Mascareta obligatòria i grups tancats en la tornada a l’escola a Alemanya

BerlínEn sis regions federals alemanyes ja ha començat el curs escolar, i a les altres deu aniran tornant a les aules fins a principis de setembre, perquè les sis setmanes de vacances d’estiu es reparteixen esglaonadament. També esglaonadament s’han repartit els horaris de cada classe aquest curs escolar amb coronavirus per evitar que els diferents grups, que continuaran amb les mateixes ràtios (entre 24 i 30 alumnes), coincideixin a les pauses.

Però en funció de la mida de l’escola, la teoria i la pràctica no coincideixen. Si l’escola no té prou espai, els grups s’acaben barrejant. En aquests casos, intervenen el professorat o els educadors per mirar que es respectin les distàncies mínimes de seguretat. “L’objectiu és que si hi ha un nou brot de coronavirus no s’hagi de tancar tota l’escola, sinó només enviar una classe a fer quarantena o tancar una part de l’edifici”, explica Wolf-Dieter Wagner, director de l’escola pública Joan Miró, a Berlín. Una setmana després de l’inici escolar, ja s’han hagut de tancar aules en regions com Berlín o Mecklenburg-Pomerània Occidental. Per a les assignatures on a Alemanya es barregen grups, com ètica i religió o les classes de reforç, o les activitats extraescolars, s’ha fixat un màxim de 8 alumnes per aula i distàncies de seguretat.

A l’oest del país, al Rin del Nord - Westfàlia, la regió més poblada i on més casos de coronavirus es registren, és on s’han aplicat les mesures més estrictes, que obliguen a portar la mascareta també dins la classe. A la resta de regions, en la majoria de casos només s’ha de portar als passadissos, i en d’altres també al pati. Però les normes s’han anat adaptant, dia rere dia. “Pares i mares només poden accedir a l’edifici si tenen una cita prèvia amb el professorat o si volen anar només a secretaria”, exposa la directora de l’escola berlinesa Pettenkofer, Christiane Paulig.

“Els nens estan motivats i contents de tornar a l’escola. M’ha sabut greu que per temes logístics no hagin pogut reduir els grups a la meitat, però soc conscient que falten professors per fer torns de matí i tarda i que no hi ha més espais”, explica Maria Pous, mare de nens de secundària a Berlín.

Des de la federació alemanya de professors es va demanar reduir els grups i alternar la classe presencial, però no surten els números: en algunes regions la falta de professorat i educadors és alarmant. “Per ara no farem esport ni anglès”, explica la professora de quart, cinquè i sisè de primària Irina Bilitza durant una reunió de pares aquesta setmana a la capital. Els pares i mares assistents fan uns ulls com unes taronges: el primer semestre de sisè és determinant per a la nota de tall que els alumnes tindran per poder triar escola secundària, i l’anglès és una assignatura troncal. “No trobem ningú que pugui fer classe d’anglès, tampoc dels últims cursos de carrera”, justifica. A la reunió es fa un silenci tens.

“La mascareta és potser el més problemàtic, perquè se n’obliden o la perden constantment i has de pensar en posar-n’hi de recanvi a la motxilla”, opina Laura Gil, mare de nens de primària i secundària a Berlín. “El més pesat és que l’escola representa alhora un punt de trobada quan s’acaben les classes, i això ara s’ha acabat. Però les mesures no em semblen exagerades, i comparat amb el confinament això és una meravella”, afegeix. Pares i mares creuen els dits perquè no es detectin contagis a les classes dels seus fills.

Més neteja a les escoles

El curs passat es va fer un concurs a Alemanya entre les escoles el premi del qual eren milers d’euros per renovar els lavabos; una de les crítiques constants als centres és que els lavabos sempre estan bruts i hi falta sabó. Ara les empreses de neteja estan subcontractades més hores i durant tota la jornada -no només després de l’horari escolar- per garantir la higiene i el sabó als lavabos.

Una altra mancança de la majoria d’escoles alemanyes és el dèficit en les tecnologies de digitalització. Aquest nou curs escolar, amb el coronavirus de fons, ha començat amb un increment de formacions per al professorat i un augment de plataformes en línia a les escoles, que es començaran a utilitzar de manera voluntària i com a complement, però que passarien a ser essencials si al final l’evolució de la pandèmia obliga a imposar un nou confinament. A Alemanya fa una setmana que les noves infeccions s’acosten als 1.500 casos per dia, una xifra similar a la de principis de maig. Polítics i opinió pública comencen a estar preocupats.