Vox: un tigre que amenaça amb devorar Casado i Rivera
L'extrema dreta no és un cavall fàcil de conduir perquè no respon als mateixos paràmetres que la resta
És el gran debat entre les formacions conservadores d’Europa: com es pot aturar l’extrema dreta? ¿Pactant-hi i involucrant-la en les tasques de govern o aplicant-li un cordó sanitari i mirar cap als adversaris tradicionals, la socialdemocràcia, per frenar l’auge del populisme? A partir d’avui aquesta és la pregunta a la qual han de respondre el PP i Cs, que ahir van voler celebrar una victòria de la dreta que és històrica però que és una arma de doble tall.
Els pròxims dies, i a mesura que Vox posi sobre la taula les seves condicions, s’anirà aclarint el panorama. Però l’experiència europea sí que pot ensenyar algunes coses. La gran victòria de partits com el UKIP a la Gran Bretanya o el Front Nacional a França no ha sigut tant el seu poder institucional com la seva capacitat per condicionar la resta d’actors polítics des de fora. El Brexit és la seva gran victòria d’aquest segle. I en el cas de les formacions que arriben al poder, com ara la Lliga Nord de Matteo Salvini, destaca la seva habilitat per fer servir la demagògia i arrabassar certes banderes a l’esquerra, com ara la lluita contra les polítiques d’austeritat o la regeneració democràtica.
La conclusió és clara: l’extrema dreta no és un cavall fàcil de conduir perquè no respon als mateixos paràmetres que la resta. És més aviat un tigre. És esmunyedissa, no té límits morals i compta amb poderosos think tanks internacionals com el de Steve Bannon. Vox no vol cadires, com Ciutadans, sinó influència sense desgast. No són comprables ni integrables en un sistema que rebutgen i al qual culpen de tots els mals. No pretenen governar la Junta, sinó destruir-la. I tots els seus passos els faran pensant en l’impacte en les eleccions espanyoles, que són el seu veritable objectiu.
Per la seva banda, l’estratègia de l’esquerra, del PSOE i de Podem, a partir d’ara serà convertir la irrupció de Vox al Parlament andalús en una vacuna, un revulsiu per mobilitzar el seu electorat davant una amenaça que des d’ahir ja és ben real. Si el PP i Cs pacten amb Vox, Pedro Sánchez i, atenció, també l’independentisme català ja tindran la campanya feta. ¿Com podrà lluir Inés Arrimadas la bandera europea del seu logo després de pactar amb els euroescèptics? ¿Com justificarà les expulsions d’immigrants que reclamarà Abascal?
Sánchez no avançarà eleccions
Per descomptat que el PSOE ja no té des d’ahir cap incentiu per avançar les eleccions espanyoles. Els pròxims dies a Ferraz hauran de discernir quina part del fracàs correspon a Susana Díaz i quina a Pedro Sánchez. A més, ahir també va quedar tocada la credibilitat d’un CIS que va preveure una victòria folgada de l’esquerra a Andalusia. ¿És cert l’avantatge de 10 punts que el CIS dona a Pedro Sánchez a les generals o són fum com els que tenia Díaz?
Per si de cas, Sánchez preferirà mantenir-se a la Moncloa i enfortir la seva imatge presidencial. I encara millor si no ha de pactar els pressupostos amb els independentistes. Això sí, a les eleccions del maig és previsible que hi hagi un efecte Vox a les municipals i les autonòmiques. Tot fa pensar que l’extrema dreta ha arribat per quedar-se. Un tigre que pot devorar Casado i Rivera.
