Treballar a distància

El treball a distància sempre ha existit. El que és nou, i ha esdevingut evident durant la pandèmia, és que les tecnologies de la informació i la comunicació han obert la possibilitat que moltes empreses puguin organitzar el treball des de la centralitat d’aquesta opció i que, com a conseqüència, la força de treball de l’empresa no es concentri en seus sinó que es dispersi territorialment. Les implicacions d’aquest fet per a l’economia general d’un país poden ser importants.

Per a les empreses, una vegada establert que funciona, el teletreball té, per la banda dels costos, dos avantatges. El primer és que permet operar amb menys espai a les seus. O, si som en temps de pandèmia i de requisits de distanciament, evitar haver d’ampliar l’espai. Un fet que, per exemple, permetrà a moltes més empreses disposar d’una adreça prestigiosa. Previsiblement, els lloguers en aquestes adreces augmentaran, alhora que els d’espais menys representatius disminuiran. El segon avantatge és, crec, més decisiu: permet contractar treballadors -incloc en el concepte els autònoms proveïdors de serveis- sense la necessitat que aquests visquin en un lloc determinat. De sobte, tot el talent internacional està disponible per a l’empresa: el que viu a l’Hospitalet i el que viu a Bangalore, a Kíev o a Buenos Aires. L’empresa pot cercar el que necessita no només al veïnat sinó al món, i a sobre li pot sortir més econòmic. Esclar que tindrà el cost afegit que l’eficiència en el funcionament li exigirà, de tant en tant, congregar els seus treballadors en algun lloc, però en conjunt li pot permetre estalviar sense perdre, i fins i tot guanyant, en la composició de talent de la seva força laboral.

Per als treballadors també hi ha avantatges immediats. El col·lectiu de les empreses per a les quals es pot treballar esdevé planetari. A més, treballar des de casa, o des d’un coworking a prop de casa, estalvia temps de desplaçament, ofereix flexibilitat en l’organització del treball propi i amplia molt el marge per escollir on es viu. Per exemple, la flexibilitat permet a les parelles més llibertat per escollir lloc de residència, o més possibilitats de trobar feines satisfactòries, ja que és més fàcil per a elles o ells treballar a distància.

Però aquest no és el final de la història. La possibilitat que tots hi guanyin existeix però no és segur que aquest sigui el resultat. Les forces de base que he descrit en els paràgrafs anteriors es despleguen en un mercat, i aquest serà, en darrer terme, el que estableixi com s’estructuren les empreses, com es dispersa el treball i com es compensen els treballadors. D’aquí seguirà quins hi guanyaran i si n’hi ha que hi perden. No és difícil imaginar escenaris amb perdedors. En la nova situació de prevalença del teletreball els treballadors competeixen en un mercat molt més gran, menys regulat i, per la seva natura global, menys regulable. La relació qualitat-preu d’un servei professional executable a l’Hospitalet determinarà si arriba una comanda de Califòrnia o la comanda potencial se’n va a Bangalore. No és una situació gaire diferent de la que han afrontat els treballadors d’empreses manufactureres davant la globalització. Si treballen en un sector prou competitiu, guanyen, i si no, perden. La qualitat del producte no és l’únic factor que compta, però és clau.

Pensem, doncs, en Catalunya. Què podem fer per aconseguir que el xoc del teletreball ens enforteixi? Ho farà si, per una banda, aconseguim que els que s’han criat i educat aquí siguin valorats en el mercat global del teletreball. I si, per altra banda, tenim capacitat d’absorció i d’atracció, com a lloc de residència, per a teletreballadors del món.

Per fer això primer la fórmula és prou coneguda: educació de qualitat des de la llar d’infants fins a la universitat. Per a això segon cal observar que comencem amb una bona base: el clima -temperat, per ara- i l’entorn físic, la seguretat, una societat oberta i integradora i la pertinença a la UE són, entre d’altres, factors favorables. Però dit això podem fer molt més. Per exemple, cuidar i enfortir la connectivitat de tot tipus (els teletreballadors són viatgers) i vigoritzar el nostre entorn cultural. Per absorbir bé, l’aspecte residencial és clau: ens convindria que la demanda d’habitatge dels teletreballadors fos dispersa, que no tots vulguin viure a Barcelona, pressionant sobre preus i lloguers, sinó també a les moltes poblacions de Catalunya envoltades d’una natura atractiva i dotades de bons equipaments escolars i sanitaris.