La torradora en català depèn de nosaltres

Aalguns no ens ha sorprès l’enrenou que l’interès d’Àlex Hinojo per parlar en català amb la seva torradora ha aixecat en alguns sectors refractaris al nostre idioma. Els qui portem temps batallant discretament amb les empreses per millorar la presència de la llengua en els productes i serveis tecnològics sabem molt bé que els catalanoparlants som una anomalia que fa nosa, fins i tot després d’aconseguir progressos. Fa un parell d’anys, el director de màrqueting de mòbils al mercat espanyol d’una destacada multinacional d’electrònica em va dir sorprès “ ¿Ah, tienes el teléfono configurado en catalán? ” quan li vaig ensenyar alguna cosa en la pantalla del meu telèfon de la seva marca, que ja portava anys incloent el català entre les opcions del sistema Android. La sorpresa del directiu es devia probablement al fet que la seva empresa no inclou el nostre idioma de manera proactiva, sinó perquè no els costa res, literalment: només els cal abstenir-se de retirar-lo del paquet complet que Google proporciona als fabricants.

La bona disposició desapareix quan els fabricants han d’assumir com a propi el cost d’incloure nous idiomes en els seus productes. Per això al nostre mercat no hi ha gairebé cap televisor -els de Sony són l’excepció- que ofereixi els menús de funcionament en català. Aquesta absència resulta especialment molesta quan es tracta d’aparells connectats, amb funcions avançades. Quan es proposa a les marques més venudes, com Samsung i LG, que afegeixin el català a la interfície d’usuari dels seus aparells, declinen comprometre’s. El nostre baix nivell d’exigència els hi posa molt fàcil: no consta que cap consumidor català hagi deixat de comprar -o retornat- un aparell al descobrir que només té els menús en espanyol.

Un dispositiu d’ús freqüent on el català és del tot absent és el cotxe. Cap model actualment a la venda als concessionaris permet configurar en català les opcions del sistema multimèdia i de navegació. Tots obliguen els conductors catalanoparlants a canviar d’idioma així que es posen al volant. La candidata evident a corregir aquesta disfunció és Seat, l’empresa industrial més gran del país i que presumeix internacionalment de vinculació amb Barcelona.

La batalla dels cotxes Seat

Quan fa gairebé tres anys l’hi vaig suggerir al seu president, Luca de Meo, em va assegurar que ho estudiaria. Va complir el seu compromís: mesos després, el seu equip em va comunicar que descartaven incorporar el català, el basc i el gallec al funcionament dels vehicles perquè el cost era massa elevat.

A més, caldria implicar tot el grup Volkswagen (VW), del qual Seat forma part i amb el qual comparteixen plataforma tecnològica. Tanmateix, crec que aquesta batalla no està perduda. Per una banda, el cost addicional es podria moderar restringint l’ampliació d’idiomes al programari dels cotxes, sense traduir els manuals impresos. I per l’altra, les condicions corporatives no podrien ser més favorables: De Meo, un directiu coneixedor de la nostra singularitat, encapçala ara tot el grup Volkswagen a l’Estat, que té previst instal·lar a Barcelona el seu principal centre europeu d’enginyeria digital. Si teniu intenció de comprar un cotxe, no oblideu manifestar-li el vostre interès pel català al venedor.

Tornant a la torradora d’Hinojo, els electrodomèstics són un altre desert en matèria de presència del català, i la situació s’ha agreujat des que hi ha models controlables amb la veu. Recordo que l’any 2012 ja li vaig demanar amb ordres verbals un tallat descafeïnat a una cafetera Jura, però ho vaig haver de fer en anglès. L’empresa nord-americana Nuance, creadora del software, m’explicava aleshores que disposava del paquet de reconeixement de veu en català, però cap dels seus clients, entre ells Ford, els hi comprava. En els dos últims anys, la tendència cap al control verbal dels dispositius -siguin televisors, cotxes o electrodomèstics-s’ha accelerat perquè la majoria dels fabricants han optat per externalitzar aquesta funció a les majordomes digitals: l’Assistant de Google, l’Alexa d’Amazon i, en menor mesura, la Siri d’Apple, la Cortana de Microsoft i la nouvinguda Bixby de Samsung.

Malauradament, cap d’elles entén ni parla el català, així que l’absència de la nostra llengua constitueix un obstacle insalvable per comunicar-nos de manera natural amb les noves torradores i rentadores. Les perspectives per aquesta banda no són bones: Fuencisla Clemares, la directora de Google a Espanya, li deia aquesta setmana a Mariola Dinarés al Popap de Catalunya Ràdio que cal una inversió considerable per entrenar Assistant amb cada idioma nou, i per ara prefereixen centrar-se en millorar el seu comportament en espanyol. De fet, és comprensible: cap majordoma digital ofereix ara en espanyol la mateixa utilitat que en anglès, i això explica en bona part que aquí es venguin pocs altaveus connectats, fins al punt que Google -que ja ven més altaveus que Amazon a Europa- ha començat a regalar el model Home Mini a molts clients del seu servei de núvol. Sigui com sigui, la justificació de Clemares per evitar el català és idèntica a la que Apple i Amazon donen des de fa anys quan els demano pel tema: de manera més o menys diplomàtica, diuen que ens hi posem fulles.

Ara bé, no està tot perdut. Gràcies a la iniciativa Common Voice de la fundació Mozilla, tots els catalanoparlants tenim a l’abast la possibilitat d’entrenar des de casa un model de reconeixement de veu en el nostre idioma que no estigui controlat per les grans plataformes digitals, sinó que pugui ser utilitzat lliurement per tots els fabricants de dispositius, siguin televisors, cotxes o torradores, i, per què no, per ampliar les opcions lingüístiques de les majordomes digitals dominants. A la pàgina http://voice.mozilla.org hi podeu aportar la vostra veu llegint els textos que us proposa la pantalla o bé, si sou tímids, validar les lectures que altres participants han fet abans. Fins ara hi han col·laborat gairebé 1.900 locutors que acumulen 112 hores validades de veu en català, però encara en falten moltes per arribar a les 1.200 hores que calen per disposar d’un model complet. Probablement és injust que els catalanoparlants ens hàgim de treballar el que altres tenen d’ofici, però en diversos casos, des de la Viquipèdia fins a Softcatalà i la traducció assembleària de Twitter que vaig impulsar fa vuit anys, ja hem demostrat de sobres que la feina no ens espanta.