Tocar o no tocar
Ahir, a la sortida dels Ferrocarrils de la Generalitat, ja havies de validar el bitllet. Durant tota la pandèmia, només l’havies de cancel·lar a l’entrada, a la sortida no, perquè així t’estalviaves “tocar” la màquina que tothom tocava. Abans de la pandèmia, la sortida de Muntaner, a Barcelona, era sempre lliure, sense validar. Si, per exemple, hom havia fet servir un bitllet erroni –amb intencions espúries o per cabòries infinites– podia baixar allà.
La mesura era voluntariosa, plena de bona intenció, naturalment, i era millor dur-la a terme que no pas no dur-la a terme. Ve del primer moment, quan l’exèrcit espanyol va desinfectar l’aeroport del Prat. Però per comprar bitllets has de tocar la màquina expenedora, que és tàctil. A dins del tren t’asseus en seients no desinfectats o t’agafes a una barra no desinfectada o prems un botó per sortir no desinfectat. A Catalunya Ràdio i a TV3, per exemple, cada cop que un treballador deixa una cadira, es desinfecta. Té sentit, això? Suposo que és millor fer-ho, però cada cadira desinfectada a Catalunya Ràdio i TV3 em fa pensar en tots els seients no desinfectats del tren.
Per què, ahir, ja es tornava a cancel·lar el bitllet a la sortida? ¿Perquè potser molta gent feia trampes? Això no seria una raó lògica, perquè la salut va abans que l’economia. ¿Perquè la pandèmia està en millor situació ara? Diuen els metges que no, i que anirà a pitjor. També recordo que al principi de la pandèmia es va decidir que no hauries de teclejar el número secret quan paguessis amb targeta, perquè així evitaves de tocar la màquina. Ara em sembla que en alguns establiments te’l demanen, com abans. I mentrestant si ve un repartidor a portar-me una ampolla de vi o un certificat d’Hisenda (el cel i l’infern) haig de firmar a la màquina amb el dit.
