Tocar la perfecció amb la punta dels dits

Marc Márquez ho té tot de cara per sumar avui el seu sisè títol de MotoGP. Des que hi va debutar, ara fa set anys, aconseguint guanyar el seu primer campionat en l’any de la seva estrena (i revalidant la corona tot just una temporada més tard), tan sols ha deixat de guanyar un any, el 2015, quan Jorge Lorenzo va coronar-se per segon cop en la seva carrera. És cert que el 2014, amb deu triomfs seguits en les deu primeres curses de la temporada, el de Cervera va fer un campionat espectacular, però amb el que ha fet aquest any ha aconseguit anar un pas més enllà. No ha aconseguit deu victòries seguides, però ha acabat primer o segon (i quan ha acabat segon, excepte a Assen, se li ha escapat el triomf per molt poc) en totes les curses en què ha vist la bandera de quadres. No és només pujar al podi en gairebé totes les curses (ai, Austin!), és lluitar sempre per la victòria. La regularitat d’aquest any ha sigut tanta que fins i tot Dovizioso deia dijous que fa temps que el campionat ja s’ha acabat, que ell ja fa curses que amb l’equip el que intenta és trobar la manera d’acostar-se al català i de poder lluitar de tu a tu amb ell a la pista.

Dovizioso no ha abaixat els braços, però fa temps que sap que el Mundial està més que decidit. Si no és avui serà d’aquí quinze dies al Japó, però ara per ara no hi ha ningú que pugui fer ombra a Márquez a la pista. La millora respecte a anys passats ha provocat que fins i tot hagi lluitat per la victòria en traçats com Mugello, on històricament li costava. I no ens enganyem, li costa perquè no són circuits favorables a l’Honda, però on no arriba la moto el pilot hi té l’última paraula. El cerverí ha reblat el clau per anar més enllà. No, no existeix la perfecció, però aquest any Márquez l’ha tocat amb la punta dels dits. “És la meva millor temporada a MotoGP”, assegurava dijous. I Valentino Rossi, al seu costat, hi afegia: “Encara és molt jove, però ja té molta experiència. Està en el seu màxim nivell”. L’italià veu que hi ha algú que ha posat en entredit el títol oficiós que té de ser considerat el millor pilot de la història. Però què vol dir ser el millor pilot de la història? ¿Ser el millor durant moltes temporades? Aconseguir tots els rècords? Guanyar més títols que ningú? Quan Valentino Rossi guanyava temporada rere temporada, tothom pensava que ningú podria igualar-lo. Ara Márquez s’hi està acostant. I Giacomo Agostini, amb 15 títols, s’ho mira des de la distància. Però amb Márquez no és només el que fa. És com ho fa. Arriscant, frenant més tard que ningú, inclinant més que cap altre... i salvant caigudes quan molts (m’hi afegeixo) ja el vèiem a terra. Com la perfecció, que no existeix, no sé si algú pot ser el millor de la història, però Márquez, buscant la perfecció, s’hi està acostant bastant.