sí. Diran vostès que potser en tenien dues, totes dues negres, associades al mateix compte opac. Però llavors la cosa canvia. Si en tenien dues, ¿rebien l’extracte opac a palau? ¿L’un veia en què havia gastat l’altre? “Té, un tanga i uns sostenidors amb brillantets Swarovsky”, devia dir-se ella. “Mira, unes entrades per anar a veure Mamma mia”, devia dir-se ell. I tot seguit es devien retirar a la cambra reial (cadascú a la seva) per, l’endemà, estar ben frescos per saludar el populatxo.