La tensió amb Podem acosta Sánchez al fracàs
Els partits no tanquen cap acord i inicien una guerra de filtracions a poques hores de la investidura
MadridUnides Podem i el PSOE van ser incapaços de superar ahir les seves diferències en la negociació a contrarellotge per formar un govern de coalició a Espanya presidit per Pedro Sánchez. Els equips negociadors de les dues formacions, liderats per Carmen Calvo a la banda socialista i per Pablo Echenique a la podemista, es van passar tota la jornada intercanviant trucades i missatges, que no van servir per trobar el punt d’equilibri sinó per torpedinar les negociacions. La tensió entre els dos partits va anar escalant al llarg del dia. Les negociacions van quedar liquidades després d’una trucada del candidat socialista a Pablo Iglesias en què li reiterava la negativa a cedir les competències que volia Podem i l’avisava que aquesta era l’última oferta, i ferides de mort quan el PSOE va filtrar un document amb les “exigències de Podem” que feia saltar pels aires la discreció a la qual s’havien compromès els dos partits. Iglesias va rebutjar l’ultimàtum i, si no hi ha un gir copernicà -o un miracle- d’última hora, la investidura fracassarà avui al Congrés de Diputats en la segona i definitiva votació.
El clima entre els dos partits va acabar agafant un to dramàtic poc després de la trucada, quan els socialistes van filtrar el document, que fonts liles van qualificar de “proposta inicial” per “debatre i negociar”, però que els socialistes presentaven com a definitiu. El document contenia la demanda de cinc ministeris de l’àmbit social i econòmic, a més d’una vicepresidència per coordinar-los. Una proposta molt allunyada de la del PSOE, que passava per ministeris de menys abast. En concret, Sánchez va posar sobre la taula, en l’oferta final, tres ministeris i una vicepresidència. Les carteres ofertes eren les d’Habitatge i Economia Social, la de Sanitat, Assumptes Socials i Consum i la d’Igualtat, segons el document que va fer públic el partit. Al llarg de la negociació, a més, es van oferir altres carteres com Agricultura i Pesca, Cultura, Turisme i Esports, Ciència i Universitats i Assumptes Migratoris. Però Podem va dir després que aquesta oferta, filtrada pel mateix PSOE, tenia “truc”, perquè mai els van oferir els tres ministeris a la vegada, i a més els posaven excuses com que eren “incòmodes per a la CEOE” per vetar-los l’accés a Treball. “Unides Podem no vol entrar al govern a qualsevol preu”, van expressar fonts de la formació, que això no obstant van evitar donar per trencades les negociacions.
La negociació, doncs, va encallar en el mateix lloc on encallava des de feia dies. La negativa del PSOE a cedir carteres de pes en les àrees que reclamava Unides Podem es va mantenir tot el dia, i els socialistes van anar apujant el to de l’ultimàtum a mesura que passaven les hores. La culminació d’aquesta estratègia va arribar amb la trucada de Sánchez a Iglesias, que va posar punt final a les converses. Malgrat això, cap de les parts va voler donar per tancada del tot la porta del pacte, tot i les dificultats per desencallar la situació en les escasses hores que tenen disponibles abans de la votació, que serà al migdia, cap a dos quarts de dues. “Han de rectificar i entrar en raó”, consideraven a l’ARA fonts de l’entorn del president espanyol. Era un intent de deixar una escletxa oberta per al pacte, però que semblava difícil de transitar pel mal clima entre els potencials aliats.
En la trucada, Sánchez va traslladar la negativa a cedir competències en les àrees d’Ocupació, Hisenda, Transició Ecològica i Igualtat. El president espanyol, segons les mateixes fonts, també li va dir a Iglesias que era la seva “última paraula”, un missatge que coincidia amb el que havia anat filtrant el PSOE durant el dia per apressar els d’Iglesias a acceptar o rebutjar l’oferta.
En el document filtrat pel PSOE, els liles feien una descripció precisa de les polítiques que volien controlar, en les àrees de fiscalitat, igualtat i treball, sobretot. A més, detallaven que volien una vicepresidència per coordinar aquestes àrees (un punt que el PSOE sí que havia acceptat, i que hauria recaigut en Irene Montero). Els noms dels ministeris proposats eren els de Drets Socials, Igualtat i Economia dels Ciutadans; Treball, Seguretat Social i Lluita contra la Precarietat; Transició Energètica, Medi Ambient i Drets dels Animals; Justícia Fiscal i Lluita contra el Frau i, per últim, Ciència, Innovació, Universitats i Economia Digital.
Fracàs probable al Congrés
La guerra de filtracions entre les dues formacions, que s’havien compromès a mantenir les negociacions amb discreció, feia presagiar un resultat final negatiu de les converses. La sentència arribarà aquest migdia, amb la votació de la investidura. Sánchez necessita els vots d’Unides Podem per ser investit president, però si no hi ha cap novetat d’última hora no els tindrà i serà incapaç de superar la prova, perquè tant Ciutadans com el PP mantindran la negativa a investir-lo. Així, la posició que mantinguin els partits més petits, com els independentistes i els nacionalistes, passaria a ser irrellevant sense un acord de les esquerres, perquè no sumarien majoria.
D’aquesta manera el fantasma de les eleccions, que en les últimes setmanes ha perdut i guanyat cos a mesura que els dos partits d’esquerres s’acostaven i allunyaven, tornarà a estar ben present en l’horitzó. Sánchez ja ha avisat que ningú ha de donar per fet que tornarà a intentar ser investit abans de la convocatòria automàtica de comicis, que es produiria al mes de setembre i per al cap de dos mesos. El final tens de les negociacions amb Podem fa difícil que abans de setembre els dos partits puguin llimar diferències i recuperar una confiança que està profundament lesionada, amb acusacions velades de traïció a les normes de negociació incloses. Les urnes es posarien el 10 de novembre. Una segona oportunitat per a la dreta.