Tempesta política per les revelacions sobre l’imam de Ripoll i el CNI
Segons el digital ‘Público’, el CNI tenia un control exhaustiu dels terroristes fins a cinc dies abans de l'atemptat
BarcelonaFa tot just una setmana, l’ex secretari d’estat de Seguretat, José Antonio Nieto, el número dos del ministeri de l’Interior quan hi va haver els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils, va ser incapaç de negar que l’imam de Ripoll que va organitzar l’atac de la Rambla, Abdelbaki es-Satty, fos confident del CNI. Fins i tot en la seva intervenció en la comissió d’investigació del Parlament i davant les insistents preguntes dels diputats, Nieto va qualificar d’“absolutament lògic” que Es-Satty col·laborés amb els serveis secrets espanyols. Dilluns a la mitjanit, el digital Público va aportar documents que acreditarien que Es-Satty era confident del CNI quan es va produir l’atac a la Rambla. Una notícia, ahir ampliada amb una segona entrega que confirmava que cinc dies abans dels atemptats el CNI tenia controlats els moviments i les converses de dos dels terroristes, que va sacsejar la política catalana. Els partits independentistes i els principals representants institucionals del país van demanar una investigació per aclarir els fets i depurar, si cal, responsabilitats.
Segons les informacions de Público, la intel·ligència espanyola coneixia al detall les activitats de la cèl·lula que va atemptar a Barcelona. En un informe dels serveis secrets que s’hauria transmès als tres cossos policials i a la fiscalia, es detalla que el CNI escoltava i prenia nota del viatge a París que van fer els dies 11 i 12 d’agost, menys d’una setmana abans de l’atac a la Rambla, Omar Hichamy i Younes Abouyaaqoub. El periodista de Público manté que el control exhaustiu sobre els joves terroristes que feia el CNI es deu a un motiu: el mateix imam va ser qui va informar sobre la cèl·lula terrorista, sense explicar els plans que tenien. Aquesta informació demostraria que la intel·ligència espanyola tenia controlats en tot moment els autors de la massacre. Almenys fins que es van precipitar els esdeveniments i, després que explotés accidentalment el material que estaven manipulant en un xalet a Alcanar, el grup decidís actuar.
Segons aquest relat, el matí següent de l’atac terrorista, és a dir, el 18 d’agost del 2017, es va esborrar del registre central de fonts del CNI la fitxa de l’imam de Ripoll, que havia sigut condemnat per tràfic de drogues el 2003, moment en què va passar a convertir-se en confident de la intel·ligència espanyola. De fet, el 19 de juny del 2017, dos mesos abans dels atemptats, els serveis secrets espanyols van enviar un missatge a Es-Satty a través del sistema de bústia morta. Es tracta d’un sistema que els grups jihadistes utilitzen per no ser detectats i parlar entre ells, i que, en aquest cas, l’haurien usat des del CNI per comunicar-se amb l’imam: s’escriu un missatge però no s’envia, sinó que es guarda a la carpeta d’esborranys perquè tots els integrants de la cèl·lula terrorista en tinguin coneixement. Els codis d’accés a aquesta bústia s’haurien localitzat entre les restes del xalet d’Alcanar.
D’aquesta manera, quedaria acreditada la relació entre Es-Satty i el CNI. En la línia del que va apuntar al mes de gener a la comissió d’investigació del Parlament el secretari de la mateixa mesquita de Ripoll, Hamid Barbach, que va assegurar que la Policia Nacional va visitar la mesquita dues vegades per “preguntar” per l’imam, “si encara treballava allà”. I, segons Barbach, abans dels atemptats hi va haver una tercera visita policial a Ripoll, en aquest cas per fer un escorcoll a la mesquita.
Les revelacions de Público van provocar una allau de declaracions de tot l’arc polític català. JxCat i ERC van demanar la creació d’una comissió d’investigació al Congrés. A més, tant Laura Borràs com Gabriel Rufián van sol·licitar la compareixença de Pedro Sánchez i dels ministres de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i de Defensa, Margarita Robles. La petició arriba després que fa un any la mesa de la cambra, controlada pel PP i Cs, ja vetés la creació d’aquesta comissió. Llavors, va recordar Rufián, se’ls va acusar de voler “muntar un circ”.
El president de la Generalitat, Quim Torra, també es va referir a les informacions i va considerar que es tracta d’“un escàndol gravíssim”. Torra va exigir “explicacions” al govern espanyol i que “s’assumeixin les més altes responsabilitats”. En la mateixa línia es va expressar l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, que exercia el càrrec de president en el moment de l’atac terrorista. El polític a l’exili va recordar que els “partits del 155 es van posar d’acord en bloquejar la investigació parlamentària” dels fets i va reclamar explicacions urgents: “Fa gairebé dos anys que esperem. Sobretot, per respecte a les víctimes”.
El Govern va expressar una “profunda preocupació” per les informacions i va exigir que s’aclareixin els fets per “respecte a les víctimes i a tota la ciutadania”. També l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i els comuns van reclamar transparència. Colau no sap si l’Estat va actuar amb “incompetència, mala gestió o una cosa pitjor” i ho va qualificar de molt greu si es confirma que l’endemà de la massacre es va esborrar del registre la fitxa d’Es-Satty. El síndic de greuges, Rafael Ribó, va elevar les reclamacions directament al ministeri de Defensa, al ministeri de l’Interior i al Defensor del Poble per demanar una resposta oficial i determinar “en quina mesura aquest fet va dificultar o impedir la necessària coordinació policial” i, per tant, una “possible prevenció dels atemptats”.
Aquest dimecres la comissió d'investigació sobre els atemptats del 17-A al Parlament ha citat els periodistes de Público, Carlos Enrique Bayo i Patricia López, perquè compareguin a la propera sessió que faran, el 23 de juliol.
Les preguntes sense resposta del cervell dels atemptats
1. Quina relació tenia el CNI amb Es-Satty?
Fins ara no s’ha explicat de manera pública quina relació tenia el CNI amb l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty, el cervell dels atemptats del 17-A, i si va ser-ne confident. Les primeres sospites van començar pocs dies després dels atacs, quan es va saber que un jutge de Castelló va perdonar l’any 2014 l’expulsió d’Es-Satty per traficar amb drogues. El novembre del 2017 la intel·ligència espanyola va reconèixer que havia tingut contactes amb l’imam, sense concretar-los, i més tard el director del CNI, Félix Sanz Roldán, va comparèixer al Congrés per explicar els vincles amb Es-Satty, però ho va fer a la comissió de secrets oficials -a porta tancada-. Amb l’aixecament del secret de sumari fa un any es va saber que el CNI i la Guàrdia Civil havien visitat l’imam a la presó de Castelló. Fa dues setmanes, el cap dels Mossos d’Esquadra, el comissari en cap Eduard Sallent, preguntat a RAC1 sobre si Es-Satty havia sigut confident, va afirmar: “Fins on nosaltres sabem, no”.
2. Quina informació no es va compartir sobre l’imam?
Representants dels treballadors de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van apuntar, quan encara no feia ni una setmana del 17-A, que els Mossos desconeixien que Es-Satty estava vinculat l’any 2007 amb una operació contra el terrorisme jihadista. Això va evidenciar que no s’havia compartit la informació policial i va derivar en recels entre els cossos. Les dades que no havien arribat als Mossos sorgien d’una investigació de l’Audiència Nacional que havia posat el focus sobre l’imam el 2005 en una operació contra una cèl·lula islàmica. La Policia Nacional va sospitar d’Es-Satty i li va punxar el telèfon, però en l’informe final la Guàrdia Civil va descartar que l’home hagués participat en la xarxa de reclutament.
3. Per què no es va detectar la radicalització d’Es-Satty?
La investigació dels atemptats ha apuntat que l’imam es va radicalitzar mentre complia condemna a la presó de Castelló, tot i que no consta que s’hagués detectat. També s’ha atribuït a Es-Satty la conversió dels joves que integraven la cèl·lula de Ripoll, de la qual -segons la informació que ha transcendit fins ara- no es tenia cap sospita.