Transició... vers un nou cicle?

El model social, econòmic i polític sortit de la Transició està esgotat; la Transició ens ha donat els millors anys de benestar en decennis, més val no tocar res; cal una Segona Transició; estem immersos en una transició nacional; cal reconstituir el sistema democràtic des de les entranyes; els partits polítics, els sindicats, les organitzacions empresarials, el sistema financer, el poder judicial, els Parlaments, els moviments socials, han de reinventar-se; el sistema d'organització territorial sorgit de la Transició no funciona: per uns cal redimensionar i suprimir autonomies, per altres -passada una generació des dels tres postulats unitaristes i antifranquistes de l'Assemblea de Catalunya- cal avançar cap a l'autodeterminació d'aquest poble; per altres només existeix un únic poble... No correspon al Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya prendre posició. Encara menys dir el que cal fer o cap on cal anar. Sí que pot, en canvi, generar espais i temps que facilitin el diàleg profund i serè sobre aspectes transcendents que procedeixen del passat recent i condicionen el nostre present. Molt del que està en debat públic avui, a tots nivells, prové d'aquell període transicional, després de dècades de dictadura militar i d'una guerra fratricida: a Catalunya fins i tot es parla d'una guerra dins d'una guerra.

No es tracta, només, de fer memòria per recordar fets del passat i prendre consciència del que va representar la lluita per l'assoliment de la llibertat i els valors democràtics. O que moltes persones van donar el millor d'elles mateixes per aquests valors, fins i tot la vida. Tanmateix, si ens limitéssim a fer memòria sobre això, ja tindria ple sentit, especialment si pensem en els joves i estudiants que prendran el relleu. Hi ha qüestions d'aquest període d'una gran actualitat, amb repercussions nacionals i internacionals: mentre l'ONU considera que les lleis d'amnistia dels anys 70 no respecten el dret internacional i demana a l'Estat fer modificacions estructurals per encarar els crims del passat de gran envergadura així com el drama de milers de desapareguts, Espanya no atén el requeriment, i el Tribunal Suprem bloqueja qualsevol possibilitat d'investigació, emparat en aquelles lleis transicionals i en la més recent llei estatal de memòria històrica. Mentre a finals dels 90 i els anys següents els tribunals espanyols aplicaven de forma pionera el principi de justícia universal per encarar crims del passat de les dictadures i genocidis a l'Argentina, a Xile, a Guatemala o a Ruanda i la República Democràtica del Congo, en el present són els tribunals argentins els que, en aplicació del mateix principi internacional, tenen oberta una investigació per un bon nombre de crims internacionals comesos a Espanya durant la Guerra Civil i el franquisme -inclosa la investigació de l'execució del llavors president català Lluís Companys-, havent dictat ordres d'arrest internacional per crims comesos durant els darrers anys del franquisme i la Transició.

Ja fa 36 anys de la celebració de les primeres eleccions generals a Espanya, en un ambient encara no plenament democràtic, i en les quals no tots els grups polítics van poder participar. El període constituent que es va iniciar llavors va permetre aprendre a caminar i viure en democràcia. Han transcorregut més de tres dècades i una nova generació ha pres les regnes del present, una generació que conviu amb les generacions que van impulsar i viure la transició política i amb generacions més joves nascudes ja en democràcia.

S'ha escrit, llegit i publicat molt sobre "la Transició". Gaudim dels drets d'opinió, llibertat d'investigació i llibertat de premsa que ho permeten. Sovint hem passat del silenci imposat al soroll eixordador. Sabem que és més simple, que no més fàcil, fer plantejaments mínims i consensuats contra una dictadura; sabem que és més complex, que no menys difícil, sumar voluntats i postulats a favor d'alguna cosa nova des del si d'un sistema democràtic. Potser avui és el moment de superar unidireccionalitats i facilitar espais d'intercanvi real, dia-logos , amb parla i escolta, amb perspectiva. Si es vol un canvi profund, sigui quin sigui l'horitzó que es vol abastar col·lectivament, val la pena conèixer bé com es va desenvolupar l'anterior període de canvi i transició i dialogar-ne serenament, reconèixer els errors, apreciar els encerts i alliberar-se de condicionants inútils. És el sentit de ser del Memorial Democràtic. I aquests dies ho concretem des del col·loqui internacional Catalunya en transició: del passat al present . Tant de bo sigui per un millor futur.