El triomf de l’economia social

i Sara Berbel
15/04/2015
3 min

A l’inici de la crisi, el conservador i aleshores president francès Sarkozy va anunciar que calia refundar el capitalisme sobre bases ètiques. Sens dubte ho va dir aclaparat per l’evidència del desastre a què ens havien conduït les polítiques econòmiques i financeres dutes a terme fins al moment. Era una època en què moltes persones pensaven que la crisi no només era una terrible desgràcia, sinó que podia convertir-se en una oportunitat per fer un canvi real i avançar en la consolidació de valors ètics i sostenibles. Semblava que arribava el moment d’abandonar el “fonamentalisme de mercat”, en paraules del premi Nobel Joseph Stiglitz, i trobar altres equilibris econòmics i socials més sostenibles. Però han passat els anys i no s’ha tornat a sentir cap al·lusió al nou model ni a cap refundació substancial del sistema vigent, com a mínim des de les altes esferes.

Malgrat aquesta realitat, hi ha evidències que l’economia alternativa, aquella pensada per fer més felices les persones, la que posa en el centre les necessitats dels éssers humans i no el benefici de molt pocs, ja està entre nosaltres i, a més, gaudeix d’una bona salut. I aquesta clau per a la recuperació i l’assoliment de l’equilibri econòmic és l’economia social.

Fa pocs dies es van conèixer les dades que mostren que la supervivència mitjana de les cooperatives catalanes entre el 2009 i el 2013 és del 92,84%, superior a la mitjana de les empreses espanyoles, que està en un 79,91%, segons dades del Directori Central d’Empreses. Aquestes xifres corroboren que la resistència a la crisi és molt més elevada entre les empreses d’economia social que entre la resta. De fet, l’economia social ha elevat la seva facturació al nostre país i ja suposa un 12,5% del PIB.

Però a vegades les dades són fredes i no expliquen exactament el que això suposa. Poca gent sap que, per exemple, l’empresa social Roba Amiga té la planta de reciclatge tèxtil més gran d’Europa i ocupa 45 persones empleades amb risc d’exclusió. ¿Es pot tenir èxit empresarial ocupant persones amb risc d’exclusió? Doncs elles proven que sí que és possible. Concentren oportunitats laborals per a dones, joves i majors de 45 anys (que són aquells col·lectius més castigats per l’atur de llarga durada), persones amb discapacitat o amb trastorn mental, persones que travessen moments vitals de vulnerabilitat extrema, i ho fan mantenint la qualitat i excel·lents nivells de serveis i productes. El Centre Especial de Treball que ocupa persones amb trastorn mental, Apunts, s’ha col·locat en el rànquing de les 10 millors agències que l’empresa ASM té repartides per tot el territori de l’estat espanyol, un altre exemple de qualitat.

En temps del precariat, quan moltes de les persones que treballen tenen dificultats per sobreviure amb els sous que guanyen i pateixen constantment per un futur incert, les empreses socials s’esforcen a oferir ocupació digna, estable i de qualitat. Gairebé un 80% dels contractes signats a les cooperatives catalanes durant l’any 2014 són de caràcter indefinit, i trobem el mateix percentatge entre les persones treballadores que mantenen una dedicació de jornada completa. Un panorama ben diferent del que trobem al mercat laboral ordinari.

Però l’economia social estaria coixa si no abordés les finances. I també aquí constatem que la banca ètica continua arrelant al nostre país. Malgrat la crisi, i la consegüent caiguda de l’estalvi a les llars, entitats com Coop 57, Fiare o Triodos Bank han crescut fins a un 40% en els darrers anys.

Tot això és possible perquè l’economia social representa una altra forma de crear empreses basada en valors alternatius, on les persones i no el capital són el centre, i que a més respecten l’entorn i s’impliquen en el desenvolupament local com a part del seu ADN. Un model d’empresa que fa compatible el creixement econòmic i el progrés social, dos àmbits que necessiten retroalimentar-se mútuament.

Caldria sumar, doncs, totes les actuacions encaminades a potenciar l’economia social i aquelles destinades a desenvolupar actuacions ètiques a les empreses mercantils, com l’economia del bé comú que defensa Christian Felber. Al final resultaran premonitòries les paraules que va pronunciar el president nord-americà Franklin Roosevelt el 1942 a Chicago: “Fins ara ens havien dit que l’egoisme i l’individualisme eren necessaris per aconseguir una economia eficient. El que hem vist és que, per contra, és la solidaritat la que és condició necessària per tenir una economia eficient”.

stats