El 2019 al Macba serà més immersiu, descolonitzador i sonor

BarcelonaEl director del Macba, Ferran Barenblit, assegura que el museu ha de fer una lectura “no hegemònica” de la història de l’art recent i ha de recuperar “narratives oblidades”. També que el públic és un activador “simbòlic, polític i estètic” de les obres, així que les instal·lacions immersives i els treballs que es poden reconfigurar al marge del seu autor tindran un paper important en la programació d’enguany, sembla que com una manera d’aproximar-se més als públics. També pel que fa a les peces que juguen amb el diàleg entre el so i la imatge. Precisament, l’artista de la primera exposició d’enguany, Christian Marclay, considera que algunes de les seves peces són “partitures experimentals”, com diu la conservadora en cap del Macba i comissària de la mostra, Tanya Barson.

A Barcelona no es podrà veure l’obra més cèlebre de Barclay, The clock, un vídeo amb retalls de pel·lícules amb rellotges que marquen les hores del dia, perquè l’artista només la deixa exposar en solitari; però sí les obres relacionades, sovint amb humor, amb les onomatopeies. Entre aquestes obres hi haurà Video quartet, una peça “simfònica” la música de la qual prové de fragments de pel·lícules. Christian Marclay: composicions estarà en cartell entre l’11 d’abril i el 24 de setembre. El 17 de maig obrirà les portes un dels plats forts de la temporada, una exposició col·lectiva titulada Territoris indefinits: reflexions sobre el postcolonialisme, que té el punt de partida en els 29 països africans i asiàtics que van impulsar el Moviment de Països No-Alineats a Bandung el 1955. La comissària serà la conservadora del Macba Hiuwai Chu.

Després de Rosemarie Castoro, el Macba tornarà a recuperar una de les dones que van subvertir les regles de l’art minimalista. A partir del 18 d’octubre, Charlotte Posenenske: work in progress analitzarà els 12 anys de trajectòria d’una artista que va desafiar el mercat fent escultures amb materials industrials i venent-les a preu de cost. “És una de les artistes més rigoroses i precises del minimalisme, i les seves obres es relacionen també amb la performance i l’arquitectura”, explica Barson. L’ultima exposició de l’any, a partir del 22 de novembre i coorganitzada amb la Tate Modern, estarà dedicada a la “radicalitat” del grec Takis a l’Europa dels anys 50 i 60.

Barson va anunciar dues exposicions de l’any 2020, dedicades a Fina Miralles i a l’art d’acció a l’Estat, i una tercera a l’escultora veneçolana Gego, la segona al Macba, el 2021. En el terreny de la col·lecció permanent, que s’acabarà expandint al convent dels Àngels, la primera novetat arribarà al març amb la instal·lació de 1978 On subjectivity, de Muntadas.

Reunió sobre la Misericòrdia

Pel que fa a la polèmica de l’ampliació del museu, la setmana que ve es farà la primera reunió del grup de treball per estudiar les alternatives que l’Ajuntament va presentar al Macba perquè el CAP Raval Nord es traslladi a la capella de la Misericòrdia, i també la possibilitat que, com va suggerir el consistori, el CAP s’ubiqui en un cub a la vora de l’edifici Meier. Així mateix, el museu rebrà la resposta municipal als tràmits per rescindir-li la concessió de la capella en el dossier final del cas.

A banda d’això, està previst que la nova cafeteria del Macba obri a finals de l’estiu i que el pressupost del museu sigui continuista respecte a l’any anterior, perquè esta prorrogat: prop d’11 milions d’euros. Si se n’aprova un de nou, el museu rebrà 100.000 euros més de la Generalitat.