El tribunal dels Mossos segueix treballant en la sentència durant el confinament
Les conclusions del judici contra Trapero i l'excúpula del cos, més a prop
MadridAquest dilluns 13 d'abril s'ha complert un mes de la suspensió del judici oral al major Josep Lluís Trapero, els ex alts càrrecs d'Interior de la Generalitat Cèsar Puig i Pere Soler (per delicte de rebel·lió, amb pena d'onze anys de presó i inhabilitació) i la intendent Teresa Laplana (quatre anys de presó per sedició i inhabilitació durant cinc anys). Aquest dimecres, dia 15, s'espera a la seu de l'Audiència Nacional la presidenta de la seva sala penal, Concepción Espejel, circumstància en què, després de l'augment del dinamisme i l'activitat aprovada ahir pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), es podrien donar a conèixer decisions de normalització sobre certs judicis, entre els quals el de Trapero.
Precisament l'acord assolit per la Comissió Permanent del CGPJ estableix aquest dimecres 15 com a data per deixar sense efecte la limitació d'escrits telemàtics a través del sistema Lexnet.
El judici oral contra Trapero va acabar la fase de valoració de la prova testifical i documental el dia 10 de març del 2020. El tribunal va decidir que l'únic tema pendent, l'informe de conclusions definitives de la Fiscalia, s'exposés el dilluns 16 de març, però quatre dies abans, el 12, va cursar instruccions perquè, davant la situació del coronavirus, la vista se celebrés per videoconferència entre l'Audiència Nacional i el Palau de Justícia de Barcelona. El dia 13 finalment es va decidir, després de les instruccions del CGPJ, suspendre totes les activitats.
Però la Fiscalia de l'Audiència Nacional sí que va elaborar el seu informe de conclusions definitives per tenir-lo llest el 16 de març. El fiscal en cap, Jesús Alonso, va poder intercanviar, segons van informar fonts judicials a l'ARA, els seus punts de vista amb la fiscal general de l'estat, Dolores Delgado.
La Fiscalia de l'Audiència Nacional modificava així, tal com ja va insinuar al començament del judici –el 20 de febrer–, la qualificació de rebel·lió per la de sedició, en línia amb la sentència del Tribunal Suprem del 14 d'octubre del 2019, però no només això. Va decidir introduir una qualificació alternativa, oferint al tribunal l'opció de condemnar per un delicte de desobediència, sense pena de presó. També proposa, segons fonts judicials, absoldre algun dels acusats. En la nova fase de més activitat judicial que s'obrirà a partir d'aquest dimecres 15, doncs, es reprendrà la idea de celebrar la sessió de conclusions definitives a través de videoconferència.
El tribunal ha treballat en confinament
Però aquest mes que ha transcorregut no ha sigut cap temps mort. Tant el magistrat ponent, Ramón Sáez, com els magistrats Francisco Vieira i Concepción Espejel –la presidenta del tribunal–, han aprofitat per treballar les seves notes personals respectives sobre la prova testifical i documental exposada al judici.
El tribunal s'enfronta a una opció rellevant: mantenir-se en el camp de la sentència del Suprem, segons la qual Trapero va conduir els Mossos a una conducta còmplice amb la sedició del referèndum de l'1 d'octubre del 2017 –aparentant obeir les ordres judicials per, de facto, incomplir-les– o apartar-se d'aquesta interpretació a través d'una sentència per desobediència a les instruccions dictades pel fiscal superior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i de la jutge Mercedes Armas.
Les fonts consultades assenyalen que el ponent Ramón Sáez no elaborarà una sentència condemnatòria per sedició. La desobediència podria afavorir la unanimitat. Per tant, si els altres dos integrants del tribunal (Vieira i Espejel) avalen la sedició, configurant una majoria, Sáez haurà d'abandonar la ponència, que passaria a qualsevol dels altres dos magistrats. Però les fonts consultades assenyalen que molt probablement li pertocaria a Vieira.