El terror ben real de ‘Chernobyl’
La HBO estrena una minisèrie crua i gràfica sobre l’accident nuclear del 1986 que va canviar el món
BarcelonaMilions d’agulles invisibles que travessen la cara, els llavis, els ulls. El gust metàl·lic de la radiació al paladar, inoculant un verí que mata en poques setmanes. Robots que es tornen bojos perquè els raigs gamma els fonen els circuits. Una ciutat de 50.000 habitants desallotjada en poques hores, per no tornar-hi mai més, ni tan sols per recuperar les pertinences. El desastre de Txernòbil va provocar uns efectes que fan empal·lidir la majoria de pel·lícules de desastres. Conscient d’això, la HBO ha volgut dedicar una sèrie al primer gran accident nuclear de la història. El resultat és Chernobyl, de cinc capítols, que arriba avui a la plataforma de pagament.
Tot i que és una dramatització plena de llicències, l’espina dorsal del que s’hi explica és fidel a la realitat. La nit del 25 al 26 d’abril del 1986 el reactor número 4 de la central nuclear de Txernòbil va explotar, com a conseqüència d’un test de seguretat mal conduït (en una instal·lació que probablement ja presentava deficiències estructurals). El fil conductor és el testimoni davant dels jutges de Valery Legasov, el químic inorgànic que va liderar la investigació de l’afer.
Interpretat per Jared Harris -conegut pels seriòfils pels seus papers a Mad men, The terror o The Crown -, el personatge serveix com a recurs per entendre la física que hi ha darrere de l’accident i, alhora, funciona com a víctima del sistema de pressió del Kremlin per minimitzar l’impacte dels fets en plena Guerra Freda entre blocs. Al capdavall, la primera notícia del desastre la van donar científics suecs, confosos pel fet de detectar un increment de la radiació sense origen aparent. Poc s’imaginaven que el vent estava fent arribar les onades d’una explosió que havia tingut lloc a 1.500 quilòmetres, en territori de l’actual Ucraïna. A Harris l’acompanyen altres intèrprets de científics com ara Stellan Skarsgard (secretari d’estat d’Energia) i Emily Watson (una científica bielorussa inventada).
El creador d’aquesta proposta és Craig Mazin, en un registre nou per a ell, ja que anteriorment havia elaborat els guions de films més lleugers com ara la segona i tercera part de Ressaca a Las Vegas. Al darrere de les càmeres i encarregat de l’aspecte visual hi ha Johan Renck, autor de videoclips per a Madonna, Kylie Minogue, All Saints, Robbie Williams o David Bowie, de qui va fer Lazarus, el cant de cigne de l’artista, gravat poc abans de morir. Més enllà d’aquesta faceta musical, ha dirigit alguns episodis de Breaking bad, The walking dead o Halt and catch fire.
Per bé que la sèrie està ancorada en la realitat, es tracta d’un film que està narrat en termes d’intriga per impactar en l’espectador. Les morts que es van produir en el moment de fer front a l’accident, i durant les setmanes posteriors, es mostren amb total cruesa, de manera que se l’ha comparada directament amb una sèrie de terror, narrada amb eficàcia, ni que sigui a costa de perdre respecte als fets.
Un dels problemes, en aquest sentit, és que no s’ha pogut filmar a les instal·lacions originals, ni tampoc al poble fantasma de Prípiat. El rodatge es va fer a Lituània. Allà hi ha, de fet, la planta nuclear Ignalina, coneguda com la germana de Txernòbil perquè la seva fesomia s’hi assembla. La ciutat de Vílnius va servir per a les escenes de l’evacuació, per bé que va ser necessària una gran feina de postproducció: l’arquitectura brutalista soviètica es manté, però les finestres evidenciaven que ja no eren al 1986, de manera que va caldre practicar un gran nombre de retocs digitals. Finalment algunes escenes es van rodar a Ucraïna.
Malgrat les dosis de ficció, la sèrie té lligams amb l’actualitat. O, si més no, així ho assegura Emily Watson en declaracions a la BBC: “És una paràbola molt interessant sobre els nostres temps, perquè mostra com la veritat política acaba imposant-se per sobre del que diuen els científics. La veritat és un bé molt mal·leable”.
Els precedents
Txernòbil ha sigut subjecte d’un grapat de pel·lícules i documentals. Surviving disaster, estrenat el 2006 per la BBC, és l’aproximació més rigorosa a l’accident que va canviar la concepció que la població tenia de l’energia nuclear. A banda d’explicar les horripilants conseqüències en les persones que van participar en les tasques de rescat i extinció de l’incendi, també examina les conseqüències polítiques de tot plegat. Especialment, es mostra com els fets van empènyer Mikhaïl Gorbatxov -en la inòpia durant les primeres hores del desastre- a implementar una política d’obertura informativa que desembocaria en la perestroika.
Pel que fa a ficcions pures i amb evidents dosis de fantasia, el llargmetratge Atrapados en Chernobyl, guionitzat per Oren Peli -responsable de la franquícia Paranormal Activity- és un film típic de terror que mostra les desgràcies d’un grup de joves atrapats a la ciutat fantasma de Prípiat quan són atacats pels membres d’una raça mutant.