Torna l’eix esquerra-dreta?

BarcelonaÉs evident que a mitjans de març del 2020 la nostra vida, la de tothom, va canviar de manera radical. De sobte les nostres preocupacions i les nostres converses van començar a estar dominades per qüestions com la salut, la feina i l’atur, l’escola i les residències de la gent gran, entre d’altres. I, naturalment, altres temes van quedar relativament relegats.

Que les prioritats de la societat han canviat amb la pandèmia sembla una realitat força incontrovertible, i això ho sap tothom. Els líders polítics també. Però ¿sabem fins a quin punt, a quina velocitat i en quina direcció han anat canviant les preocupacions de la ciutadania? Hi ha diverses maneres d’aproximar-se a la qüestió. Els mitjans de comunicació, per exemple, ens poden donar pistes. Però si ens fixem només en els mitjans ens podem equivocar, perquè l’agenda mediàtica i les preocupacions socials no són necessàriament coincidents. Els mitjans tenen la seva lògica particular.

Una altra opció cada cop més usada és escoltar què diuen les xarxes socials, que donen la impressió d’acostar-nos de manera directa i sense intermediació a les preocupacions socials. Però, tot i que analitzar les converses a les xarxes ens pot donar informació útil, tenen sempre el mateix problema: el perfil dels qui les utilitzen és molt particular i no necessàriament representatiu del conjunt de la ciutadania.

Per això les enquestes ens poden ajudar a copsar les preocupacions ciutadanes de manera directa i representativa. Amb els baròmetres que fa el Centre d’Estudis d’Opinió cada trimestre podem resseguir les principals preocupacions de la ciutadania catalana al llarg del temps. Es demana, concretament, quin pensen que és el principal problema del país. Com que el menú de problemes que menciona la gent és molt variat, per poder-los analitzar els hem agrupat en dues grans categories: problemes estrictament polítics, relacionats amb el funcionament de la política i amb el procés independentista, i problemes estrictament socioeconòmics: atur, sanitat, educació, habitatge, etc. Són categories molt àmplies i variades, però ens ajuden a resseguir, a grans trets, per on van les coses.

Canvi de tendència

Si analitzem l’evolució de les preocupacions des del 2014 fins a l’estiu del 2020 (l’últim baròmetre va ser el juliol passat), observem un patró molt clar. Al començament del període analitzat, les preocupacions socioeconòmiques dominaven clarament les estrictament polítiques, en proporcions 70%-30%. Tanmateix, a mesura que la crisi econòmica va anar quedant enrere, i que el procés independentista es va anar accelerant, es va anar equilibrant fins a la tardor del 2017, quan les preocupacions polítiques van passar, com és lògic, a dominar. L’octubre del 2017 les proporcions s’havien invertit: el 70% esmentaven les qüestions polítiques com les més importants, i les preocupacions socioeconòmiques havien quedat com a prioritàries només en un 27% dels casos.

Tot i que després el diferencial es va anar escurçant fins a equilibrar-se a mitjans del 2019, la tardor calenta de l’any passat va tornar a alimentar la preocupació per les qüestions polítiques, fins al 63%. El gener del 2020 tornava a haver-hi un equilibri entre els dos blocs de preocupacions que, tanmateix, el covid sembla haver capgirat: ara tenim pràcticament un 70% de preocupacions socioeconòmiques, i poc més d’un 30% de preocupacions estrictament polítiques i relacionades amb el Procés.

És un canvi important i, atesa la situació de pandèmia i crisi social i econòmica que travessem, podem esperar que aquesta serà la tendència que seguirà dominant en els mesos a venir. Això, evidentment, té implicacions polítiques importants. Al Parlament segurament hem viscut enguany el debat de política general amb més contingut socioeconòmic en molt de temps. I això ha passat fins i tot en un context com el de la probable inhabilitació del president Torra per part del Suprem.

És un indicador clar que la política catalana ha canviat. No és probable, tanmateix, que com diuen (o desitgen) alguns, això deixi la qüestió de la sobirania al calaix. Primer, perquè els problemes de fons que van motivar el Procés no s’han resolt, sinó que s’han agreujat. I segon, perquè, com és evident, els problemes socioeconòmics i els polítics estan sempre interrelacionats i sovint es retroalimenten. Ara bé, sí que és possible que, a curt termini, els votants catalans, quan hagin de triar un nou Parlament, tinguin al cap un ventall més ampli de qüestions.

Els efectes electorals

Quin serà l’impacte electoral d’això? A quins partits beneficiarà i a quins partits perjudicarà aquest canvi de prioritats? La resposta no és tan evident i segurament dependrà molt de com evolucionin les coses, a nivell català i a nivell estatal, des d’ara fins a les eleccions. Però ens hi podem aproximar si ens fixem en les respostes a la pregunta, que també fa el CEO, de quin partit polític pot donar millor resposta al problema més important. Tot i que sempre guanya l’opció “cap partit”, si analitzem les dades sí que observem alguns patrons clars. Ciutadans, per una banda, i Junts per Catalunya per una altra, són els partits més “especialitzats” en qüestions polítiques i relacionades amb el Procés. A l’altre extrem hi ha els comuns, molt especialitzats segons la ciutadania en la dimensió socioeconòmica. I entremig hi ha ERC, que ha anat adquirint un perfil cada cop més equilibrat, i el PSC. També el PP i fins a cert punt la CUP tenen perfils relativament equilibrats. Tots quatre són partits amb posicions ben definides en les dues dimensions de competició (esquerra-dreta i nacional) i, per tant, tenen un perfil més competitiu en les dues dimensions.

Això, a priori, podrien ser males notícies per a Ciutadans i JxCat, però no ha de ser necessàriament així: en un context tan fragmentat com el català, és possible quedar primer amb uns percentatges de vot globalment modestos i, per tant, hi ha marge per a formacions molt especialitzades en segments molt ben definits de l’electorat.