Tres sèries amb dones protagonistes

AApple TV+ trobareu la sèrie High fidelity, la versió televisiva de la pel·lícula del mateix títol que el 2000 va dirigir Stephen Frears i va protagonitzar John Cusack, que a la vegada era una adaptació d’una novel·la de Nick Hornby. Vint anys després, podríem discutir si la pel·lícula de Frears ha suportat bé el pas del temps, però el que està clar és que a aquesta sèrie no li calen gaires episodis per decidir que és insuportable. La revolució d’aquesta nova adaptació radica en canviar el gènere del protagonista. Ara és una dona, l’actriu Zoë Kravitz, que fa de Rob, i resseguim la seva col·lecció de relacions fracassades després d’haver trencat amb qui considerava l’home de la seva vida. La sèrie adopta un aire canalla-dramàtic-immadur del qual t’acabes atipant al tercer episodi perquè ella es limita a fer posturetes amb una permanent cara de fàstic, fotent uns monòlegs pseudointel·lectuals sobre música i l’art exquisit de fer una playlist. L’únic que acabes pensant veient la sèrie és la sort que tens que la protagonista no sigui una amiga teva i hagis d’aguantar-li els seus rotllos esnobs autodestructius.

Com a comèdia romàntica és molt més interessant la proposta sueca que trobareu a Netflix. A Love & anarchy la protagonista és la Sofie, una especialista en assessorar empreses sobre el seu model de negoci per revitalitzar-les. Arriba a una editorial en crisi just quan està experimentant certes dificultats per conciliar la vida professional amb la domèstica. En aquesta nova feina, la Sofie coneixerà un company que, sense pretendre-ho gaire, l’ajudarà a autoconeixe’s i afrontar pors que ni tan sols sabia que tenia. Love & anarchy és perfecta per a aquelles persones que gaudeixen amb les protagonistes que no acaben de trobar el seu lloc al món però que, malgrat tot, continuen intentant-ho. Tot i que la sèrie té alguna esquerda que et fa fer una ganyota, la part de comèdia d’una editorial en hores baixes està ben construïda i, més enllà de la trama romàntica, sap plantejar subtrames sobre el maltractament psicològic, la submissió de les dones o el temor a ser un mateix que la converteixen en una sèrie diferent de les del seu gènere.

Si preferiu una trama més fosca, a la HBO trobareu The undoing, un thriller protagonitzat i produït per Nicole Kidman. L’actriu interpreta una exitosa terapeuta de Manhattan amb una família idíl·lica fins que la bombolla de perfecció on viu explota per culpa del seu marit. És acusat d’un crim en el qual ella també és sospitosa. El primer capítol és estrany, incoherent i artificial i costa tirar endavant. Però en el segon episodi entens el perquè d’algunes circumstàncies que en milloren la història. Malgrat que la sèrie té aires de Big little lies transportada a Nova York, l’abús de primers plans d’una Nicole Kidman massa retocada i la poca química amb Hugh Grant la fan una mica dura d’empassar. Tot i així, el misteri de la trama criminal és prou efectiva per voler-ne saber el final.