Les primeres A de l'alfabet de Setién
Assegurar la possessió i triar el moment d’acceleració són dos dels conceptes que més busca el Barça
BarcelonaEn 180 minuts (més els minuts d’afegit) no es poden treure grans conclusions d’un equip, però els dos primers partits del Barça sota les ordres de Quique Setién han mostrat una nova cara de l’equip. Unes noves intencions. Unes noves lletres en el llenguatge col·lectiu. A partir de les actuacions contra el Granada i contra l’Eivissa, i encara que la posada en escena hagi implicat diferents protagonistes en els dos enfrontaments, es poden agrupar algunes de les idees més importants en el model de joc del tècnic càntabre: jugar ordenats, tenir la pilota i gestionar les pèrdues. Bàsicament són les tres P que s’ensenyen a La Masia: posició, possessió i pressió.
L’exentrenador del Betis i el Las Palmas no ha volgut posar el focus en gaires coses més entenent que és millor que la base sigui petita però estable i ferma que no abastar massa coses i confondre la plantilla. Com si afegir pàgines abans d’hora al manual pogués esquerdar la idea i debilitar-la. Sigui com sigui, aquest dissabte el València (16 h, Movistar LaLiga) mesurarà en quin estat avança l’aprenentatge blaugrana a les ordres del nou tècnic. El camí de les tres P, de moment, mou el Barça en tres A.
Idea 1: acumular
La primera mesura que ha pres Quique Setién ha afectat l’estructura de l'equip. El 4-3-3 (que derivava després en un 4-4-2 en defensa) ha passat a ser un 3-5-2: tres centrals, un triangle al mig del camp, una doble punta molt dinàmica (Griezmann i Messi) i dos carrilers. És la fórmula amb què l’entrenador considera que es donarà millor el que vol: que l’equip tingui més efectius que el contrari en la gestació del joc al carril central.
Certament, el Barça ubica només dos jugadors a les bandes i la resta de peces les concentra per dins. Aquesta voluntat d’acumular efectius a la zona central del camp ofereix a l’equip una sensació de control i protecció que potser necessitava. Si més no, després de perdre la semifinal de la Supercopa d’Espanya amb transicions desbocades pel mig. La mitjana d’ocasions rebudes rondava els deu xuts i el Granada en va fer la meitat. Només un entre pals.
Idea 2: assegurar
Lligada a la idea anterior, la gran obsessió de Setién és assegurar l’inici del joc. Ajunta efectius a la base i mareja el rival fins a trobar la sortida de la pilota més neta possible. En dos partits el Barça ha tingut el 80% de la possessió i pràcticament no ha donat opcions d’atacar a l’adversari. Els migcampistes han tingut com a responsabilitat principal les ajudes per garantir la conservació de pilota. Ho han fet majoritàriament d’esquena a la porteria que s’ataca, com si l’únic que fos essencial fos no cometre errades i acumular passades.
Efectivament, l’equip ha jugat concentrat en assegurar la possessió, amb tocs curts i de poc risc. S’ha censurat el joc en llarg (contra el Granada va fer només 22 passades llargues de les 1.002 completades, i davant l’Eivissa en va intentar 41 d’un total de 718), ha dirigit el 44% de les passades cap enrere i només ha combinat en direcció al terç d’atac en el 31% dels casos.
Idea 3: accelerar
El joc del Barça de Setién té dues velocitats: el ritme principal, calmat i pla, i una velocitat extra molt puntual, que aspira a desfer la resistència adversària. Però només dos jugadors semblen tenir llicència per prendre riscos i accelerar la jugada: els dos davanters. Van ser Messi i Griezmann en el partit de Lliga, i Carles Pérez i Griezmann en el de Copa. És com si juguessin un partit diferent del dels companys. De fet, la meitat de les intervencions dels atacants culers tenia una voluntat ofensiva (27 de les 58 passades en el cas de Griezmann, i 48 de 96 en el cas de Messi, que també va completar set regats a tres quarts de camp).
Aquesta tercera idea és la que més s’ha de perfeccionar, perquè a l’equip li està costant avançar en aquests primers dies de competició. Li costa atacar. Alguns futbolistes, com De Jong o Ansu Fati, tenen mecanismes per accelerar la jugada, també, i han de guanyar en l’esquema de moment rígid de Setién. A Eivissa van ser dels més actius, tant en el regat com en la conducció. Són dos elements que el Barça necessita per desencallar l’horitzontalitat del toc, fins que la circulació no guanyi velocitat i intenció. Mestalla avaluarà si l’equip, en el tercer dia d’acció, està preparat per trobar l’equilibri.