Tres líders de la UE arriben a un Kíiv assetjat per Putin

Brussel·les / LondresQue els pròxims dies seran molt durs, "difícils i perillosos" i que s'espera la intensificació dels atacs sobre diverses ciutats, especialment Kíiv, ho prova el fet que a les 20.00, hora local, la capital ucraïnesa ha entrat en un nou toc de queda de 35 hores, durant el qual tots els habitants sense permís hauran de romandre a casa seva o bé en els refugis. L'ordre l'ha donada l'alcalde, Vitali Klitxkó, després que la nit anterior els bombardejos indiscriminats sobre zones residencials de la ciutat deixessin un balanç de cinc civils morts i diversos edificis destruïts, i quan ha pronosticat una nova embranzida russa.

El toc de queda no ha afectat, però, els primers ministres de Polònia (Mateusz Morawiecki), la República Txeca (Petr Fiala) i Eslovènia (Janez Jansa), que pocs minuts després que entrés en vigor han arribat a la capital d'Ucraïna en un viatge per mostrar el seu compromís amb Zelenski i suport a Ucraïna. “Aquesta guerra és resultat d'un cruel tirà que ataca civils indefensos i bombardeja ciutats i hospitals a Ucraïna. Hem d'aturar aquesta tragèdia tan aviat com sigui possible. Per això [...] som a Kíev”, ha assenyalat el primer ministre polonès, en una publicació a Facebook. L'estampa recorda la del president polonès Jarosław Kaczyński, quan l'agost del 2008 va anar a Tbilisi amb els presidents d'Ucraïna i els líders dels Estats Bàltics, desafiant les ambicions imperialistes de Rússia sobre Geòrgia. Al Kremlin hi havia aleshores Dmitri Medvédev i Putin era el primer ministre. Però els arguments ja van ser els mateixos que ara. Medvédev havia ordenat una presumpta operació de pacificació a l'exrepública soviètica arran de l'escalada bèl·lica a Ossètia del Sud, el mateix que Putin ha exhibit sobre el Donbass. Kaczyński va fer un discurs que ara resulta profètic davant del Parlament de Tbilisi: "Avui Geòrgia, demà Ucraïna, demà passat els Estats Bàltics i més tard, potser, arribarà el moment del meu país, Polònia".

La visita dels tres líders a Ucraïna era sabuda però no ha sigut secundada pels responsables de les institucions comunitàries. Segons confirmen fonts europees, la setmana passada van informar-ne els presidents del Consell Europeu i de la Comissió Europea durant la cimera de Versalles. Però no es va fer cap anunci ni, de fet, es va demanar que hi anessin en representació de la Unió de manera oficial perquè no hi havia consens per fer-ho. 

Fins ara s'havia especulat amb la possibilitat de celebrar a Kíiv una reunió extraordinària de ministres d'Exteriors, també com a símbol de suport. Però mai s'ha arribat a fer, tant per raons de seguretat com perquè Occident intenta que Moscou no interpreti cap dels seus moviments com una provocació més, tenint en compte que, segons l'OTAN, el Kremlin ja fabrica prou pretextos per justificar els seus atacs a Ucraïna. Per això, dilluns, el president del Consell Europeu, Charles Michel, va advertir els tres líders dels "riscos de seguretat" que implicava un viatge d'aquestes característiques. Les mateixes fonts europees citades anteriorment han insistit que no hi ha cap mandat del conjunt de la UE perquè Michel o cap altre representant de les institucions viatgi a Ucraïna. 

Però per continuar mostrant unitat absoluta en tot el bloc occidental i també per acordar els pròxims passos a seguir davant la intensificació de l'atac rus a Ucraïna, la setmana que ve el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha convocat una cimera extraordinària de líders de l'Aliança Atlàntica, una cita en què el president dels Estats Units, Joe Biden, aprofitarà per unir-se el mateix dia 24 de març a la cimera de líders europeus ja programada. "En aquest moment crític els Estats Units i Europa hem de continuar units", ha piulat Stoltenberg.

"És una veritat i s'ha de reconèixer"

Mentrestant, Ucraïna i la seva relació amb l'OTAN pot ser una de les monedes de canvi per aconseguir la pau. Si més no, per arribar a un alto el foc amb què començar a negociar la sortida d'un laberint dramàtic per a milions de persones després de vint dies d'invasió i guerra. Així ho ha insinuat aquest dimarts –i no és la primera vegada– el president Volodímir Zelenski en un fòrum sobre seguretat que l'ha reunit per videoconferència entre Kíiv i Londres amb els líders de la Força d'Expedició Conjunta (el Regne Unit, Dinamarca, Finlàndia, Estònia, Islàndia, Letònia, Lituània, els Països Baixos, Suècia i Noruega). Zelenski ha dit durant la trobada: "Ucraïna no és membre de l'OTAN. Ho entenem. Hem sentit durant anys que les portes estaven obertes, però també hem sentit que no ens hi podíem unir. És una veritat i s'ha de reconèixer. Però si no podem tenir les portes obertes, llavors hem de cooperar amb les associacions amb les quals puguem, que ens ajudaran, ens protegiran i tindrem garanties [de seguretat] separades".

Les manifestacions del president són, de fet, molt similars a les que la setmana passada va fer en una entrevista amb la cadena nord-americana ABC. Però enmig d'una guerra, set dies és molt temps, molta destrucció i molts morts, i el timing de les seves paraules no cal menystenir-lo, encara menys quan les ha pronunciat pràcticament al mateix temps que es reprenien les converses de pau entre les delegacions russa i ucraïnesa.

¿Cal, doncs, entendre la frase clau –"Però també hem sentit que no ens hi podíem unir. És una veritat i s'ha de reconèixer"– com una concessió a Putin? Sigui com sigui, els comentaris han aixecat immediatament inevitables especulacions. ¿Kíiv està posant les bases per intentar arribar a un pacte amb Moscou? Una de les exigències del president rus, i un dels seus arguments per justificar l'atac, és el risc que una militaritzada i atlantista Ucraïna suposa per a la seguretat de Rússia. ¿Ucraïna es doblega a l'ós rus, doncs? ¿Accepta el xantatge de la força i renuncia a la seva sobirania per decidir si s'uneix a l'OTAN i a la Unió Europea? Difícil de veure, de moment, almenys en opinió de l'anterior ambaixador nord-americà a l'Aliança, Kurt Walker, que considera que les declaracions de Zelenski són poc més que l'assumpció d'una realitat. "Abans de la guerra, no hi havia cap moviment dirigit a un ingrés d'Ucraïna a l'OTAN. Per tant, a la pràctica, no suposa gaire admetre-ho", ha dit, en un missatge de veu adreçat a la BBC. El màxim assessor de l’oficina de Volodímir Zelenski, Mikhailo Podoliak, ha declarat aquest dimarts que el procés de negociació amb Rússia està sent difícil i amb contradiccions, però que encara hi ha espai per arribar a un compromís