Com serà l’opinió del 2018?
Cap de DebatEn l’edició de demà, diumenge, l’ARA posarà els llums llargs i mirarà de predir els eixos informatius de l’any que comença. Pel que fa a l’opinió, durant el 2018 les firmes seguiran dedicades a comentar tot allò que estarà d’actualitat, els debats de llarg abast... Els lectors ja ens han fet arribar valuosos suggeriments, que mirarem de satisfer: el progrés de la biotecnologia i l’ésser humà del futur; el garbuix d’aliances i conflictes geopolítics del Pròxim Orient, i els secrets de la governança europea que frenen el secret avenç de la Unió, entre d’altres.
Però serà, com sempre, l’escenari català el que posarà els opinadors en algunes de les situacions més compromeses. Per això, i sense ànim de menystenir la capacitat del Procés de generar durant el 2018 noves situacions difícils de valorar o fins i tot de comprendre, voldria destacar un parell de reptes que ja es perfilen a hores d’ara, i que els opinadors valents hauran d’atacar amb la seva esgrima més afilada.
“Si a la bandera de la independència hem d’afegir-hi la de l’amnistia, arrossegarem els demòcrates no indepes”, s’ha dit en els últims mesos. Però, malgrat els presos i els exiliats, els demòcrates no indepes semblen obstinats a no abraçar l’estelada. Quins camins seguiran les firmes independentistes per eixamplar la base? De quina manera buscaran aproximar-se als comuns, entre els quals algunes veus s’han mostrat dolgudes pel greuge comparatiu d’haver donat suport als votants de l’1-O i, en canvi, haver estat objecte d’indiferència el 2011, quan qui els va estovar va ser la policia catalana?
Girem-nos cap a l’altra banda. “Crec en la separació de poders i en la neutralitat dels jutges perquè, si no hi cregués, hauria d’admetre que el sistema judicial espanyol no és propi d’un país civilitzat”. Així, més o menys, pot resumir-se la posició de diversos unionistes moderats, segons l’han deixat, en negre sobre blanc, en diversos mitjans. Si es mantenen, o augmenten, els presos per càrrecs que molts qualifiquen d’imaginaris, es mantindrà aquesta argumentació? La mirada sobre el sistema judicial espanyol, sobre la seva manera de tractar la corrupció, la llibertat d’expressió o la dissidència política, ¿pot acabar unint en una denúncia compartida veus que en l’eix nacional seguiran enfrontades?
Durant el 2018, com en els anys anteriors, l’opinió dels diaris seguirà comptant amb un altre gènere, també difícil de cultivar, i fàcilment identificable. Una opinadora de l’ARA sol anomenar-lo Pàgines viscudes, en record de la secció de títol homònim de Josep Maria Folch i Torres al Patufet; es refereix amb aquest nom a les columnes que fan aflorar claus del nostre temps i de la nostra existència a través de la descripció de fragments de vida quotidiana. Doncs bé, pel que sembla, durant l’any que comença, i com en els últims mesos del 2017, aquest gènere comptarà amb la contribució d’uns presos amb qui es pot estar d’acord o en desacord, però que en cap cas són culpables dels delictes tumultuosos i violents que els tenen entre reixes. Seguiran escrivint-nos des de la presó, seguiran escrivint-nos des de la llibertat i entre tots plegats seguirem mirant de revelar els secrets i les raons de tot allò que ens interessa i ens passa.
