El teatre també vol ser una religió

BarcelonaHo plantejaven els membres de la companyia La Calòrica en ple confinament, quan el Govern va decretar que els llocs de culte podien obrir amb el 50% de l'aforament però els equipaments culturals només ho podien fer amb un 30%. "Hem decidit obrir una església. Una missa és com un espectacle: hi ha públic, actors, música, ritme i dramatúrgia", deia la companyia en un enginyós vídeo. En un moment protagonitzat per la pandèmia del coronavirus, les litúrgies i els rituals que embolcallen tant una missa com un espectacle es fan més evidents que mai.

Per això el Teatre Lliure ha convertit els vasos comunicants entre teatre i religió en el muntatge inaugural de la temporada. Noli me tangere serà una missa laica de retrobament a l'escenari entre públic i artistes després de sis mesos amb el teló abaixat. El cantaor experimental Francisco Contreras (Elx, 1985), conegut artísticament com a Niño de Elche, oficiarà aquesta litúrgia, que es representarà des d'aquest divendres i fins diumenge a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Montjuïc.

"L'escenari és el millor espai per crear un ritual. No podem entendre el teatre només com a oci i espectacle, sinó com una eina per accedir a altres tipus d'experiències. Aquí rau la seva força", explica Niño de Elche. L'espectacle pren com a títol la frase "No em toquis", que va ser el primer que va dir Jesucrist a Maria Magdalena després d'haver ressuscitat. Les paraules, de fet, seran el pilar de la representació, que tindrà molta música però tota emanarà de les veus dels intèrprets, sense instruments que els acompanyin.

"Les persones som discurs i les paraules ens han de tocar, si no no tenen sentit", subratlla Niño de Elche. A l'escenari l'acompanyarà un grup vocal format per sis persones i els textos del poeta Ernesto Cardenal, el cineasta José Val del Omar i els dramaturgs Marc Artigau, Clàudia Cedó, Victoria Szpunberg i Albert Lladó. Cadascun d'aquests quatre autors ha escrit un text que transforma les seves experiències i la seva mirada sobre la pandèmia en una pregària col·lectiva.

Cedó ha seguit l'estructura de la litúrgia de la missa catòlica per reflexionar amb ironia sobre com el teatre és una professió governada per la fe. "Has de confiar que podrem tornar als escenaris i que la gent vindrà. Amb el coronavirus ens hem adonat, tristament, que moltes coses passen per davant del teatre, que és poc necessari per a la societat", explica la dramaturga. Però lluny de ser un lament, la seva pregària apel·la a l'autocrítica i a l'humor. "Potser ha de ser una mica així, perquè a vegades ens pensem que som el melic del món. Està bé ser-ne conscients i poder-nos-en riure una mica", diu Cedó.