Què t’agradaria que hi hagués dins la capsa? “Temps per gaudir d’allò que un vol gaudir”, em respon. M’emplaça a entrevistar Toni Ulled Nadal
“A través del cinema podem ensenyar història als alumnes”
Jaume Ripoll ve d’una família d’exhibidors i distribuïdors de cinema. És cofundador i editor de la plataforma online Filmin
VA NÉIXER a Mallorca, fill d’un distribuïdor de Manga Films. Es passava hores als videoclubs Hollywood i Casablanca del seu pare. Des de fa més de deu anys, manté la tasca de recomanador cinematogràfic, però a través de la plataforma online Filmin, de la qual és fundador. Després de fer crítiques de videojocs i de sèries de televisió, va estudiar cinema a l’Escac i, més tard, va ser director editorial de Cameo Media. Pels volts del 2006, juntament amb José Antonio de Luna -director de negocis de Cameo- i Juan Carlos Tous -el seu director general-, observen la deriva de la música cap a la digitalització i, anticipant-se al que acabaria passant amb el cine, i amb la voluntat d’oferir cinema independent i d’autor, creen Filmin. L’any 2010 i en ple auge de la pirateria, es converteixen en la primera companyia a Espanya i la segona a Europa que ofereix una subscripció de tarifa plana per veure contingut audiovisual per internet, i així inicien un camí de pedagogia de la legalitat. “No podíem combatre la pirateria, però sí que podíem seduir l’espectador perquè pagués per veure continguts pels quals fins aleshores no volia pagar”. Els van titllar de bojos perquè aleshores “hi havia una gran falta d’acció legislativa respecte a aquest tema i piratejar no estava mal vist en cap àmbit”. Però aquella iniciativa ha sigut un èxit rotund que actualment ofereix més de 10.000 títols als seus espectadors, entre els quals s’hi poden trobar més de 2.000 títols en català. Hi ha hagut tres moments clau en la història de Filmin que els han permès arribar a nous públics: el tancament de la plataforma Megaupload, que va coincidir amb els premis Goya i Gaudí que va rebre la pel·lícula Pa negre, de la qual eren distribuïdors a internet; l’estrena de la pel·lícula Carmina o revienta de Paco León, que es va estrenar simultàniament al cinemes i a Filmin; i la pel·lícula Barcelona, nit d’hivern, que va ser la seva primera experiència com a productors.
Reconeix que com a societat de seguida veiem caducs els productes audiovisuals. Recorda aquella vegada que un home va entrar al videoclub del seu pare i va demanar veure alguna novetat. “Vaig mirar la seva fitxa, i només havia llogat dues pel·lícules des que era soci. Li vaig dir: tinc nou mil nou-centes novetats per a tu. Més enllà de la data d’estrena, tot el cinema que no hem vist és una novetat”.
Entre les seves reivindicacions, la necessitat d’aconseguir que la baixada d’IVA que s’ha fet a les sales de cinema també s’apliqui a l’exhibició a internet. Creu que “calen lleis de mecenatge i s’ha de dotar de més fons les institucions cinematogràfiques”. I, d’altra banda, reivindica la necessitat d’incorporar el cinema a les aules: “S’ha d’entendre el cinema com a eina per educar. A través de pel·lícules com S er o no ser, Temps moderns o Network podem ensenyar història als alumnes”. En aquest sentit recomanaria que les pel·lícules es veiessin a casa per fer-ne posteriorment debats a les aules i encomanar així la passió pel cinema als adolescents.