Les tecnonecrològiques del 2014

L’agost passat, un matrimoni polonès va deixar orfes els seus dos fills en caure per un penya-segat de Portugal mentre intentaven fer-se una selfie. Però quan acaba l’any i penso en defuncions relacionades amb la tecnologia, prefereixo dedicar el meu homenatge anual a deu dels innovadors que ens han deixat durant aquests dotze mesos. En aquesta ocasió, la uniformitat d’edat és gairebé absoluta i es torna a fer evident l’absència femenina en el món de l’enginyeria que caracteritza aquesta generació.

Bernard Lechner (1921)

La distància òptima per mirar un televisor d’alta definició de 1080p segons la mida de la pantalla va ser calculada per Lechner a partir de les dimensions mitjanes de les llars dels EUA. Aquest estudiós dels píxels va desenvolupar l’any 1964 als laboratoris de RCA l’aplicació dels cristalls líquids (LCD) a les pantalles de TV. La primera demostració pràctica, amb una pantalla de 36 píxels, es va fer el 1968. Lechner va intervenir a especificar l’estàndard actual de televisió d’alta definició.

Heinz Zemanek (1920)

El 1955 va crear a l’Institut Tecnològic de Viena el primer ordinador europeu fet amb transistors, anomenat Mailüfterl (brisa del maig, en resposta irònica a l’ordinador batejat pel MIT com a Tornado). El projecte va començar sense permís ni diners de la universitat; per això va viatjar a Eindhoven per aconseguir que Philips li regalés 1.000 transistors. Un pioner de buscar-se la vida, el que ara en diem col·laboració público-privada. Després Zemanek va marxar a IBM, on va participar en la creació del llenguatge PL/I.

Patrick McGovern (1937)

Editor de publicacions sobre informàtica des del 1964, quan va crear IDG amb una base de dades -consultable per subscripció- de tots els ordinadors que hi havia aleshores en funcionament als EUA. Després van venir revistes com Computerworld, PC World, MacWorld i les seves diverses edicions internacionals; les filials IDG World Expo (salons d’informàtica), IDC (investigació de mercats), i la col·lecció For Dummies de llibres d’iniciació, que van arribar a tenir edició en català: Per a Principiants.

Roger Lee Easton (1921)

Al laboratori de recerca de la marina dels EUA, Easton va crear un sistema per seguir l’òrbita del satèl·lit Vanguard. Poc després el va ampliar per seguir l’Sputnik dels russos i qualsevol altre objecte en òrbita terrestre. En veure els problemes per sincronitzar les estacions de seguiment, va promoure el llançament de satèl·lits equipats amb rellotges d’alta precisió. Aquesta tecnologia és el fonament de l’actual Sistema de Posicionament Global (GPS), que ens permet conèixer la nostra posició exacta.

Charlie Watkins (1923)

Aquest enginyer britànic és el pioner dels equips de so per sonoritzar concerts i festivals de música rock, amb grans torres d’altaveus alimentades per diversos amplificadors en paral·lel. Les sigles WEM que veiem al darrere de Pink Floyd, The Who, Jimi Hendrix, Led Zeppelin o els Rolling Stones en imatges dels anys 60 i 70 corresponen a la marca Watkins Electric Music. Prèviament, Watkins (03) havia inventat la CopiCat, una màquina per obtenir efecte d’eco amb cintes magnètiques.

Andrew Kay (1919)

El 1982, només un any després de l’aparició de l’IBM PC, Kay (01) ja presentava el Kaypro II, un ordinador portàtil -pesava més de 13 quilos- amb sistema operatiu CP/M, pantalla de nou polzades i un teclat separable que feia de tapa de la maleta, com el seu rival, Osborne I. Es va fer tan popular que l’empresa va arribar a ser la quarta en vendes d’ordinadors personals després d’IBM, Apple i Radio Shack. Kaypro va acabar fracassant perquè va trigar a adoptar el sistema MS-DOS de Microsoft.

Ralph Baer (1922)

Baer (02) és considerat el pare dels videojocs, ja que va ser el creador de la Magnavox Odyssey, la primera videoconsola que es connectava a un televisor domèstic. Va sortir al mercat l’any 1972 i s’hi podia jugar a una mena de ping-pong fent rebotar la pilota en les dues pales dels costats de la pantalla i fer punteria amb una pistola de llum. Posteriorment, Baer també va inventar el joc electrònic Simon, en el qual calia memoritzar sons i colors.

Mike Parker (1929)

La majoria dels textos que llegiu impresos o en una pantalla porten el segell d’aquest tipògraf britànic: mentre va dirigir l’empresa Mergenthaler Linotype, va incorporar als seus equips d’arts gràfiques tipus de lletra tan populars com l’Helvetica i va fitxar dissenyadors com Zapf i Frutiger. Quan Parker va veure que el futur s’orientava cap a l’edició digital i l’autoedició, va fundar Bitstream, dedicada a dissenyar i vendre tipus de lletra que funcionessin en qualsevol ordinador.

Richard Battin (1925)

Totes les expedicions Apolo de la NASA a la Lluna portaven a bord un ordinador de control i guia de la navegació, fabricat per Raytheon i dissenyat al MIT de Boston pel departament de Battin. Enginyer i matemàtic, també va formar molts dels pilots militars, futurs astronautes que haurien de fer servir el dispositiu a bord dels mòduls de control i d’allunatge. Sovint es declarava impressionat per la potència de càlcul dels telèfons mòbils que fem servir actualment. Qui millor que ell per saber-ho.

Peter Oakley (1927)

Parlar de youtubers ens fa pensar en gent molt jove explicant la seva encara curta vida al món amb una webcam, però un dels més populars va ser Geriatric27, un jubilat britànic que des del 2006 publicava a YouTube vídeos autobiogràfics sobre la infantesa durant la Segona Guerra Mundial, el servei militar com a operador de radar, la passió per les motos i la feina d’inspector de sanitat. Va publicar l’últim cinc setmanes abans de morir de càncer el 23 de març.