Tecno-necrològica del 2012
Com l'any passat, dedico les últimes Andròmines del 2012 a retre homenatge a deu pioners tecnològics que han traspassat durant aquests dotze mesos però ens han deixat el llegat de les seves creacions.
Willis Whitfield (1919)
Inventor de les 'sales netes'
La fabricació de xips, la indústria farmacèutica i els quiròfans dels hospitals no serien el mateix sense la ventilació mitjançant flux laminar d'aire filtrat, creada per Willis Whitfield als laboratoris Sandia del govern dels EUA. Normalment, un metre cúbic d'aire conté més de 100 milions de partícules de pols i bacteris, i els sistemes anteriors només reduïen la contaminació a una tercera part, una proporció inacceptable en la producció de xips. Amb ventiladors al sostre i extractors a terra, Whitfield va aconseguir uns nivells infinitament més baixos, que permeten incrementar la densitat de components, millorar la puresa dels medicaments i reduir les infeccions quirúrgiques.
Bryce Bayer (1929)
Creador dels filtres digitals
Els captadors d'imatge de les càmeres digitals són xips de silici que contenen milions d'elements (els píxels) que transformen la llum en senyals elèctrics. Però aquests elements fotosensibles només detecten la intensitat de la llum, no el color. Bryce Bayer, investigador de Kodak, va disposar sobre els sensors una matriu de filtres microscòpics vermells, verds i blaus -en la mateixa proporció que els percep l'ull humà-, de manera que cada píxel només capti la llum d'un color. Gràcies a aquest sistema, les nostres càmeres no són només en blanc i negre. I Kodak pot aspirar a sortir del pou financer on es troba ara venent a Apple i Google la patent dels filtres de Bayer.
Norman J. Woodland (1921)
Inventor dels codis de barres
A petició d'una cadena de supermercats de Filadèlfia, Woodland i el seu company Bernard Silver van idear l'any 1948 un sistema per codificar les dades dels productes i així accelerar el pas dels clients per caixa (01). Woodland es va inspirar en el codi morse que havia après als escoltes per traduir les dades en línies d'amplada variable, que en el seu disseny formaven cercles concèntrics. La idea no va prosperar perquè els lectors eren cars i poc fiables, i van vendre la patent a RCA per 15.000 dòlars. L'any 1972, els comerços dels EUA van adoptar un sistema més senzill, amb les barres verticals que coneixem. Actualment, al món s'escanegen més de 5.000 milions de codis de barres cada dia.
Stanford Ovshinsky (1922)
Precursor de les pantalles planes, les plaques solars i les bateries recarregables
Considerat per The Economist l'Edison del segle XX, Ovshinsky va desenvolupar els processos de producció dels cristalls de silici que es fan servir per fabricar les pantalles planes de televisors, ordinadors i telèfons, les cèl·lules fotovoltaiques que transformen en electricitat l'energia solar, els xips de memòria i els discos òptics regravables. Als anys 80 també va inventar les bateries recarregables de níquel i hidrur metàl·lic que fins fa molt poc impulsaven portàtils, càmeres i mòbils, i encara es fan servir per als vehicles elèctrics. Les tendències socialistes d'Ovshinsky no eren gaire ben vistes per les grans corporacions beneficiàries de les seves creacions.
Eugene Polley (1915)
Inventor del comandament
¿Us imagineu haver-vos d'aixecar del sofà per canviar de canal o per apujar el volum del televisor? Doncs així és com es feia fins al 1955, quan Zenith va treure al mercat el Flash-Matic creat per Eugene Polley (02). Es tractava d'una pistola de color verd, amb un gallet vermell que emetia un feix de llum visible cap a la pantalla, que tenia uns detectors de llum incorporats als quatre extrems. La publicitat assegurava que aquest miracle era "absolutament innocu per als humans". El sistema tenia un problema: el televisor canviava de canal quan li tocava el sol. Però la comoditat ja era irrenunciable, i els fabricants van canviar la llum pels ultrasons abans d'adoptar l'actual tecnologia d'infraroigs.
Roland Moreno (1945)
Inventor de les targetes amb xip
Moreno, francès nascut a Egipte, assegurava que la idea d'un xip capaç d'emmagatzemar dades de manera segura li va venir mentre somiava, quan tenia 29 anys. En el primer disseny, el circuit anava muntat en un anell amb segell com el dels nobles, però per motius de cost el va acabar incorporant a una targeta de plàstic. Actualment trobem el seu invent en documents d'identitat, abonaments de transport públic i, sobretot, a les targetes SIM de telefonia mòbil. Moreno estava tan convençut de la seguretat del seu producte que l'any 2000 va oferir un milió de francs a qui aconseguís violar-la, però no va guanyar aquesta quantitat ningú. L'any 2009 l'estat francès el va condecorar amb la Legió d'Honor.
Jack Tramiel (1928)
Fundador de Commodore
Jueu d'origen polonès, Tramiel va sobreviure al camp de concentració nazi d'Auschwitz i va emigrar als EUA, on va crear Commodore per fabricar màquines d'escriure portàtils amb llicència d'una empresa txecoslovaca. D'aquí va passar a les sumadores i a les calculadores, fins que el seu cap de disseny, Chuck Peddle, el va convèncer que el futur eren els ordinadors. El primer model de Commodore va ser el PET, del 1977, amb monitor incorporat, que va triomfar fins a l'arribada de l'Apple II i l'Atari 800, que es podien connectar a un televisor. La firma va respondre amb el VIC-20 i el Commodore 64, que és considerat l'ordinador domèstic més venut de la història.
Bill Moggridge (1943)
Creador del portàtil amb pantalla abatible
Jonathan Ive, el cap de disseny d'Apple, no és el primer britànic que ha deixat empremta en els equips informàtics d'origen nord-americà. El 1981, l'estudi de Moggridge a Palo Alto va dissenyar la carcassa de magnesi del GRiD Compass, el primer ordinador portàtil amb la pantalla -de color groc sobre fons negre- fent de tapa que es tanca sobre el teclat. Aquest format ha arribat fins als nostres dies i GRiD encara ingressa drets de patent. El Compass (03), que pesava cinc quilos i costava més de 8.000 dòlars, es va vendre sobretot al govern dels EUA: el feien servir els paracaigudistes i va sortir a l'espai en totes les missions de les llançadores espacials entre el 1983 i el 1997.
Michael Neale (1926)
Enginyer de mecanismes elevadors
Si hi ha ascensors que sembla que no es mouen de lloc encara que es desplacin a gran velocitat, i escales mecàniques que ens transporten d'un pis a un altre sense sotragades és gràcies al treball d'aquest britànic, un dels principals experts mundials en tribologia, la branca de l'enginyeria mecànica que s'ocupa de la fricció, el desgast i la lubricació de superfícies en moviment. Neale va començar provant motors d'aviació Rolls Royce durant la Segona Guerra Mundial i va treballar en la indústria metal·lúrgica fins que es va establir com a consultor dels sectors aeronàutic, siderúrgic i energètic en situacions d'emergència i accidents.
William House (1923)
Inventor de l'implant coclear
Aquest doctor House no és el de la sèrie de televisió, però ha millorat la vida de molta més gent: al món, més d'un quart de milió de persones sordes perceben els sons que els envolten gràcies a un implant coclear, el primer dispositiu mèdic que substitueix un dels cinc sentits humans. House volia ser odontòleg, però va acabar triant l'otorinolaringologia perquè el període de residència era més curt. L'any 1959 va comprovar que les persones sordes hi sentien quan se'ls aplicava corrent elèctric a l'oïda, i va dissenyar l'implant. Molts dels 3.000 pacients a qui en va posar un van plorar d'emoció quan van sentir sons.