El Temporada Alta tanca un any de plena ocupació

BarcelonaEl festival Temporada Alta ha tancat una altra edició exitosa, havent portat 49.541 espectadors als teatres de Girona i Salt. Fent honor al seu nom, s’ha fregat la plena ocupació per temporada alta, amb les sales plenes fins al 94,4% -cal tenir en compte que la mitjana d’ocupació dels teatres de Barcelona és del 60%-. De fet, la sobreocupació és un problema ja preocupant per al festival gironí, perquè, si bé es pot permetre ampliar funcions en algunes propostes comercials i catalanes (aquest any han afegit 23 funcions addicionals a les 200 que hi havia previstes per als 96 espectacles programats durant dos mesos), no ho pot fer amb les internacionals perquè els guanys de taquilla només cobreixen un terç del cost de l’obra, de manera que “fer més funcions és fer el forat més gros”, diu el director del festival, Salvador Sunyer.

Una possibilitat per millorar el balanç econòmic seria augmentar el preu de les entrades (que està en una mitjana de 19,42 euros), però de moment la productora Bitò no s’ho planteja per mantenir la vocació pública del projecte. Aquest any un 47,5% del pressupost haurà provingut d’ajuts públics de totes les administracions, mentre que el 52,5% prové de recursos propis (de la taquilla el 23% i d’empreses privades el 29%); una autosuficiència molt més elevada que la dels grans festivals europeus (que tenen un finançament públic de fins al 70%) però lluny del 33% al qual aspira -any rere any i utòpicament- Sunyer.

El Temporada Alta manté inalterable la seva fórmula si bé “en dosis homeopàtiques” va fent passos cap a un model que accentuï la internacionalització, la creació contemporània, les coproduccions amb les companyies i les sales públiques, i que incideixi en la formació dels joves. Sunyer creu que el festival ha de coproduir molt perquè “falten portes per tenir visions diferents”, afirma, sobre la manca de productors. “El teatre de Grenoble, que és una ciutat com Girona, té el mateix pressupost que el Lliure, el Nacional i el Mercat junts”, afegeix, i lamenta que Barcelona vagi coixa de sales que puguin acollir noves dramatúrgies. També alerta que encara no hagin trobat espai a la capital produccions com La set i la revolució i la instal·lació Macho Man. De tota manera, sí que hi ha 15 de les 28 coproduccions del festival que ja tenen garantida l’exhibició i la gira posterior, alguna internacional, com La neta del senyor Linh, que es veurà a París.

La nineta dels seus ulls és el projecte A Tempo, que tot just té dos anys i que porta alumnes al teatre durant tot el curs gratis i en horari lectiu. Durant el festival ha convidat -sempre gràcies al finçament privat- 5.579 alumnes de 34 centres al teatre. Alguns a veure obres tan fortes com Macho Man, que va haver de reforçar el suport psicològic als alumnes. Sunyer ha anunciat que la instal·lació d’Àlex Rigola es veurà cada dos anys al festival, precisament pensant en els joves. “Crec que en aquest cas hem sigut útils. Aquest any hem posat molts temes sobre la taula per generar debats”, afirma Sunyer, des de l’eutanàsia al cas Jan Fabre, passant pels feminismes. Aquesta pota social és la que pretenen reforçar. A més, les creixents activitats educatives i complementàries han fet pujar el públic total del festival fins a les 52.299 persones.