Tirant lo Blanc per fi parla el català d’avui
Màrius Serra actualitza el clàssic medieval de Joanot Martorell per arribar al gran públic
BarcelonaLes mil pàgines d’un dels clàssics més importants de la literatura catalana, gran exponent europeu de la novel·la cavalleresca i la nostra primera novel·la moderna, Tirant lo Blanc, per fi parlen un català comprensible per al lector modern. Proa acaba de publicar la versió “completa, rigorosa i actualitzada”, segons l’editor Josep Lluch, de l’obra de Joanot Martorell, del 1490. “Si els lectors anglesos, alemanys, italians, francesos i xinesos poden llegir el Tirant en la seva llengua actual, per què no podem fer-ho els catalans?”, es va plantejar l’editor.
Operacions similars –i exitoses– són les que van dur a terme el 2019 Gallimard traduint al francès modern els Assajos de Montaigne o Destino amb l’operació d’Andrés Trapiello adaptant el Quixot. “Aquestes actualitzacions són convenients i necessàries, i és una constant en les cultures que tenen clàssics reculats en el temps”, defensa Lluch. L’escriptor, traductor, filòleg i verbívor Màrius Serra és qui va rebre el regal enverinat d'actualitzar lingüísticament el català medieval sent “el màxim de fidel a l’original”, “sense rebaixar-ne el nivell” ni renunciar a la seva refistolada “riquesa verbal”.
“Cada generació tradueix els seus clàssics. Hem de deixar d’intimidar-nos per aquesta paraula. A un clàssic, l’única cosa que el defineix és la perdurabilitat en el temps perquè interessa als lectors de cada època”, diu Serra. Això és el que ell persegueix: “Arribar al lector contemporani –al lector culte, esclar– fent com els bons àrbitres de futbol, que passen desapercebuts”. “No pretenem suplantar l’original del segle XV, sinó oferir una opció de lectura diferent i complementària”, diu Josep Lluch.
El filòleg Albert Hauf –autor de la monumental edició anotada del Tirant, una de les dues que ha sigut la base de la feina de Màrius Serra, juntament amb la de Martí de Riquer– defensava que com més versions dels clàssics, millor, per arribar “a gent de gustos i interessos variats”. Serra enumera com a públic possible des dels amants de la sèrie Joc de trons fins al Nobel Mario Vargas Llosa, que li va dedicar tres assajos. “És una novel·la fascinant: hi ha tota l’èpica cavalleresca molt Joc de trons, i molt Victus, i també la vida d’alcova, la part íntima de relació dels personatges, que avui ens arriba de manera directa”, exposa Serra. Per això Cervantes ja va defensar al Quixot que el Tirant “por su estilo es éste el mejor libro del mundo” perquè “aquí comen los caballeros y duermen y mueren en sus casas”, és a dir, perquè Joanot Martorell entra en la intimitat de la gent amb gran dosi de realisme. Cal dir que la novel·la ja va ser un èxit al segle d’or valencià, i poc després de la seva publicació, el 1511, ja es va traduir al castellà. “Després triga temps a trobar lectors, però en el seu moment València era una gran capital mediterrània i el seu públic, de rang, no era pas menor”, afirma Serra.
L'eros i el tànatos
“Els trumfos de la novel·la són els episodis d’acció i la vida eròtica. L’eros i el tànatos. És un cavaller que venç al camp de batalla i sucumbeix al llit”, explica l'adaptador. D’una banda hi ha la sensualitat mediterrània i fins i tot cert erotisme lluminós, força agosarat per a la seva època, que està centrat en el personatge de la mitjancera amorosa, Plaerdemavida, i també en la tensió sexual entre Tirant i Carmesina que tiba al llarg de la novel·la. De l’altra, hi ha ciència militar i geoestratègia posada al servei d’Occident davant de l’amenaça musulmana. Joanot Martorell el que escriu és una ucronia imaginant la recuperació de Constantinoble, l’actual Istanbul. “Tirant lo blanc té sexe, drogues i rock’n’roll”, resumeix el filòleg.
Per facilitar l’entrada al clàssic, Màrius Serra proposa uns itineraris de lectura. La idea és estalviar els fragments més costeruts del llibre, com les primeres cent pàgines, en què ni tan sols apareix Tirant i que essencialment creen el marc moral de la novel·la posant en boca de l’ermità Guillem de Warwick el Llibre de l’orde de cavalleria de Ramon Llull. La ruta de lectura essencial permet estalviar-se el 30% del recorregut. Serra també ha traçat un itinerari exclusivament amorós i un altre de bel·licós. I encara un quart camí que funciona com a tast, amb nou episodis que són com narracions independents.
Dos anys i un confinament
“La millor manera de reaccionar a les adversitats és amb paciència”, diu l’emperador al Tirant. A Màrius Serra l’adaptació li ha costat dos anys i un confinament, que va dedicar en jornades espartanes de 10 hores a reescriure aquest tòtem “mot a mot i paràgraf a paràgraf”, puntualitza. Una aposta editorial que surt amb sis mil exemplars per la campanya de Nadal però que els editors aspiren a fer que es converteixi en un imprescindible en totes les biblioteques personals, convençuts que té ingredients per a ser llegit més enllà de les parets d’una aula i en versions retallades i desvirtuades. Fins ara havia sigut una lectura obligatòria. Ara vol ser també una lectura plaent.
