Trias sap que Colau serà alcaldessa, però li recorda que ha de pactar. L'editorial d'Antoni Bassas

Moment clau en la vida política del país: Trias diu ara que sí que està disposat a ser alcalde amb el PSC i Esquerra i el PP votant a favor de la investidura; Colau contraposa beques menjador a la Fórmula 1; Teresa Forcades explica a l’ARA la seva estratègia d’una candidatura per a les catalanes que sumi Colau, Podem, la CUP, Iniciativa i Procés Constituent, i, mentrestant, a Madrid el PP viu una gran crisi de lideratge amb Rajoy en el paper de capità del Titanic dient que farà canvis però “poco a poco”.

Amb la qual cosa confesso que el primer comentari editorial que em ve al cap és “El PP està en crisi i nosaltres, barallats”, però això, sense deixar de ser veritat, només és una petita part de la realitat.

Així que, com deia Jack l’Esbudellador, anem per parts.

Primer, la nova posició de Trias. Inicialment, quan durant la nit electoral Trias dóna per fet que Colau serà l’alcaldessa, parla des de l’abatiment de la derrota, és com un boxejador amb el cap a la lona al qual li estan comptant fins a 10, i quan van pel cinc només té ganes que s’acabi aquell patiment, sense adornar-se que fins que l’àrbitre no arribi a deu, el combat no s’ha acabat, i en les municipals, comptar fins a 10 vol dir que fins que el dia 13 de juny no es constitueixin els ajuntaments no tindrem alcalde o alcaldessa, perquè la gent no triem directament l’alcalde, el trien els plens municipals. També és veritat que Trias i el mateix Mas, aquella nit de la derrota, parlaven des del trauma convergent que ha de governar qui guanya –recordin que Mas es va passar del 2003 al 2010 lamentant que el tripartit a la Generalitat era una suma de perdedors que el va apartar a ell de la presidència de la Generalitat, tot i que havia guanyat.

Però allò va ser diumenge a la nit, i aquest matí Trias se’n va a TV3 i diu que la responsabilitat de fer govern recau sobre la guanyadora, sobre Colau, i que si no se’n surt, ell podria sumar amb PSC i ERC i que el PP ja li ha dit que votaria un govern CiU, ERC i PSC.

Primer, perquè ara ho diu Trias, això? Doncs perquè quan parla amb PSC i Esquerra li expliquen que Colau està tan convençuda que li correspon ser l’alcaldessa que en els primers contactes amb el seus futurs socis (ERC i PSC) no està negociant seriosament. És a dir, a Colau li passa al revés que a Trias. Trias va llançar la tovallola derrotat, i Colau continua al comprensible núvol de la felicitat, ha guanyat amb una candidatura muntada no fa ni un any i no pensa deixar-s’ho escapar, i per tant actua com si, en el fons, no depengués dels vots d’ERC, del PSC o de la CUP.

Què més ha passat les darreres 72 hores? Home, doncs que sectors econòmics de Barcelona i de Catalunya, grans i petits, han trucat a Trias i li han dit, posa’t les piles, que no sigui que la ciutat prengui mal.

Si em pregunten que què crec que passarà? Jo crec que Colau serà l’alcaldessa. No és gens còmode per al PSC i per a ERC fer alcalde un Trias que no ha guanyat. Amb aquest moviment d’avui Trias el que farà és que Colau baixi del núvol i vegi que ha de negociar, que ha guanyat les eleccions, però que ara s’ha de guanyar l’alcaldia, pactant. Si guanyes però no governes, has perdut. Al cap i a la fi, només té 11 regidors de 41. No tota la ciutat està amb ella: té el suport d’una quarta part de la gent que va anar a votar. I sobre un total de 700 mil vots, en va prendre 17.000 a Trias. Per tant, amb aquest moviment de Trias, de dir que està disposat a formar una majoria alternativa a Colau, els que en surten beneficiats són ERC i PSC, que ara podran negociar amb Colau amb més força. Pel que sé avui, Esquerra votarà Colau al ple d’investidura, però no entrarà a govern –ja saben que Esquerra va dir que no donaria suport a ningú que no firmés el full de ruta de l’ANC, cosa que Colau no ha fet i no pot expressar-li un suport absolut.

Colau, mentrestant, s’ha quedat a un pam de la demagògia amb les beques menjador i la Fórmula 1. Una ciutat com Barcelona ha d’atendre la seva gent i ha d’atendre la seva posició al món, i ha de fer-ho compatible, no enfrontar-ho. Que ho pregunti als alcaldes de Granollers, de Montmeló, del Maresme, si la volen, la Fórmula 1.

De fons de tot això hi ha com està el procés. Els recomano l’entrevista que avui Marc Colomer li fa a Teresa Forcades, en mode candidata a la Generalitat, on diu els indecisos “si el contingut els sedueix, vindran. No perquè els agradi la independència, sinó el contingut. El que és antiprocés és bloquejar l’entrada d’indecisos, dient-los que si no estan amb nosaltres estan contra nosaltres. Crec que Colau és una estratègia més realista cap a la independència que no separar nítidament els del sí i els del no”.

Continuarà.