El tercer migcampista marca el debut del Barça a la Lliga

Sant Joan DespíAmb una pretemporada condicionada per dues gires repartides per l’altra punta del món, i amb Leo Messi recuperant-se d’una lesió al soli de la cama dreta, el Barça del tercer any d’Ernesto Valverde enceta el curs oficial contra l’Athletic Club en el partit inaugural de la Lliga 2019-2020 a San Mamés (21 h, Movistar LaLiga). Amb les úniques absències per lesió de l’astre argentí i del porter Neto, l’onze que el tècnic extremeny escollirà per enfrontar-se al conjunt basc està pràcticament definit a excepció del mig del camp. Una decisió que comportarà diverses lectures. Mentre que la presència de Busquets i De Jong a l’onze sembla clara, la principal incògnita rau en quin serà el seu acompanyant al feu bilbaí.

Si l’escollit és Rakitic, Valverde evidenciarà que manté la confiança en el croat, a qui sempre havia defensat aferrissadament en les seves compareixences de premsa però últimament s’ha limitat a dir que és “un jugador de la plantilla” i que “es compta amb ell perquè segueixi sent important”. La voluntat del croat de quedar-se a Barcelona és ferma, però el seu nom ressona en la complexa operació pel retorn de Neymar. En canvi, si el tècnic aposta per Sergi Roberto refermarà el missatge que va enviar al principi de la pretemporada, quan va dir que el reusenc jugaria de migcampista. Valverde justifica el retorn de Roberto al mig per aportar “dinamisme”, segons va afirmar ahir en la roda de premsa prèvia al duel contra l’Athletic, tot i que també va deixar anar que no sap “què pot passar” fins al tancament del mercat estival i que això podria condicionar la posició del de Reus.

Apostar per l’exjugador de La Masia com a titular al mig seria una decisió subjecta a una triple lectura: s’envia un gest de confiança a Semedo com a lateral titular -al portuguès no li estan faltant els pretendents aquest estiu i Valverde desitja que es quedi-; se satisfà el mateix Roberto, que mai ha amagat la seva predilecció per jugar al mig; i, finalment, s’aplica una mesura més de pressió a Rakitic, amb nova competència a la posició d’interior. L’absència a la convocatòria de Wagué, teòric suplent de Semedo, fa que no es descarti, però, que en algun moment Roberto pugui ocupar el lateral.

Una alternativa més conservadora seria deixar De Jong a la banqueta i apostar per Busquets, Rakitic i Roberto, però l’holandès ha fet mèrits per ser titular a San Mamés. Altres opcions més remotes passarien per asseure Busquets a la banqueta i fer jugar De Jong a la posició de migcentre, un lloc en què s’ha desenvolupat amb desimboltura al llarg de la pretemporada, però és un encaix que es preveu més dins d’un pla de rotacions de Busquets que no pas com una solució inicial. Si De Jong fa de pivot a San Mamés, Rakitic i Roberto podrien coincidir als interiors, però si Busquets no té cap impediment d’última hora, sembla una opció poc real. Una altra alternativa passaria per la titularitat de Carles Aleñá. En canvi, Riqui Puig no ha estat convocat. Tampoc són a la llista Arthur i Arturo Vidal, que s’han incorporat més tard per haver jugat la Copa Amèrica.

En canvi, a la davantera i a la defensa, els noms semblen clars. Amb l’absència de Messi, els encarregats de dinamitar San Mamés seran Dembélé, Luis Suárez i Griezmann, que debutarà en partit oficial amb el conjunt blaugrana. Veure Coutinho a l’onze, per la seva manca de rodatge -també va disputar la Copa Amèrica-, així com pel fet que el seu futur està en suspens, també seria una sorpresa. A la defensa, els laterals seran Semedo i Jordi Alba, mentre que Piqué i Lenglet -per davant d’Umtiti- seran els principals escuders de Ter Stegen.

Conquistar amb el joc, feina pendent

En el seu tercer any al Camp Nou i ratificat per Josep Maria Bartomeu quan més penjava d’un fil, Valverde té damunt la taula el repte de guanyar la Champions després de dos cursos en què ha encadenat decepcions a Europa. La il·lusió i, alhora, la presó del triplet seguirà sent l’objectiu a assolir, però tornar a conquistar l’afició amb el joc també és un dels reptes que haurà d’afrontar l’extremeny. “Volem jugar cada cop millor. A vegades ho aconsegueixes i guanyes 5-1, d’altres et quedes una mica més curt. Si em comparen tot el dia amb George Clooney, ho tinc difícil... si ens comparen amb el millor Barça de la història, doncs a vegades juguem molt bé i, d’altres, no tant”, va etzibar el tècnic.

En la millora del joc és on l’encaix del mig del camp pren un protagonisme especial i no deixa de ser significatiu que la principal incògnita de l’equip titular que encetarà el curs sigui en aquesta línia. Evitar els partits trencats que la temporada passada es van veure en força ocasions i recuperar la cohesió i l’harmonia a partir del domini de la pilota són feines pendents. L’arribada i la ràpida adaptació de De Jong, cuinat a l’escola de l’Ajax, és un motiu per a l’optimisme en un any en què a Arthur se li ha d’exigir més.

De la mateixa manera que se li ha d’exigir a Valverde allargar la mirada al planter. L’exigència dels resultats i la visió curtterminista han imperat per davant de l’aposta pels jugadors de La Masia, i només Aleñá ha aconseguit un mínim de regularitat amb l’extremeny. Arribar al primer equip del Barça és un repte majúscul, però seguir demorant la irrupció de noms com el de Riqui Puig és cada cop més difícil d’entendre. Wagué té fitxa del primer equip però, en el seu cas, només ha jugat un curs al planter. Queda clar que la mirada al filial va més enllà de l’entrenador i necessita una visió i aposta global de club, però Valverde, en una temporada que serà examinat amb lupa des del primer moment, mostrarà quin és el seu grau de confiança en el planter. S’enceta un nou curs amb reptes renovats.