El Tractat de Prohibició d’Armes Nuclears entra en vigor

El dissabte dia 24 es van assolir les 50 ratificacions necessàries per a l'entrada en vigor, d’aquí trenta dies, del Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN), que l’ONU va aprovar el 2017.

El TPAN obliga els estats parts a no desenvolupar, assajar, fabricar, adquirir, posseir, transferir, emmagatzemar i usar armament nuclear. Obliga els estats parts possessors d’armes nuclears a desactivar-les immediatament, a destruir-les com més aviat millor i a eliminar els seus programes nuclears. Obliga també a assistir tant les víctimes com els estats parts afectats per l’ús de les armes nuclears i a la restauració del medi ambient.

Les armes nuclears són les úniques armes de destrucció massiva que no tenien un tractat de prohibició en vigor, malgrat que són de les de més capacitat destructiva. Per tant, l’entrada en vigor del TPAN és, evidentment, una bona notícia. No obstant això, cal tenir present que cap dels nou estats nuclearment armats s’ha adherit al tractat.

No és fàcil de preveure què passarà a partir d’ara. Però ho podem entreveure si fem un repàs dels efectes d’altres tractats de prohibició d’armes, fins i tot en estats que no n'eren signataris.

Per exemple, des de l’entrada en vigor del Tractat de Prohibició de Mines el 1999 i de la Convenció sobre Bombes de Dispersió el 2010, la producció d’aquests tipus d’arma ha disminuït molt tant en estats part com en estats no part. Dues empreses, Textron i Orbital ATK, que produïen bombes de dispersió als EUA –estat no adherit– en van aturar la producció des de l’entrada en vigor del tractat.

L’entrada en vigor del TPAN dona arguments a les entitats financeres per desinvertir en la indústria de les armes nuclears. De fet, certes entitats financeres ja ho fan (per exemple, ABP, un dels cinc fons de pensions més importants del món), però possiblement l’entrada en vigor n’ampliaria el nombre. Això tindria una conseqüència molt positiva perquè reduiria el finançament dels fabricants d’armament nuclear. Una situació paral·lela es va donar arran de l’entrada en vigor de la Convenció sobre Bombes de Dispersió: el fons Eventide AssetManagement, amb seu als EUA –estat no signant– va suprimir la seva inversió en aquest tipus d'armament.

Aquest nou escenari també pot fomentar debats tant en cambres parlamentàries com als mitjans de comunicació, en estats no signataris del tractat, que ajudin a estigmatitzar les armes nuclears i forcin noves adhesions, que donarien resposta a l’altíssim percentatge de la població mundial a favor del desarmament nuclear.

Aquestes consideracions poden semblar molt optimistes i es pot pensar que l’entrada en vigor del tractat no tindrà cap conseqüència. Tanmateix, hi ha indicis d’una certa preocupació del govern nord-americà davant d’una situació en què les armes nuclears estaran prohibides pel dret internacional. Associated Press ha informat que els EUA estan pressionant estats que ja han ratificat el TPAN perquè es retirin del tractat. Els han adreçat una carta en què es diu: “Malgrat que reconeixem el vostre dret sobirà a ratificar el TPAN, creiem que heu comès un error estratègic i que heu de retirar la vostra ratificació”. Aquesta actitud dels EUA no és nova: abans de l’aprovació del TPAN ja van fer mans i mànigues per impedir-ho. En part hi van reeixir, perquè tots els membres de l’OTAN (entre ells, l’estat espanyol) i els països amb acords nuclears amb els EUA el van rebutjar.

Disposar d’un instrument jurídic que prohibís les armes nuclears era molt necessari. De la sola existència d’aquestes armes se’n deriven diversos perills. Hi ha documentats un bon nombre d’accidents greus relacionats amb el transport i manipulació de l’armament nuclear. També s’han registrat molts errors de detecció de suposats atacs nuclears, que gairebé desencadenen contraatacs amb armes nuclears. La possibilitat de detonacions accidentals d'armes nuclears continua sent un perill molt real, i la incorporació previsible de la intel·ligència artificial pot agreujar aquest perill. Els arsenals nuclears no estan lliures de patir un ciberatac que incidís en els sistemes de detecció i d’alerta ràpida. No és descartable tampoc l’inici involuntari d’una guerra nuclear.

Diversos informes de l’ONU i la Creu Roja alerten que l’explosió d’una sola bomba sobre una ciutat provocaria una catàstrofe humanitària de tal magnitud que les infraestructures sanitàries i d'emergència serien incapaces d'atendre els supervivents, fins i tot als països més desenvolupats.

D'altra banda, estudis recents indiquen que l’explosió de menys de l’1% de l’arsenal nuclear mundial en grans ciutats podria provocar una modificació del clima a escala planetària, que podria abocar a la fam més de 2.000 milions de persones.

Celebrem l’entrada en vigor del TPAN. L’única manera d’evitar els perills i les conseqüències de l’ús de les armes nuclear és prohibint-les i eliminant-les.