El silenci en l'era del soroll
Psicòloga clínica especialista en nens i adolescents de la Fundació OrientaA l’era del coneixement, un cop satisfetes les necessitats bàsiques, ens preocupa tant el guariment de malalties com la promoció de la salut i la prevenció. Treballem per incrementar els anys de vida saludable i la qualitat de vida. Eduquem en alimentació saludable i esport, en prevenció d’accidents... Amb els mateixos objectius, ens caldria promocionar espais de calma i silenci.
El soroll de fons ambiental a casa –televisió, ràdio–, al carrer –obres, cotxes–, a l’escola –taules i cadires, converses a classe, crits als passadissos o al menjador– formen part de la contaminació acústica. Segons l’OMS, els nens són un dels grups més vulnerables als efectes nocius del soroll en la salut. El soroll pot ser causa de desconcentració, mal de cap, tensió muscular, insomni, estrès i disminució del rendiment cognitiu. Pot causar problemes auditius, hipertensió, increment del risc cardiovascular, excitabilitat de l’aparell digestiu i fins i tot úlceres. La contaminació acústica i la nostra gestió del soroll i el silenci en l’activitat diària condicionen com aprèn, es desenvolupa i rendeix el nostre cervell. Passar moltes hores connectat a una pantalla configurarà el cervell d’una determinada manera, igual que dedicar hores a practicar un esport o tocar un instrument.
Existeixen molts estudis del poderós impacte del silenci en el nostre cervell. Un grup de recerca alemany va observar que dues hores diàries de silenci tenien més efectes neurològics que qualsevol soroll. Potenciava el desenvolupament de cèl·lules a l’hipocamp (la regió cerebral relacionada amb la memòria i l’aprenentatge). Algunes tècniques de 'mindfulness' utilitzen la pràctica del silenci per ajudar a sintonitzar la ment i connectar-la amb els pensaments, sensacions i emocions que experimentem en el moment present. El soroll, en canvi, estimula l'activació de l'amígdala cerebral que posa en marxa el mecanisme de "lluita o fugida", i allibera hormones com el cortisol que incrementen els nostres nivells d'estrès. Un cervell sobreestimulat al llarg del dia resta recursos i fins i tot col·lapsa l’escorça prefrontal, que és l’encarregada de planificar, raonar i realitzar funcions executives.
Podem disminuir la sobreestimulació del nostre cervell amb espais de silenci i calma; dormint el temps necessari, escoltant música, fomentant les relacions íntimes amb la família, parella, amics i també amb la meditació. Els experts constaten que estar molt relaxat però despert genera ones alfa que incrementen la creativitat i el rendiment, ja que hi ha una relació directa entre rendiment òptim i estats d’alt nivell de consciència.
Accions com la Setmana Sense Soroll (SSS), que organitza el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, certifiquen que cada cop en som més conscients. En aquest marc, es presenten diferents projectes als centres educatius de Catalunya encaminats a prevenir la contaminació acústica, i iniciatives de reducció del soroll als menjadors escolars, com el projecte Sense Soroll Somrius.
La prevenció de la sobreestimulació auditiva i visual a través de jocs online, mòbil, etc. és un aspecte de responsabilitat de les polítiques de conscienciació i salut pública. Fomentar espais de relació i conversa a la taula, compartir activitats a l’aire lliure en contacte amb la natura i el treball físic i manual és clau. Ens permet desconnectar i centrar la nostra activitat en el cos.
Hauríem d’evitar que els nens estiguin permanentment connectats per afavorir la seva capacitat d’introspecció, autoconeixement i consciència. El silenci ens permet descansar i carrega la bateria del nostre cervell. H. Lacordaire va dir que després de la paraula, el silenci és el segon poder del món.
