La tele és el nou ‘after hours’
La Interpol ha reactivat l’alerta roja de detenció contra un dels hereus de Red Bull, el tailandès Vorayuth Yoovidhya, acusat de l’atropellament mortal a Bangkok d’un policia l’any 2012, tal com ha confirmat la policia de Tailàndia aquesta setmana després que ningú es pogués creure que vuit anys més tard es faria alguna cosa contra aquest ric cadell de la jet set internacional. Les autoritats del país asiàtic han promès que “col·laboraran amb ambaixades tailandeses, agregats policials i cossos policials de tot el món per localitzar-lo” abans de sol·licitar oficialment la seva extradició, segons va dir Jaruwat Wisaya, el comissari que haurà de donar la cara per aquest tema, que ja s’ha convertit en un símbol al país, on el consideren una espècie de representant de la causa general contra la impunitat de l’oligarquia dominant. És a dir, una mena de prova del cotó fluix a la justícia i a la democràcia. Vorayuth, de 35 anys, està actualment en parador desconegut.
Els fets que se li imputen són conducció temerària i consum de substàncies considerades il·lícites al país asiàtic. Però la gravetat de tot l’assumpte, més enllà d’aquests presumptes delictes, rau en el fet que, després de vuit anys de suposada persecució, al juny la Fiscalia va arxivar el cas a petició de la policia, cos del qual formava part el difunt agent al qual el jove hereu de Red Bull hauria atropellat. Davant d’aquest sagnant panorama, l’alarma social que ha aixecat aquest conjunt de despropòsits ha aconseguit que ara s’hagi reactivat novament l’ordre de la Interpol.
Vorayuth és un dels nets de Chaleo Yoovidhya, fundador de Krating Daeng (Red Bull) a Tailàndia, que es va associar amb l’empresari austríac Dietrich Mateschitz per llançar internacionalment la marca el 1987. Segons recollia Efe aquesta setmana, el 3 de setembre del 2012 l’hereu conduïa un Ferrari negre pels carrers de Bangkok cap a les cinc de la matinada quan va xocar contra la moto de Wichean Klinprasert, un policia de 47 anys que va morir a l’acte. El suposat autor del letal atropellament va fugir, però la policia va fer cap a la mansió de la seva família seguint un regueró d’oli que el cotxe havia deixat després del xoc.
L’hereu Vorayuth, que segons l’informe pericial circulava a uns 177 quilòmetres per hora pel centre de Bangkok, i els seus familiars van dir que el cotxe havia sigut conduït per un xofer de la casa. Però finalment el jove va reconèixer que conduïa ell i va donar positiu tant en consum de cocaïna com d’alcohol.
A partir de llavors Vorayuth va faltar en vuit ocasions a les citacions judicials i el 2017 es va saber que era fora de Tailàndia gaudint d’un luxós tren de vida. O, cosa que és el mateix, el van deixar escapar, perquè se sabia que tenia mitjans per viure per sempre més en qualsevol país de la Terra. La retirada de càrrecs contra l’hereu de la multimilionària família el passat mes de juny va generar una onada d’indignació que ha portat el govern a intentar canviar la imatge de justícia de plexiglàs, que sembla justícia però que no ho és, que ha quedat del poder judicial del país. Ja veurem si se’n surten, perquè si no saben ni on ha fugit... Tenim reality per a anys. Per a més anys. Perquè ja en portem vuit amb el reality en marxa.
Mainat anul·la Corinna
Per cert, parlant de realities, vostès deuen haver entès com jo que si demà ens confinessin ja tindríem la qüestió mediàtica bastant arreglada per uns quants mesos gràcies al cas Mainat i gràcies a Corinna Larsen, dos factories de guió televisiu, que si no fos per ells algunes cadenes ja haurien hagut de plegar. És una llàstima que entre ells s’anul·lin. Especialment el primer a la segona i especialment en una cadena molt patriòtica espanyola. Allà, gràcies al surrealisme vital dels que viuen a casa del productor català, estan parlant molt poc del que explica Corinna. I això que el que explica Corinna té un interès col·lectiu enorme pel que fa a la nostra democràcia. O el que en quedi, si és que en queda alguna cosa. O si és que mai n’hi ha hagut realment, que és bàsicament el dubte raonable que es pot extreure de tot el que explica l’ex amiga íntima de l’exrei Joan Carles I d’Espanya. I d’Abu Dhabi.
Però més enllà d’aquests dos tristos realities, un pel retrat que deixa de la nostra realitat política i l’altre pel que deixa del barem d’ambició intel·lectual popular, n’hi ha un altre que en principi havia de ser una campanya electoral però que ja no ho és. És un xou, com tot el que toca Donald Trump. Després de veure’l sortir com si tornés del Vietnam de l’hospital on l’han tractat del covid-19, em pregunto on era llavors Melania. Sobre ella tinc la incontrastable teoria que no ha contret mai el coronavirus però que feia massa lleig explicar -fins i tot per a ells- que el seu marit i la seva guapa assistenta el tenien però l’esposa no. Quina pena que sigui incontrastable, la meva teoria! En qualsevol cas, a l’exmodel li ha tocat la loteria, perquè mentre estigui confinada no haurà de participar en cap acte, cosa que, com hem pogut comprovar els últims quatre anys, detesta. Mai una malaltia havia fet més bé que mal a una persona.
Aquesta setmana la Generalitat ha dit que es podrien obrir les discoteques i, cinc minuts després, que no. Si s’han quedat amb ganes de sortir, posin la tele. De veritat que els farà la funció d’oci nocturn. Pensant-ho amb deteniment, crec que he estat en discoteques, raves i after hours infinitament més edificants que els continguts televisius amb què convivim.
