La televisió perd el tron de la publicitat
Per primer cop a Espanya, internet és el destinatari preferit dels anuncis amb 2.296 milions d’inversió
BarcelonaDurant molts anys la petita pantalla era el suport preferit de la publicitat. Ja no és el cas a Espanya: segons l’últim informe Infoadex, presentat aquest dimecres i referent en el sector, internet ja és el destinatari predilecte dels anuncis. La tendència és inexorable. La televisió va caure un 5,8% en l’últim any, fins quedar-se en 2.002,8 milions d’inversió. El digital, en canvi, va pujar dels 2.109,9 als 2.296,2 milions, després de créixer un 8,8%. El canvi ha sigut dràstic, ja que el 2014 la televisió pràcticament doblava la inversió de les marques a internet.
Aquesta publicitat digital s’ha inserit fonamentalment en forma de bàners i anuncis en vídeo: 1.426,8 milions corresponen a aquesta modalitat. Els anuncis als cercadors, però, ja suposen un terç de la inversió, amb un 9,7% de creixement i 869,4 milions d’inversió. També destaca l’increment de confiança publicitària en les xarxes, que van veure com creixien un 16,3% en un sol any els diners rebuts dels anunciants, fins als 592 milions (ja comptabilitzats en el capítol de bàners i anuncis en vídeo).
L’Infoadex d’aquest any evidencia l’encongiment del sector televisiu, però no a tothom l’escanya de la mateixa manera. Mediaset ha caigut un 5,7%, Atresmedia un 5,5%, però les altres televisions d’abast estatal han perdut un 9,5% i les autonòmiques un 12,6%. Per tant, el duopoli televisiu que té en Telecinco i Antena 3 els mascarons de proa ha vist aprimat el seu negoci, però la seva posició de domini no només es manté sinó que s’accentua. Les dues empreses s’emportaven un 83,8% del pastís publicitari el 2018, i un any més tard ja n’acaparen el 84,1%.
Tampoc ha estat un bon any per a la premsa, que ha passat dels 562,7 milions fins als 511,8 (un retrocés del 9,0%). Seguint amb el paper, també han patit les revistes, que veuen com cauen un 14,5% en un any i es queden en 194,8 milions. Dels mitjans tradicionals, de fet, només se salva la ràdio, que puja un 1,1% fins als 486,4 milions d’euros d’inversió.
67 milions per als ‘influencers’
La puixança digital també s’evidencia en l’anàlisi que fa aquest informe de la resta de fórmules publicitàries. La caiguda més important l’experimenten les bustiades, que cauen un 21,7% en un sol any, fins als 250,4 milions. El capítol que puja més són els pagaments a influencers : si el 2018 s’hi van destinar 37 milions, ara creixen un 67,1%, fins als 61,8 milions d’euros. És un salt espectacular, però per a una modalitat que encara és molt minoritària: els mailings personalitzats (1.736,1 milions) i el marxandatge i la senyalització (1.757,4 milions) són encara les dues modalitats en què, més enllà dels mitjans, les empreses destinen més esforç publicitari.
331 milions als mitjans catalans
L’Infoadex arriba pocs dies després que l’Associació Empresarial de Publicitat revelés quant inverteixen en publicitat les empreses amb seu a Catalunya: 1.025,9 milions, un descens del 4,0% respecte al 2018, mentre que al conjunt d’Espanya ha caigut un 1,5%. Els mitjans catalans han rebut, en total, 330,9 milions, un 42,3% dels quals procedents d’anunciants catalans. La premsa és aquí la reina, amb un 42,3% de la inversió.