Com tornar a ser el Madrid sense el canó de Cristiano
La manera de competir del portuguès era amenaçadora per al rival i contagiosa per a un equip que l’enyora
Barcelona“Els madridistes hem de valorar aquesta etapa d’èxits, però som conscients que aquest temps de conquestes i triomfs també va acompanyat de moments esportius difícils”. Florentino Pérez va girar full ràpidament a la desfeta davant la Reial Societat i, aprofitant la presentació de Brahim Díaz ahir al Santiago Bernabéu, va assegurar que està construint un Madrid “que emocioni en el present i en el futur”. Com es construeix aquest Madrid tenint en compte l’actual punt de partida és la gran pregunta que es fa l’afició blanca, que diumenge va deixar buit l’estadi, desil·lusionada i enfadada.
La parròquia blanca no troba cap nou heroi després de la marxa de Cristiano Ronaldo a Itàlia i va veient com el Barça de Messi eternitza la seva era i resisteix al capdavant de la classificació. Sense l’encert i el coratge de CR7, el Madrid no té ningú que li resolgui els mals partits amb un gol decisiu. Falta qui bombardegi els porters rivals i falta aquella protesta i aquella manera d’emprenyar-se que encenien Cristiano i, de rebot, la resta de companys. Ara són molts els jugadors que estan lluny del seu millor nivell, i l’excusa del Mundial de Rússia perd força a mesura que la resta de grans clubs troben continuïtat. Ni tan sols les paraules en sala de premsa calmen els ànims. Solari mira de repetir els equilibris institucionals i l’elegància del seu predecessor, però no és Zidane, i a Valdebebas es busquen receptes per tornar a ser un equip amb esperit guanyador. Un equip golejador, aquell equip que, quan no podia guanyar els rivals, almenys els assetjava fins a tombar-los.
La meitat de gols que el Barça
Certament, el Madrid no té l’impacte golejador d’altres etapes. Els blancs no funcionen de cara a porteria. En el que portem de temporada només, el club blanc ha marcat 26 gols, gairebé la meitat que el Barça (50). Junts, Leo Messi i Luis Suárez sumen els mateixos gols que tot el Reial Madrid i la dada és encara més sagnant si es mira quants gols porta Cristiano Ronaldo a la Serie A: 14, el doble que el màxim golejador madridista ara mateix, que és Benzema amb 7. Sense les dianes del màxim anotador de la Juve -que a final de curs havia fet tants gols com porta ara l’equip madrileny amb mitja Lliga disputada-, el Madrid queda en mans del davanter francès i de Gareth Bale. Males mans si es demana eficàcia. El gal·lès pot presumir de ser qui més busca la porteria contrària, amb 3,5 xuts per partit, però el problema és que només són 0,5 xuts més que els que feia quan hi havia Cristiano, que n’aportava 6,6 cada jornada. Benzema, tot i haver resolt el seu bloqueig golejador del curs passat, tampoc xuta prou per compensar la baixa del portuguès. Ha passat de 2 a 2,7 rematades per partit, un augment massa pobre per intimidar de la mateixa manera que abans.
És una obvietat que l’aportació dels encarregats de suplir Cristiano no està a l’altura del portuguès, que fa immens el seu record a cada xut fallat del seu exequip. Mariano, que va ser fitxat per quan calgués més artilleria, amb prou feines ha jugat 200 minuts i encara no s’ha estrenat en Lliga. Tampoc Isco o Asensio des de la segona fila estan ajudant a trobar menys a faltar Cristiano. Tots dos, beneficiats pel model de joc de Julen Lopetegui, van començar l’any amb altes dosis de rematades (entre 2 i 3 xuts, els mateixos que els atacants blancs) però l’arribada de Solari els ha apartat de l’àrea rival. Només la desesperació dels últims dies ha activat Isco, però el malagueny tampoc està encertat. Va fer 7 gols la temporada passada i aquesta en porta un.
Menys xuts i més mal dirigits
Tot i que el Madrid segueix sent l’equip de la Lliga que més xuta a porteria, és evident que ha perdut punch respecte a l’any passat per molts més motius que perquè no hi sigui Cristiano. Enguany remata 16 vegades per partit, mentre que l’any passat amenaçava 18,4 cops per jornada. També ha perdut eficiència en la rematada: del 40% de punteria per trobar tres pals que tenia abans, ara ha baixat fins al 36%. Té molt a veure amb l’absència del portuguès però també amb el que en bàsquet definirien com a selecció de tir. L’equip no acaba de triar bones situacions per definir i, sense la insistència de Cristiano, ha perdut capacitat d’amenaça dins de l’àrea. Si l’any passat quan carregaven la cama ho feien des de dins de l’àrea en el 68% de les vegades (en part, perquè Cristiano concentrava allà el 79% dels seus remats), enguany la dada ha baixat quatre punts, fins al 64%. Potser una reducció del 4% no semblaria prou significativa, però és que la reducció també afecta altres aspectes del joc.
L’actual Madrid també ha perdut capacitat de centrada, que era la principal font d’ocasions dels cursos anteriors. Si la temporada passada penjava, de mitjana, 23,8 pilotes a l’àrea, enguany la xifra és de 22,3. Torna a ser una disminució molt lleugera però torna a ser una baixada que ajuda a explicar com és que, només en mig any, el Madrid s’ha quedat sense marcar més vegades que tot l’any passat: 6. No ha marcat contra el Sevilla, l’Atlètic de Madrid, el CSKA (en dues ocasions), l’Alabès i l’Eibar. En tres d’aquests casos, a més, va caure derrotat amb contundència pel mateix marcador: 3 gols a 0.
Falta de concentració i lideratge
És evident que el problema no és només ofensiu, però la falta de gol limita molt les possibilitats de victòria d’un equip acostumat a la pegada. Ara que els partits s’igualen, se li reclama més futbol, i l’equip no troba vies d’atac més enllà de les entremaliadures de Vinícius. Amb tot, els rivals no se senten tan angoixats com abans i poden respirar.
Que el rival els perdi el respecte és l’inici de la incomoditat per a l’entitat de Florentino. Si, a sobre, l’equip encaixa gols als minuts inicials, el Madrid entra en una espiral de precipitació que encara distorsiona més la capacitat d’escollir amb serenor la millor jugada d’atac. El conjunt blanc encaixa més gols dels que fa al primer temps: en rep 13 i en marca 10. Si es divideix el partit en nou parcials de deu minuts, en quatre dels nou parcials té més encert l’adversari; en un cas concedeix el mateix que genera, i en quatre, marca més gols dels que rep. Són xifres dramàtiques per al Madrid, que, si bé és cert que s’ha fet fort a partir de la rauxa per remuntar en els minuts finals en l’última dècada, també havia fet segell d’inicis aclaparadors. Ara, però, va sempre a remolc. En concret, en la primera mitja hora ha rebut 10 gols: 4 als 15 minuts inicials i sis entre el 16 i 30. De mitjana, el Madrid va per sota en el marcador almenys 25 minuts. Massa llosa per construir res “que emocioni”.
Necessitat de fer autocrítica
Diumenge Luka Modric es queixava d’això i de la falta de gol: “Hem creat moltes ocasions però la pilota no entra. S’ha d’analitzar per què. De la mateixa manera que quan les coses van bé i la sort t’acompanya hi ha raons, ara també n’hi ha perquè no ens acompanyi. Hem de parlar entre nosaltres, que fa temps que no ho fem, i trobar una sortida”, exposava. Sergio Ramos hi sumava més opinió: “És un moment fotut. Hem de fer autocrítica i reflexionar dins del vestidor. Hem d’intentar jugar de la millor manera i ser efectius. El futbol són resultats i els últims no són bons”, deia el capità. Dues crítiques a la falta d’ambició competitiva i la falta de gol. Dues maneres d’enyorar Cristiano.