La tecnonecrològica del 2020

BarcelonaLarry Tesler (1945). Treballant al PARC, el mític centre de recerca de Xerox a Palo Alto, Tesler va inventar el procediment de copiar/retallar i enganxar contingut entre documents i el de cercar i substituir text que encara fem servir ara. Fitxat per Steve Jobs, va passar disset anys a Apple, on va ser director científic. Després va treballar breument a Yahoo i a Amazon, fomentant en tots els casos l’accessibilitat dels sistemes informàtics.

Robert Gore (1937). L’any 1957, aquest enginyer químic va trobar la manera de fer servir politetrafluoroetilè (PTFE) per forrar els cables de coure dels primers ordinadors IBM, cosa que va disparar el negoci de l’empresa familiar. Dotze anys després, Gore va descobrir que l’estirament extrem i sobtat d’una barra de PFTE –el mateix material que DuPont venia amb la marca Teflon– li confereix propietats ideals per fer teixit impermeable i transpirable per a anoracs i vestits espacials. Havia nascut el Gore-Tex.

John Mooney (1930). La degradació del nostre medi ambient seria molt pitjor sense el convertidor catalític que Mooney va coinventar l’any 1973 a l’empresa química Engelhard (ara propietat de BASF). Aquest dispositiu redueix les emissions de monòxid de carboni, hidrocarburs i òxid de nitrogen dels motors de combustió interna de cotxes, camions, motoserres i talladores de gespa, cosa que els fa més nets i eficients. S’estima que els motors actuals emeten un 99% menys que els del 1970.

Leila Janah (1982). Emprenedora social, Janah va fundar Samasource, a qui grans empreses subcontracten tasques de neteja de bases de dades, traducció i transcripció i Samasource les encomana a treballadors de Kènia, Uganda, l'Índia i el Pakistan pagant-los salaris més dignes que els d’altres plataformes d’aquesta mena. Els conjunts de dades de Samasource es fan servir per entrenar models d’intel·ligència artificial i són reconeguts per la seva qualitat ètica, que intenta defugir els biaixos.

Katherine Johnson (1918). Alan Shepard va ser el primer americà a sortir a l’espai, John Glenn el primer a fer la volta a la Terra i Neil Armstrong el primer humà a trepitjar la Lluna (i tornar-ne viu) gràcies a la precisió dels càlculs matemàtics de Johnson durant els 33 anys que va treballar a la NASA, tot i patir la doble discriminació de ser dona i afroamericana. Hollywood va immortalitzar l’any 2016 l’equip del qual Johnson formava part amb la pel·lícula Figures ocultes de Theodore Melfi.

Joe Kelly (1965). Després de treballar en comunicació corporativa a Xerox, Marconi i BT, aquest periodista irlandès va assumir l’any 2012 les relacions de Huawei amb la premsa internacional, de manera que ha sigut la cara visible de la firma xinesa des que el govern Trump va iniciar el seu assetjament proteccionista disfressat d’interès per la ciberseguretat. El Joe, un dels portaveus més eficients amb els quals he tractat, ha marxat sense poder comunicar el desenllaç del conflicte tecnopolític.

Bill English (1929). Douglas Engelbart (vegeu la tecnonecrològica del 2013) va dissenyar el primer ratolí per a ordinador, però va ser English, company seu a l’Institut de Recerca de Stanford, qui va construir aquell dispositiu mecànic que servia per moure un cursor per la pantalla i seleccionar text i imatges. English és qui va dur a terme en directe el 9 de desembre del 1968 la sessió coneguda com La mare de totes les demos, en la qual Engelbart mostrava el ratolí, la informàtica en xarxa i la majoria dels conceptes d’interacció digital que fem servir actualment.

Russell Kirsch (1929). Ara tots portem el mòbil ple de fotos dels més petits de casa, però l’any 1957 no existien les imatges digitals (ni els mòbils!). D’aquí la importància de la fita assolida per Kirsch a l’Oficina Nacional d’Estàndards, quan va muntar un escàner i va robar temps de l’ordinador de la institució per digitalitzar una foto del seu fill de pocs mesos. A la imatge també hi sortia ell, però en els 176 x 176 píxels de resolució de la primera fotografia digital de la història només hi va cabre el rostre del nadó.

Frances Allen (1932). Allen va ingressar a IBM l’any 1957 amb la intenció de marxar-ne tan aviat com hagués liquidat el préstec amb què es va pagar la carrera de matemàtiques, però s’hi va quedar 45 anys, durant els quals va impulsar el concepte de la compilació, que transforma els llenguatges de programació d’alt nivell comprensibles pels humans en el codi font que els ordinadors executen. Va ser la primera dona (2006) a rebre el premi Turing, el premi Nobel de la informàtica.

Lee Kun-Hee (1942). Samsung va ser fundada pel seu pare per exportar fruita i peix al Japó, però va ser Lee Kun-Hee qui va transformar-la en el gegant mundial de l’electrònica que és ara, líder en els mercats de telèfons mòbils, televisors i xips. L’obsessionava desfer-se de la imatge inicial de productes barats: el 1995 va fer cremar en públic 50 milions de dòlars en mòbils defectuosos per avergonyir els empleats responsables. Va ser condemnat i indultat dues vegades per corrupció, símbol de la singular relació entre la política i l’economia sud-coreanes.

Tony Hsieh (1973). Pioner en la venda per internet de productes que el comprador s’ha d’emprovar a casa i pot retornar si troba que no li van bé. En aquest cas eren les sabates i la botiga digital es deia Zappos. Deu anys després, Amazon va renunciar a competir directament amb ella en qualitat de servei al client i la va comprar. Abans d’això, Hsieh ja havia creat la xarxa LinkExchange de publicitat digital, la qual va vendre a Microsoft. Amb la fortuna acumulada, Hsieh impulsava projectes de rehabilitació del centre de la ciutat de Las Vegas.

Dan Baum (1956). Escriptor i periodista, és l’autor de Nine lives, una celebrada crònica de la ciutat de Nova Orleans al llarg de quatre dècades. Però a l’univers de les xarxes socials quedarà com el tuitaire que va inventar els fils de Twitter a l'explicar en més de 350 piulades consecutives –encara de menys de 140 caràcters– durant tres dies del mes de maig del 2009 el seu acomiadament de la redacció de la revista The New Yorker.

Peter Kirstein (1933). L'internet que coneixem té arrels inequívocament nord-americanes. El poc tarannà europeu que va tenir fins que Tim Berners-Lee va inventar el web l'hem d’agrair a Kirstein, també britànic i també físic al CERN de Ginebra. Va impulsar el projecte Silk de connectivitat per a educació i recerca a l’Àsia central i va tenir el seu moment de popularitat l’any 1976, quan va crear la primera bústia de correu electrònic de la reina Elisabet II.